Resultats de la cerca
Es mostren 2722 resultats
lesguià | lesguiana
Etnologia
Individu d’un poble caucasià de cultura anatòlica i llengua caucàsica que habita al vessant septentrional de la serralada del Caucas.
El poble lesguià és integrat per nombroses tribus musulmanes i cristianes, que viuen del conreu de la terra i de la cria de cavalls
aràlia del japó
aràlia del Japó
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Arbust originari de la Xina i del Japó, de fulles persistents tot l’any, coriàcies, d’un verd fosc, lobulades, i flors en panícula piramidal.
Pel seu fullatge és emprada com a planta ornamental Suporta el conreu en tests i pot viure en llocs poc illuminats planta d’interiors
gira-sol
gira-sol
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, d’1 a 3 m d’alt, d’arrel fibrosa, de fulles alternes, grosses, cordiformes i dentades i de capítols de fins a 40 cm de diàmetre, amb les lígules grogues.
Procedeix de Mèxic, però el conreu és estès per totes les regions temperades Les llavors forneixen un oli de cuina excellent i són comestibles
quintà
Agronomia
Nom genèric donat a diverses menes de camps de conreu o de pastures, segons les comarques.
claper
Agronomia
Camp d’on, per al seu conreu, hom ha tret les pedres i les ha apilonades.
esbart
Folklore
Dansa i ball
A Catalunya, grup o associació dedicat al conreu i la difusió de la dansa tradicional catalana.
El terme fou emprat, modernament, per un grup de literats vigatans joves, que crearen l’anomenat Esbart de Vic 1867, societat literària que celebrava les sessions a l’aire lliure Aquesta denominació fou aplicada després a grups que conreaven les danses folklòriques catalanes La més antiga fou la creada per Aureli Capmany 1907 a l’Associació de Lectura Catalana L’any següent se'n separà un grup que formà l’Esbart Català de Dansaires, encara existent, i que fou dirigit per Rafael Tudó i Duran 1908-09 i pel mateix Aureli Capmany 1909-17 Posteriorment n'aparegueren en gran nombre, com l’Esbart…
alternança irregular
Botànica
Agronomia
Alternança practicada quan per qualsevol circumstància cal desistir del conreu que correspondria segons l’alternança prefixada.
Hom retorna a la regularitat en ésser possible
sementer
Agronomia
Cadascuna de les parts d’una terra de conreu que hom sembra d’una planta determinada.
fructicultura
Agronomia
Fructicultura
Branca de l’agricultura dedicada a l’estudi i al conreu d’arbres i plantes fruiters.
Els darrers anys el concepte de fructicultura ha variat sensiblement La recerca de varietats comercials ha fet grans progressos El gust de la fruita, el contingut en sucre, l’acidesa, la consistència de la polpa han anat guanyat punts amb relació a l’aspecte, que durant molts anys ha estat l’objectiu principal També s’ha millorat la resposta a la conservació atmosferes especials, controlades, s’afegeixen al fred per tal d’allargar el període de cambra sense pèrdua sensible de qualitats Les exigències en l’àmbit de la comercialització mundial han fet que sigui necessari tenir…
arvense
Botànica
Dit de la planta no conreada que es fa a les terres de conreu (males herbes).
Són plantes, generalment anuals, o bé geòfits, que l’home dissemina involuntàriament antropocores, i que entren en competència amb les plantes útils sembrades És el cas de la rosella, la castanyola, etc No és gens rar que ocupin una àrea geogràficament extensa algunes són subcosmopolites