Resultats de la cerca

El 1802 emigrà, junt amb el seu germà Ramon i amb Esteve Guardiola, a Amèrica i arribà i s’establí a Hondures Ell i els seus germans es van dedicar a l’explotació de les conegudes mines de plata a San Antonio de Oriente Després s’establí a Choluteca, on es casà amb Eugenia Villagra, amb la qual va tenir dos fills, que van destacar en la vida militar d’aquest país Pere, que arribà a ser coronel, i Florenci, gran general que lluità a Hondures, El Salvador i Nicaragua El cèlebre i molt temut exèrcit de Florenci Xatruch prengué entre el poble el nom estrafet de catrucho D’aquí ve…

Tinent d’enginyers el 1878 i professor de l’Academia General Militar, arribà a coronel i es retirà a Saragossa Des del 1884 es dedicà a l’humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i collaborà en diverses publicacions, entre les quals Barcelona Cómica , La Vanguardia , Blanco y Negro  i ABC Estrenà a Madrid nombrosos sainets, a través dels quals intentà la defensa de l’idioma castellà contra els barbarismes A Valladolid publicà La Basilia 1896, escrit en collaboració amb Àngel Guimerà També en produí en català, que sovint eren traduccions pròpies dels altres…

Aparegué multicopiada i després impresa en català i editada a la ciutat de Mèxic entre els anys 1941 i 1942 En van sortir 15 números De línia netament nacionalista, contenia informacions de Catalunya, de tipus literari, articles sobre activitats polítiques de l’exili i la secció “Les armes” Reivindicava un esperit militar genuïnament català Hi collaboraven un bon grup d’intellectuals, entre els quals cal destacar Josep M Miquel i Vergés, Joaquim Xirau, Lluís Ferran de Pol, Pere Matalonga, Joan Roura-Parella, Joan Lluhí i Vallescà, Josep Carner, Eduard Nicol, J Ventura Sureda, Pere Calders,…

Parallelament als estudis d’economia, en què es graduà el 1975 a la Universitat de Dar es Salaam, es formà a l’acadèmia militar de Monduli, i posteriorment ascendí fins al grau de tinent coronel Diputat per l’oficialista Partit de la Revolució Chama Cha Mapinduzi, CCM, el 1992 es retirà de l’exèrcit per dedicar-se íntegrament a la política El 1994 fou nomenat ministre de finances i el 1995 d’afers exteriors, càrrec que ocupà fins el 2005 Al desembre d’aquest any guanyà les eleccions presidencials, fou investit president de Tanzània i rellevà Benjamin Mkapa Ha continuat les…

Estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de Carles V, a les campanyes italianes del primer quart del segle XVI a les ordres, successivament, del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, del de Sicília, Hug de Montcada, i del general de l’exèrcit imperial Prospero Colonna Ascendit a coronel major del terç dels italians, lluità a Pavia 1525, on ell personalment feu presoner el rei de França Francesc I Intervingué contra la revolta dels moriscs a la serra d’Espadà 1526 i a la campanya de Tunis 1535, on fou armat cavaller per Carles V Els seus fills Cèsar, Quint Sertori i Marc…

De família pagesa benestant, s’installà, en casar-se el 1692, al mas Mitjans de Santa Maria de Taudell, des d’on intervingué en els afers públics de Terrassa Assistí com a síndic d’aquest terme en la darrera Junta de Braços juliol del 1713 Nomenat coronel d’infanteria de l’exèrcit que comandava Antoni Desvalls, participà agost del 1714 en l’intent frustrat d’introduir-se a la Ciutat Comtal amb un miler d’homes Caiguda Barcelona, tot i acollir-se a la capitulació de Cardona, fou perseguit pels filipistes, els seus béns confiscats i el mas Mitjans devastat Fugí a Mallorca, i, en…

Participà en la primera guerra Carlina, amb els liberals, a Euskadi, a Aragó i al País Valencià Capità de la guàrdia reial 1840, fou governador a Visayas Filipines, mariscal, capità general a Granada, Burgos i Valladolid i director de la guàrdia civil El seu germà Antoni Moltó i Díaz Berrio Alcoi 1830 — Madrid 1902, militar, combaté en la guerra dels Matiners i a Àfrica i Cuba 1869, i participà en les campanyes del nord i del Principat de la tercera guerra Carlina Fou capità general de València 1896-1901 El fill de Remigi, Anníbal Moltó i Izquierdo Alcoi 1847 — Leganés, Castella la Nova 1894…

Fill de Guillem Ramon de Josa i de Peguera, senyor d’Altés i de Pinós, succeí el seu oncle patern Lluís 1702 en els càrrecs d’ardiaca de Santa Maria del Mar, canonge de la catedral i vicari general de Barcelona Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700, algunes sessions de la qual presidí en substitució de Pau Ignasi de Dalmases El 1713 acompanyà a Roma el bisbe de Barcelona, Benet de Sala i de Caramany, a rebre el capel cardenalici Acusat de simpaties austriacistes, Felip V li impedí de tornar a Barcelona El seu germà gran, Joan de Josa i d’Agulló Barcelona — Brihuega, Castella…

Marquès de Risbourg, gran d’Espanya i cavaller de l’orde del Toisó d’Or Fou coronel del regiment de guàrdies valones al servei de Felip V Nomenat capità general de Catalunya 1725-35, la seva arribada coincidí amb el perdó i la restitució de béns als austriacistes i amb l’inici de la recuperació econòmica del Principat això l’induí a no implantar-li la lleva forçosa de soldats Durant el seu comandament es formà el primer cos de mossos d’esquadra, i hom preparà a Catalunya la majoria de les expedicions militars d’aquest període Exercí el càrrec en constant disputa amb l’audiència…

Després de fer estudis militars fou destinat a Mallorca Hi fou sosts-tinent del Regiment de Mallorca i, més tard, tinent del Regiment de Catalunya Destinat a Amèrica, el 1845 arribà a Puerto Rico Ascendit a capità, estigué a les ordres del capità general de Puerto Rico 1852 Fou capità del regiment de Madrid 1855 i del batalló de caçadors de Cádiz 1860 El 1863 era segon comandant d’infanteria Ingressà en la administració, on exercí diversos càrrecs Nomenat corregidor i elector de Ponce, hi féu installar l’enllumenat públic, el 1864 Més tard, fou, el 1869, corregidor de Guayama Un any més tard…