Resultats de la cerca
Es mostren 606 resultats
Jaume Santjoan
Cristianisme
Dominicà del convent de Santa Caterina de Barcelona.
Vers el 1421, amb motiu d’una estada i predicació a Sóller Mallorca, recollí la tradició del miraculós viatge de Ramon de Penyafort de Barcelona a Mallorca, que ell deixà escrita en llatí i que Diago traduí i inclogué en la seva Historia de la provincia de Aragón 1599 Més tard, a Roma, féu una relació verbal d’aquest viatge miraculós al cardenal Valentinenci
Joan de Santagustí
Cristianisme
Dominicà, venerat per l’orde com a beat.
Professà al convent de Lleida, d’on fou professor de la universitat Fou elegit tercer vicari provincial dels dominicans observants i gràcies a l’ajut de Joan II aconseguí d’introduir la reforma dominicana al regne de València, on fundà el 1473 el convent de Corpus Christi de Llutxent Vall d’Albaida, del qual fou el primer prior Més tard fundà el convent de Sant Onofre, extramurs de València Predicà a València, a Oriola i, finalment, a Andalusia S'establí a Còrdova, on fundà la primera confraria del Roser de la regió hi morí i fou enterrat a l’església del convent de Sant Pau El 1477 es féu…
Jaume Ferran
Literatura
Escriptor.
De petit fou captivat, juntament amb la seva mare portats a Barcelona, els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi L’any 1520 prengué l’hàbit dominicà Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial 1550-1559 Publicà una Vita sancti Raimundi de Penyafort, i és autor del primer Officium sancti Raimundi
Nicolau Mariner
Música
Músic.
De jove s’establí a València, on fou tenor de la catedral 1597-98 En 1598-1600 fou mestre de capella de la catedral de Sogorb És autor de motets i de villancicos , així com d’una Passio in dominica palmarum i d’una Passio segons sant Mateu i sant Joan Deixà també In die Veneris , a quatre veus El 1600 tornà a la catedral de València, on fou organista
Juan de Torquemada
Cristianisme
Prelat i teòleg castellà.
Convers del judaisme, fou dominicà i provincial de l’orde a Castella 1417 Teòleg papal al concili de Basilea 1432 i mestre del Palau Pontifici 1435, fou bisbe de Palestrina, Sabina, Cadis, Ourense i Lleó Partidari de la reforma eclesial, la seva eclesiologia fou fonamentalment primacial Escriví unes quaranta obres, vint-i-set de les quals foren editades Al concili de Florència influí en la postura de Bessarió
Antonin Sertillanges
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Dominicà des del 1883, fou professor a l’Institut Catholique de París 1900-20 Restaurador del tomisme, s’aplicà a confrontar-lo amb l’evolució històrica de la filosofia occidental És autor de Saint Thomas d’Aquin 1910, Le Christianisme et les philosophies 1941 i de nombroses obres d’apologètica, entre les quals cal citar Les sources de la croyance en Dieu 1905 i Catéchisme des incroyants 1930
Àlvar de Còrdova
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Dominicà, predicador i reformador del seu orde Introduí la pràctica pietosa del via crucis a la península Ibèrica Fou confessor de la reina Caterina, muller d’Enric III, i de Joan II de Castella, els drets del qual defensà sembla que aconsellà a Vicent Ferrer l’elecció de Ferran d’Antequera com a successor del rei Martí El seu culte com a beat fou aprovat el 1741 Festa 19 de febrer
Pere Almató i Ribera
Cristianisme
Missioner.
Ingressà a l’orde dominicà 1847 per consell d’Antoni Maria Claret passà després a les Filipines 1852 i a Tonquín 1856, on morí decapitat en la persecució decretada per Tu-Duc Fou beatificat per Pius X el 1906 i canonitzat per Joan Pau II el 1988 Part de les seves despulles són guardades en dos reliquiaris de Sant Feliu Sasserra La seva festa se celebra el 3 de novembre
Dominique Georges Pire
Religió
Cristianisme
Pacifista belga.
Dominicà 1928 i sacerdot 1934, llançà la campanya de l’"Europa del cor” creant una organització internacional a favor dels refugiats 1949 i fundant “ciutats europees” a Bèlgica, Àustria i Alemanya Creà el Centre Internacional de Joventut Mahatma Gandhi, transformat en Universitat de la Pau 1960, a Tihange-lez Huy Bèlgica, i el 1962 l’Illa de la Pau a Gohira actual Bangldesh Premi Nobel de la pau 1958 i premi Sonning de Dinamarca 1964
Tomàs Ramon i Samenter
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona, on feu la professió religiosa 2 de gener de 1707 Més tard fou lector de teologia a la catedral de Vic El 1734 exercia el càrrec de mestre de novicis del convent de Barcelona Autor de textos en català i castellà, publicà Nou platicas de las virtuts mes heroycas del apostol de las Indias St Francisco Xavier 1729 Restaren inèdites Doctrina christiana i Explicación del psalmo CXVIII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina