Resultats de la cerca
Es mostren 2542 resultats
península Salentina
Península
Península del SE d’Itàlia que constitueix l’extrem meridional de la Pulla, i que s’estén al peu de la Murga, entre el golf de Tàrent i les mars Adriàtica i Jònica.
Comprèn la província de Lecce i part de les de Tàrent i Bríndisi, amb uns 5 800 km 2 de superfície i uns 138 km de llargària i 54 km de màxima amplària Formada per materials calcaris, ofereix un paisatge on abunden els fenòmens càrstics dolines i conques superficials La riquesa principal és l’activitat agrícola amb conreus d’oliveres, vinya i cítrics
adob carbònic
Agronomia
Adob utilitzat en hivernacles que consisteix a enriquir-ne l’ambient en diòxid de carboni.
En bones condicions de llum, temperatura i nutrició, l’increment en diòxid de carboni afavoreix la fotosíntesi i, per tant, el creixement de les plantes Normalment, en l’atmosfera hi ha una concentració de 340 ppm Sovint hom haurà d’enriquir l’ambient en els hivernacles el nivell òptim és entre 800 i 1 200 ppm per a un gran nombre de conreus
Grassa
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França, situada al vessant meridional del Ròcavinhon.
Als voltants de la ciutat abunden els conreus de roses i altres flors, així com el de tarongers, amb la finalitat de proveir la indústria d’essències i de perfums, d’una gran tradició a la ciutat Té també producció d’oli d’oliva Pel seu clima, té una considerable activitat turisticoresidencial a l’hivern Hi ha el Musée Fragonard
A Limia
Comarca gallega, al SW de la província d’Ourense, a la frontera amb Portugal, travessada pel riu homònim.
És una regió eminentment agrícola conreus de blat i ordi, horta, patates, llegums i fruiters Grans extensions de bosc roures afavoreixen la indústria de la fusta La població és dispersa comprén els municipis de Baltar, Os Blancos, Calvos de Randín, Porqueira, Rairiz de Veiga, Sandiás, Sarreaus, Trasmiras, Vilar de Barrio, Vilar de Santos i Xinzo de Limia, el nucli més important
benomil
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels benzimidazoles i que actua com a fungicida d’aplicació foliar d’ampli espectre d’acció.
Té caràcter preventiu i curatiu És autoritzat en un gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 14 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable i l’empresa que la comercialitza
helicida
Química
Agronomia
Substància química que hom utilitza en agricultura per eliminar plagues de cargols i llimacs.
Aquest producte pot actuar per contacte o per ingestió i molt sovint és presentat en forma d’esquer que hom aplica després de ploure o d’haver regat És utilitzat en un gran nombre de conreus, tant herbacis com llenyosos, susceptibles d’ésser atacats per aquestes plagues Solament hi ha dues matèries actives amb activitat helicida, el metaldehid i el metiocarb
aliment concentrat
Agronomia
Aliment per al bestiar, caracteritzat perquè posseeix un elevat valor nutritiu, una alta digestibilitat i un baix contingut en fibra.
Prové adés directament dels conreus —grans de cereals, de llegums, etc—, adés de residus industrials, com el segó i els tortós subproductes de la indústria sucrera, de l’arròs, de la llet, etc En general, tots els aliments concentrats tenen de 0,75 a 1,45 unitats alimentàries per quilogram de producte, sense considerar l’aigua, que en aquest aliments és escassa
la Marina de l’Hospitalet
Sector de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), limitat al N per la línia dels Ferrocarrils Catalans i format per les terres baixes del delta.
Hi ha conreus, indústries, barris de barraques la Bomba i noves urbanitzacions de grans blocs, com Bellvitge, el Torrent Gornal i Pedrosa El 1920 la zona marítima de la Marina de l’Hospitalet fou incorporada al municipi de Barcelona, per tal d’engrandir el port franc i la zona franca Originàriament, aquest nom només era aplicat al sector més proper a la mar
Lolland
Illa
Illa de Dinamarca, situada a la mar Bàltica, al sud de les illes de Sjaelland i Fiònia, de les quals la separen els estrets de Smålandsfarvandet i Langelands Baelt, respectivament.
Unida per dos ponts a l’illa de Falster, forma, amb ella, l' amt de Storstrøm Les costes són constituïdes per penya-segats, bé que el territori és pla Hi ha grans extensions de bosc i conreus de cereals i bleda-rave sucrera S'hi practica la ramaderia bovina, i hi ha construccions navals i indústries alimentàries sucre La capital és Maribo
Thar
Desert
Desert de l’Índia i el Pakistan, situat entre el baix Indus i la serralada d’Arāvalli Parvata.
És una vasta plana de 250 000 km 2 , amb zones rocalloses i arenoses El clima tòrrid i les escasses pluges hi dificulten la vida És cobert de matolls espinosos i bosc clar d’acàcies L’escassa població es dedica a la ramaderia nòmada d’ovins, cabres i camells, utilitzats per al transport, i a conreus precaris de mill i blat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina