Resultats de la cerca

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1973-89 procedent del Cadis Jugà amb l’equip blaugrana com a defensa central en 549 partits, per la qual cosa és el jugador del club amb més partits disputats Guanyà la Lliga 1974, 1985, la Copa del Rei 1978, 1981, 1983, 1988, la Recopa 1979, 1982, 1989, la Supercopa d’Espanya 1983 i la Copa de la Lliga 1983, 1986 Internacional absolut en 32 partits, jugà la Copa del Món 1978

Conegut com Atomic Dog , l’any 1987 s’incorporà al Futbol Club Barcelona provinent del Benetton de Treviso italià Jugà sis temporades al Barça, però diferents lesions van fer que abandonés el club el 1993 Disputà 184 partits a la Lliga ACB i aconseguí tres títols de Lliga 1988, 1989, 1990, dos de Copa 1988, 1991, una Copa Príncep d’Astúries 1988 i una Lliga Catalana 1990 Fou dues vegades finalista de la Copa d’Europa

Davanter, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1998-2006 procedent de Vélez Sarsfield de Buenos Aires, on havia guanyat quatre Lligues, una Supercopa, una Recopa, una Copa Libertadores i la Copa Intercontinental Amb l’equip blanc-i-blau, disputà 152 partits a primera divisió i guanyà la Copa del Rei 2000 La temporada 2003-04 fou cedit al Tenerife, i el 2008 es retirà jugant al Castelldefels Fou internacional pel seu país d’origen en 3 partits

Format al planter de l’Athletic Club de Bilbao, el 2002 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Durant dues campanyes 2002-04 defensà la porteria de l’Espanyol B, i a continuació jugà cedit a l’Eibar La temporada 2005-06 passà al primer equip, on s’estigué dues campanyes Disputà 23 partits de Lliga, fou campió de la Copa del Rei 2006, de la Copa Catalunya 2006 i finalista de la Copa de la UEFA 2007

Jugà de lateral i també de central Començà destacant en el Salt, després de la guerra, i en el Girona a continuació, amb el qual jugà a segona divisió les temporades 1940-42 La temporada 1942-43 ingressà al FC Barcelona, on es mantingué fins a la temporada 1950-51, que es retirà Guanyà tres Lligues 1945, 1948, 1949, una Copa Llatina 1949, una Copa 1951, una Copa d’Or 1945 i una Copa Eva Duarte 1948 Disputà 270 partits amb la samarreta blaugrana, 178 dels quals foren de Lliga, i fou capità de l’equip en moltes ocasions El 6 de setembre de 1955 fou homenatjat a les Corts amb el partit Barça-…

Davanter, es formà en el Club Patí Tordera, amb el primer equip del qual debutà el 1992 a la màxima categoria Jugà amb el Reus Deportiu 1994-98, el CH Liceo 1998-2000, el Barcelos de Portugal 2000-03, el Club Patí Vilanova 2003-04, el Club Hoquei Patí Blanes 2005, 2008-09 i el CP Tenerife 2005-08, 2009-10 El 2010 retornà al Tordera, i posteriorment fitxà pel GEiEG 2011-12 i el Club Hoquei Mataró 2012-13 Guanyà una Copa de la CERS amb el Liceo 1999 i una altra amb el Tenerife 2008, amb el Barcelos fou campió de la Lliga 2001, la Copa 2002 i la Supercopa 2003…

Davantera, el 2004 jugà al Club Esportiu Noia i un any després debutà en el primer equip femení, amb el qual competí fins el 2009 A continuació jugà en el Club Patí Vilanova 2009-10, amb el qual debutà a la màxima categoria, i el Reus Deportiu 2011-13, amb qui guanyà una Supercopa Catalana 2011 El 2013 fitxà pel Club Patí Voltregà, equip amb el qual es proclamà campiona de la copa OK Lliga 2014, 2016, de la Copa de la Reina 2014, 2017 i de la Copa d'Europa 2013, 2016, 2017 Fou internacional amb les seleccions espanyola i catalana Amb l’espanyola guanyà…

Membre del Club Natació Atlètic-Barceloneta, fou campió de la Lliga 2001 i de la Copa del Rei 2000, 2001 Participà en la Universíada 1997 i fou subcampió de la Recopa d’Europa de clubs 2001 Del 1998 al 2001 compatibilitzà la feina de jugador amb la d’entrenador de les categories inferiors i assolí el Campionat d’Espanya infantil 1999 A partir del 2001, plenament integrat en el cos tècnic, aconseguí dos Campionats d’Espanya júniors 2005, 2009, quatre de juvenils 2002, 2004, 2006, 2007, dos de cadets 2004, 2009 i un d’infantil 2011 L'any 2013 assumí el càrrec d'entrenador del primer equip…

Criat a l’Hospitalet de Llobregat, inicià la seva carrera al Club Tennis de la Salut Fou campió d’Espanya júnior els anys 1964, 1965 i 1966, i guanyà l’Orange Bowl 1966 i el torneig de Wimbledon 1967, any que també fou campió absolut d’Espanya El 1968 guanyà la Copa Galea i el 1969 el Trofeu Comte de Godó de Barcelona, que tornà a aconseguir el 1971 i el 1976 Ja en categoria absoluta obtingué un títol de Grand Slam Obert dels Estats Units, 1975, la Copa Masters 1976 i trenta-un torneigs de l’ATP Tour, la gran majoria en terra batuda També fou finalista del Roland…

S’inicià en l’atletisme la temporada 1992-93 al Club Atlètic Manresa Com a membre del Centre Excursionista del Solsonès, participà en diverses proves de la Copa d’Espanya de quilòmetre vertical Com a integrant de la selecció catalana de curses de muntanya, participà en proves de la Copa del Món Amb la selecció catalana de raquetes de neu, participà en proves de la Copa d’Europa i assolí la tercera posició en la classificació final d’aquesta competició el 2012