Resultats de la cerca

Com Teglatfalassar I, fou un dels monarques assiris més guerrers Posà fi 738 al poder del regne d’Urartu a Síria i Cilícia Al NE baté una coalició de quatre reis vassalls de Wassurme, gran cap del Tabal Cilícia, el qual deposà 730 Al S, s’imposà als capitosts arameus de Babilònia, entre els quals sobresortí Marduk-apal-iddina el Merodoac-baladan de la Bíblia, i en conquerí el regne 729 En lloc de fer pujar al tron un home de palla, es coronà sobirà del territori amb el nom de Pulu

Príncep de Qin Shânxi, vencé successivament els seus rivals 230-221 aC, i en unes quantes campanyes conquerí tota la Xina, que organitzà políticament Creà vies de comunicació, unificà pesos, mesures i moneda, estructurà l’escriptura i el calendari i construí la Gran Muralla Després de mort, fou succeït pel seu fill 210-206 aC, que fou suplantat per la dinastia han L’any 1974 fou descoberta la seva tomba prop de Xi'an Shânxi, envoltada per un exèrcit de milers de figures de guerrers i cavalls de mida natural

Tingué origen en un rafal d’època islàmica on el 7 de setembre de 1229 desembarcaren les primeres naus de l’estol de Jaume I de Catalunya-Aragó que conquerí l’illa als musulmans Amb el repartiment fou inclòs dins la baronia del bisbe de Barcelona i donat a Bernat Basset Jaume II de Mallorca hi fundà l’església i hospital de Sant Elm i Jaume III trià aquest indret com a lloc de descans Pere III de Catalunya-Aragó hi feu escala i s’hi embarcà el 1343 en la campanya d’annexió del regne de Mallorca a la corona

A tretze anys es proclamà campió del món infantil, a l’Argentina, i esdevingué l’únic escaquista català guanyador d’un títol mundial El 1993 conquerí el Campionat d’Espanya absolut, i fou subcampió el 2001, darrere el també català Miquel Illescas Ha representat Espanya en un Campionat d’Europa per equips 1999 i en quatre Olimpíades d’escacs 1990, 1994, 1998, 2000, on ha totalitzat 16 punts de 33 partides 48,5% Obtingué el títol de Mestre Internacional 1991 i el de gran mestre 1999 El 1990 fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual guanyà tres Lligues de Catalunya 2003, 2004, 2005 i un Campionat d’Espanya 2005 Posteriorment, jugà al Gulpilhares portuguès 2005-06, club amb què conquerí una Supercopa, i també al Club Patí Vic 2006-09 i el Club Patí Masies de Voltregà 2009-10 Amb la selecció espanyola disputà dos Campionats del Món 2002, 2004 i dos d’Europa 2003, 2005, en el primer dels quals aconseguí la medalla d’argent, i amb la selecció catalana guanyà tres Golden Cup 2006, 2007, 2009 i fou subcampiona de la Copa Amèrica 2007

Formada al Club Natació Santa Eulàlia, el 1988 passà al Club Esportiu Mediterrani, on feu tota la carrera esportiva Conquerí nou Lligues de primera divisió 1990, 1992-99 i quatre Copes de la Reina 1997-2000, i participà en una final de la Copa de la LEN 2002 Jugà 96 partits amb la selecció espanyola, i disputà quatre Campionats d’Europa i un Campionat del Món 1998 Té les medalles de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1994, argent 1995 i or 1997, i la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1994

Davanter que l’any 1984 fitxà per l’Igualada HC, club en el qual arribà al primer equip la temporada 1985-86 i conquerí sis Copes d’Europa 1994-99, quatre Supercopes d’Europa 1994, 1995, 1996, 1999, cinc Lligues 1989, 1992, 1994, 1995, 1997, dues Copes del Rei 1992, 1993 i quatre Lligues catalanes 1992, 1993, 1994, 1998 Posteriorment jugà al Lleida 2003-05, HC Lloret 2005-07 i Cerdanyola HC 2007-08, on es retirà Fou 50 cops internacional amb Espanya i 35 amb Catalunya Guanyà el premi al Millor Esportista d’Igualada 1996

Participà en el circuit europeu des de la primera temporada, l’any 1972, fins al 1982, i aconseguí el desè lloc en l’Orde de Mèrit d’aquest circuit l’any 1977 Conquerí l’Obert de Portugal 1967, l’Obert d’Espanya 1970, l’Obert Mexicà 1971 i l’Obert d’Itàlia 1977 Guanyà tres vegades la Copa d’Europa per equips Posteriorment fou entrenador i arquitecte de camps de golf i collaborà en el disseny del PGA Golf de Catalunya Fou assessor de la Federació Catalana de Golf 1979-80 i, des del 1977, vicepresident de l’European Tour

Defensa format a l’Igualada Hoquei Club, amb el qual debutà a la màxima categoria la temporada 1963-64 Jugà al Cerdanyola Hoquei Club 1971-75, amb el qual fou subcampió de Copa 1973, el Club Patí Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976 i fou subcampió de Lliga 1976 i de la Copa d’Europa 1977, i acabà la seva carrera al Club Esportiu Noia Amb la selecció espanyola debutà el 1971 i conquerí la Copa de les Nacions de Montreux, i es proclamà campió del món 1972 i subcampió d’Europa 1971, 1973

Vinculat al Club Nàutic El Masnou, el seu primer èxit fou el Campionat de Catalunya que assolí amb el seu germà Josep Maria en la classe 470 1973 Guanyà dos títols estatals en flying-dutchman 1983, 1984 i el Campionat d’Europa de la mateixa classe amb Luis Doreste 1988 Es proclamà campió olímpic 1980, juntament amb Alejandro Abascal, en flying-dutchman, classe en la qual també competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988 En Campionats del Món, conquerí una medalla de plata 1979 i una de bronze 1978 Fou campió d’Espanya en laser standard master 2004