Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a Barcelona i en filologia romànica a Alemanya, on residí del 1959 al 1971 Membre fundador del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans PSAN el 1968 i de l’editorial La Magrana, hi publicà una Síntesi d’història dels Països Catalans 1976 Entre el 1971 i el 1993 traduí una vintena de títols de l’alemany, del francès, de l’italià i del portuguès Acostà obres fonamentals del pensament marxista entre d’altres, El capital de Marx, publicat…

Com a triatleta, ha completat 13 ironmans, entre els quals hi ha Eivissa, Roth, Hawaii, Àustria, Lanzarote, Frankfurt i el Brasil Ha estat campió absolut de Catalunya a l’Ironcat 2009 i onze vegades campió del món, deu subcampió i cinc vegades medalla de bronze en proves diverses –cursa d’escales, triatló, múster, challenge course, natació i cursa vertical– dels quatre Jocs Mundials de Policies i Bombers i dels Campionats del Món en els quals ha participat 2001, 2003, 2004, 2005, 2009 Fou fundador de la secció de…

Fou membre de la Lliga de Catalunya Collaborà a “La Renaixença” i publicà l’estudi L’agricultura en lo pla del Llobregat 1888, Lo sanejament del Baix Llobregat 1890 i el quadre de costums Record d’un escolà 1888

Entrenat pel seu pare, Moisès Llopart, debutà en l’àmbit internacional el 1973 Es proclamà nou vegades campió d’Espanya de 20 km marxa 1976 i 50 km marxa 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1989, 1990, 1991, i establí onze plusmarques estatals en diferents distàncies, tant en pista com en ruta També fou campió d’Europa 1978 i recordista europeu 1979 dels 50 km, assolí el títol català dels 30 km 1984 i guanyà dues Copes del Món 1979, 1983 Fou el primer atleta català i espanyol a guanyar una medalla olímpica, la plata als 50 km marxa dels Jocs…

Extrem dret, s’incorporà al Club Esportiu Mataró el 1943 i fou cedit al Terrasense 1944-49 Després jugà al Melilla 1949-50 durant el servei militar, i després fitxà pel Real Zaragoza 1950-53, en el qual debutà a primera divisió la temporada 1951-52, on disputà 31 partits Amb l’Hèrcules jugà 12 partits més a la màxima categoria 1955-56 També jugà al Lleida 1953-55, Linense 1955-56, Elx 1956-58, Calvo Sotelo 1958-60 i Oriola 1960-61

Dissenyà el David, autocicle de fabricació nacional, que debutà el 5 d’abril de 1913 en la II Prova de Regularitat i Turisme i que, pilotat pel mateix Armangué, aconseguí la medalla de plata El 1916 fou el guanyador de la I Volta a Catalunya Motociclista en la categoria d’autocicles El 1917 guanyà la V Pujada als Brucs en la categoria turisme Morí el mateix any en un accident d’aviació El Reial Moto Club de Catalunya organitzà…

Formà part del primer equip del Futbol Club Barcelona la temporada 1945-46 Procedia del Màlaga, on jugà tres temporades Després del Barça fitxà pel Gimnàstic de Tarragona, amb el qual ascendí a primera en l’edició 1946-47 Continuà amb el Nàstic durant una temporada més a la màxima categoria, on fou segon màxim golejador amb 20 gols, xifra compartida amb el barcelonista César i el jugador de l’Atlético de Madrid Vidal Posteriorment jugà amb el Valladolid, el Sant Andreu i l’…

Fill de Francesc Díaz Alonso, fou conegut com Chico Díaz Format al CN Barcelona, fou jugador de paleta de cuir, pala curta i trinquet Davanter, en pala curta aconseguí set Campionats de Catalunya amb J Sala 1987, Francisco Bakero 1988, 1989, Antonio Carretero 1991, 1993, 1995 i Abraham Pereira 1992, i fou campió d’Espanya de clubs amb Antxon Mena 1993 En paleta de cuir, fou campió de Catalunya amb Sala 1987, Carretero 1994, Bakero 1996, Agustí Calvo 1996 i Àlex García 1997 En trinquet ho fou amb Calvo…

Emigrà a l’Argentina el 1901 Entre el 1903 i el 1911 participà en diverses competicions motociclistes i automobilístiques El 1912 retornà a Europa interessat per l’aviació i fou alumne de Robert Morane a l’escola d’aviació d’Issy-les-Moulineaux 1913 Guanyà la primera Copa Montañesa de Aviación 1914, un premi d’acrobàcia a Cuba 1914 i fou professor de l’Escuela Nacional de Pilotos de Getafe 1915 Al principi del 1916 fou contractat per l’empresa d’aviació catalana Pujol i…

Ha estat considerat el millor manista català de tots els temps Fou jugador del CN Barcelona i actuà de davanter Aconseguí set Campionats de Catalunya, formant parella amb Narro 1960, Bichín 1961, Torres 1962, Jesús Bakero 1975, 1978, José Luis del Villar 1977 i Esteban Marcos 1983 Amb Narro fou també campió d’Espanya 1961, i es convertí en l’únic català que ho ha estat Exercí també de vocal de mà de la Federació Catalana de Pilota 1978-79 Retirat el 1983, durant més de…