Resultats de la cerca

Estudià dret a Cervera, Osca i Saragossa Arrauxat i radical, fou membre de la Milícia Nacional i intervingué en les bullangues de Barcelona Publicà articles i opuscles polítics, collaborà amb articles de costums a El Constitucional 1842, El Imparcial 1842 i “El Corresponsal” de Madrid 1843, que recollí a Enciclopedia de tipos vulgares y costumbres de Barcelona 1844 Traduí la Historia de Carlos XII, rey de Suecia 1844 de Voltaire i collaborà al “Diario de Villanueva” 1852-57

Comte de Vitte Nomenat ministre de finances 1892, portà a terme una política de reformes per tal de crear una infraestructura capaç de permetre la industrialització del país i atreure les inversions estrangeres Negocià la pau de Portsmouth amb el Japó Nomenat president del consell de ministres 1905, reprimí el moviment revolucionari del 1905 Tanmateix, Nicolau II el féu responsable del triomf del partit constitucional democràtic a les eleccions per la duma del 1906, i el destituí

La seva presència informa l’activitat normativa dels poders públics i l’orientació de les polítiques públiques, però no generen drets subjectius sense la interposició d’una llei Els principis rectors, generalment de contingut social i econòmic, es troben inclosos en el sistema constitucional espanyol en el Capítol III del Títol primer de la Constitució espanyola del 1978 i, a Catalunya, amb relació als poders públics catalans, en el Capítol V del Títol I de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006

Es lliuren les medalles d'or de la Generalitat a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'exmagistrat del Tribunal Constitucional i expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional Carles Viver i Pi-Sunyer, i el despatx d'arquitectes RCR El lloc de Forcadell, a la presó, és assenyalat amb una cadira buida i un llaç groc En el seu discurs, el president Quim Torra afirma que "La presó de Forcadell és la metàfora de la nostra presó collectiva"

Després d’admetre a tràmit el recurs del govern espanyol, el Tribunal Constitucional suspèn la Llei de presidència, la reforma de la qual, aprovada pel Parlament de Catalunya el 4 de maig, permetia investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat de Catalunya per via telemàtica La impugnació del govern espanyol és duta a terme el mateix 9 de maig, immediatament després de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i signada pel mateix president del govern espanyol  

L'Organització Mundial contra la Tortura fa pública una carta a l’estat espanyol on li demana anullar la condemna al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i a l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez Qualifica de "desproporcionades" les restriccions del dret a la llibertat de reunió pacífica dels líders independentistes També demana que se suspengui l'execució de les sentències fins que el Tribunal Constitucional resolgui l'apellació, així com la reformulació del delicte de sedició al codi penal

Per 9 a 3 vots el Tribunal Constitucional espanyol rebutja el recurs contra la presó preventiva de l’exvicepresident de la Generalitat i líder d’ERC Oriol Junqueras És el primer cop que el TC adopta dividit una decisió sobre el moviment independentista català Els arguments dels magistrats Juan Antonio Xiol, Fernando Valdés i María Luisa Balaguer es fan públics el 17 de desembre i se centren en l’absència de valoració d’alternatives i d’indicis de reiteració delictiva

Es doctorà en dret civil i canònic 1763 S'establí a Madrid 1771, on exercí càrrecs públics Ingressà a l’Academia de Derecho Público 1772 Posteriorment fou alcalde d’Oriola 1787 i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca Es mostrà contrari a la pena de mort Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista Posseí una de les millors biblioteques mallorquines

Lluità a la guerra del Francès i es distingí en la defensa de Girona 1809 Fou governador de la Ciutadella de Barcelona durant el Trienni Constitucional abandonà el país davant la reacció absolutista del 1823, però retornà aviat i fou nomenat cap d’estat major pel capità general de Catalunya, Manuel Llauder 1832 Lluità contra els carlins fins el 1835 fou governador militar de Tortosa i de Tarragona Del 1835 al 1838 visqué refugiat a França Deixà inèdits uns apunts sobre la guerra

Guerriller en la guerra contra Napoleó, lluità contra els absolutistes durant el Trienni Constitucional i contra els carlins a la primera guerra Carlina, a la Rioja, el País Basc, el País Valencià i Catalunya Ascendit a mariscal de camp, fou partidari d’Espartero i participà en el bombardeig de Barcelona 1842 Caigut Espartero, es refugià a Portugal Tornà, però, a Espanya, i pel novembre del 1844 s’alçà a la Rioja contra Narváez i ocupà Nájera, però fou derrotat i afusellat