Resultats de la cerca

Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París 1846-48 Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar al país, on fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà 1864 Autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals es destaca l’òpera còmica Guillaume de Cabestany, Le spleen du tambour 1865 i l’òpera romàntica André Chénier 1880 La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa Rosselló La seva música empra temes musicals rossellonesos

Fou lector, definidor, cronista de l’orde a Catalunya i examinador sinodal del bisbat de Barcelona Publicà Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, desde su origen hasta el 1400 1738, Traducción de la vida del V Buenaventura Gran 1733 i Sermón de Nuestra Señora de la Gleba 1725

Essent estudiant participà en la guerra del Francès, i ja havia estat ordenat diaca quan el 1821 prengué les armes contra el règim constitucional organitzant una partida guerrillera al Montseny El 1822 arribà a ocupar Olot, juntament amb els homes d’en Misses, però des de la tardor d’aquell mateix any la seva partida, molt afeblida pels atacs de la columna del liberal Milans del Bosch, deixà pràcticament d’actuar Fou nomenat brigadier de l’Exèrcit de la Fe, que entrà a Espanya acompanyant els Cent Mil Fills de Sant Lluís, i morí de resultes d’una ferida rebuda al setge d’Hostalric

Prop seu s’alçava l’antic priorat del Coll de Panissars, i hi tingué lloc la famosa batalla del coll de Panissars

Membre del Centre Excursionista Barcelonès, el 1931 ingressà al Club Muntanyenc Barcelonès en fusionar-se les dues entitats Fou durant molts anys el bibliotecari del centre i escrigué diversos articles al seu butlletí Organitzà diversos cicles d’excursions, cursets d’iniciació i activitats socials És autor de nombroses publicacions, especialment mapes, en collaboració amb Noel Llopis i Salvador Llobet Dissenyà nombrosos mapes de la geografia catalana com de la serra de Collserola, el Solsonès, la Garrotxa, la serra de Cadí o el Montseny

Situació i presentació El municipi de Coll de Nargó, dit per la gent de la comarca Nargó, es troba majoritàriament a la dreta del Segre només una petita part del terme és a l’esquerra del riu, al límit amb la Noguera i el Pallars Jussà El terme tradicional tenia una extensió de 43,3 km 2 , fins que el 1969 li foren agregades les terres dels municipis de Montanisell 83,9 km 2 i Gavarra 24,21 km 2 El municipi limita al N amb els termes de Cabó i d’Organyà, a l’E amb les terres de Fígols i Alinyà i un bocí de terres del terme d’Odèn Solsonès, al S amb Oliana, Peramola i la Baronia de Rialb…

Membre del Club Natació Banyoles, destacà en la categoria sènior B en proclamar-se campió d’Espanya en esquif 1974 i aconseguir la tercera posició en la mateixa prova en la regata internacional de Gant 1974 En categoria absoluta, fou campió estatal en vuit amb timoner 1984 i quatre sense timoner 1985 També practicà el triatló i el ciclisme, amb diferents èxits en competicions catalanes

Fou un davanter, extrem esquerre, que després de jugar dos anys al Girona Futbol Club arribà a Barcelona per formar part del filial CD Condal, que en la temporada 1956-57 havia de jugar a primera divisió Però l’entrenador Helenio Herrera l’incorporà al primer equip del FC Barcelona com a suplent de l’internacional Manchón i durant les cinc temporades que romangué en el club 1956-61 tan sols jugà en 50 partits, la meitat dels quals de Lliga Fou traspassat al València, on jugà dues temporades 1961-63 Després jugà al Granada la temporada 1963-64 i renuncià a fitxar pel Màlaga per tornar a…