Resultats de la cerca

Home d’interessos variats era també jurista i cronista, el seu taller fou el primer a imprimir música a Anglaterra emprant la tècnica de caràcters mòbils Els fragments més antics conservats de les obres que publicà són del 1523, i se suposa que edità una gran quantitat de cançoners per al mercat local Convertit al protestantisme, publicà també himnaris luterans Goostly Psalmes and Spirituall Songes Propietari d’un teatre als afores de Londres, escriví algunes comèdies que incloïen cançons A New Interlude

S'inicià en la pintura amb Modest Urgell Residí a l’Argentina fins el 1915 És autor de llibres com, en castellà, El arte y el vivir de Fortuny 1921 i Pintores de España 1925, i, en català, Del natural i del meu humor sd i Fortuny, assaig crític-biogràfic 1935 Fou crític d’art de “La Esfera”, collaborà a “La Vanguardia” i fou cronista de la ciutat de Barcelona Fundà, amb Santiago Rusiñol, l’agrupació L’Arca de Noè

Lluità a la batalla del cap d’Orlando, a Sicília 1299, a favor de Jaume II de Catalunya-Aragó i prengué part en les campanyes de Múrcia i d’Almeria Fou veguer de Vilafranca i de Montblanc 1310 i de Girona-Besalú 1312, 1317 i 1318 El 1313 anà a Sicília amb quatre galeres pel camí coincidí amb l’estol en què viatjava el cronista Ramon Muntaner, amic seu, i l’acomboià fins a Messina Fou conseller reial 1321-22

Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot,  Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974

El 1823 lluità a Grècia a França esdevingué sotsoficial de dragons 1830, i començà a dibuixar Viatjà per Orient i els països meridionals d’Europa 1842-48 Fou corresponsal de l’"Illustrated London News” 1848-60, on féu la crònica gràfica, entre altres, de la guerra de Crimea Durant el segon imperi esdevingué un cronista de l’alta societat, però fou valorat per Baudelaire Excellí en l’aquarella i l’aiguada, i és ben representat al Musée Carnavalet de París

Es formà a Alcalá de Henares i a Bolonya Cronista de Carles V De rebus gestis Caroli V i també de Felip II De rebus gestis Philippi II , remarcable més per la qualitat de la prosa llatina que per la vàlua historiogràfica Traduí Aristòtil i Alexandre d’Afrodísia Antierasmista convençut Antapollogia , combaté Bartolomé de Las Casas quan aquest publicà Destruyción de las Indias , per escrit i oralment El 1780 hom féu a Madrid una edició de les seves obres completes

Publicà biografies d’artistes i personalitats igualadins Gaspar Camps, 1953 Pere Valls, 1955 el general Vives i Vich i treballs històrics, com Història i llegenda de les batalles del Bruc 1968 Altres publicacions seves són La verdad sobre la vida y la tragedia de Verdaguer 1971 i l’obra pòstuma Història de la prostitució, la bruixeria i els mals costums a Igualada 1980 Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i cronista oficial d’Igualada des del 1952

Fou un dels propagadors més actius del catalanisme a les comarques tortosines Cronista de Tortosa, fundà “La Veu de Tortosa” i “La Veu de la Comarca” De les seves obres cal destacar, en poesia, Cançons tortosines 1884, i en teatre, Lo cautiu 1887 i Matilde 1887 també els estudis El palacio episcopal de Tortosa 1900, Maestrazgo 1904, Els tortosins per Tortosa 1914 i Vocabulari català de Tortosa 1916, a més d’algunes biografies de tortosins illustres El 1981 es recuperaren les seves Contalles, crepusculars tortosines

La seva obra ha sofert una evolució que comença amb els ajustats apunts expressionistes de XX Poemas 1925 fins la destrucció dels seus ideals que recullen els darrers versos A aquest recull seguiren Nuevo amor 1933, Poesias escogidas 1938, Florido laude 1944, Poesía 1955, Sonetos 1964, Poesía, prosa, teatro 1966, México, leyenda de una ciudad 1967 i Historia y leyendas de Coyoacán 1971 La part final de la seva obra és fruit dels anys que ocupà el càrrec de cronista de la ciutat Conreà també el teatre

D’origen jueu, fou secretari d’Isabel la Catòlica i ambaixador a Roma 1473 i a París 1474-75 Nomenat cronista oficial 1481, escriví la Crónica de los señores reyes católicos don Fernando y doña Isabel , acabada per Alfonso de Santa Cruz i publicada pòstumament També deixà el Libro de los claros varones de Castilla 1486, la Crónica de DEnrique IV avui perduda, etc Per l’encert i la lucidesa amb què glossà les Coplas de Mingo Revulgo, hom li n'atribuí la paternitat