Resultats de la cerca
Es mostren 1063 resultats
Altai
Serralada
Serralada de l’Àsia central situada a l’W de Sibèria i Mongòlia, que s’estén des del riu Irtyš i la depressió de Jungària (46-47° latitud N) en direcció NW.
La part russa forma la república de Gorno-Altaj 92600 km 2 que depèn del kraj de l’Altai La seva altura mitjana és de 1500-1700 m, i la ratlla de les neus permanents és a 2040 m al vessant nord i a 2380 m al vessant sud La serralada és flanquejada a l’E i al SE pel gran altiplà de Mongòlia s’efectua gradualment la transició mitjançant d’altres altiplans més petits, com els d’Uköc 2400 m, Kak 2500 m i Suok 2600 m Té llacs importants, com l’Ubs-Nuur i Chobdo-Nuur La serralada d’Altai es pot dividir en dos conjunts que difereixen considerablement quant a formació geològica L’ Altai mongol o…
sistema Sac Actun

Galeria de Kalimba, del sistema Sac Actun
Asbjørn Hansen (CC BY-NC-ND 2.0)
Xarxa de coves subaquàtiques interconnectades a l’estat de Quintana Roo, a la península de Yucatán (Mèxic).
Forma part d’un complex de coves subterrànies a la regió Fins el 2018 les identificades com a més extenses eren el sistema Ox Bel Ha 270 km, el Sac Actun 263 km, el Kook Baal 93 km i el Dos Ojos 83 km A l’inici del 2018 el projecte d’investigació Gran Acuífero Maya anuncià el descobriment de la connexió dels sistemes Sac Actun i Dos Ojos Arran de la descoberta, i seguint la convenció de l’espeleologia, el nou sistema de coves adoptà el nom de la més gran Amb un total de 347 km, el sistema Sac Actun es convertí aleshores en el conjunt de galeries subaquàtiques conegut més extens del món Cenote…
Uluru

Uluru
Robyn Jay (CC BY-SA 2.0)
Massís
Massís d’Austràlia, al Territori del Nord.
La situació enmig d’una plana desèrtica el fa especialment visible des de grans distàncies, tot i l’altitud modesta 348 m De forma oval, ateny 3,6 km de longitud i 2,4 km d’amplària És el monòlit més gran del món i és conegut pel color vermell de la roca de gres del qual és format, que a la posta del sol s’intensifica de manera espectacular L’erosió hi ha produït cavitats i esquerdes que en època de pluges donen lloc a salts d’aigua i tolls, i balmes en les parets de les quals es conserven pintures i gravats rupestres Descobert el 1872, a la zona on es localitza el 1958 s’hi establí el parc…
Antoni Martí i Monterde
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona, i posteriorment a la Universitat de Barcelona, en poesia ha publicat Sobre el desordre 1992, premi Literatura Breu de poesia 1992 i Els vianants 1995, premi Guerau de Liost 1994 El 2001 publicà el dietari novellístic L’erosió Un viatge literari a Buenos Aires premi Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa 2002 i el 2002 Escrit en dos quaderns premi Literatura Breu de narrativa 2000 En el camp de l’assaig, entre d’altres, ha escrit l’estudi Tres lectures de Joan Fuster amb JA Fluixà, A…
relicte | relicta
Geologia
Dit dels sòls d’origen antic que han resistit l’erosió i que poden constituir la roca mare de sòls actuals.
litoclast
Mineralogia i petrografia
En un sediment o roca carbonatada, partícula que prové de l’erosió de roques de fora de la conca de sedimentació.
escarpament
Geologia
Vessant d’un terreny amb una forta inclinació, la formació del qual és deguda a l’erosió o a la tectònica.
acíclic | acíclica
Geomorfologia
Dit del procés geomorfològic que han sofert les zones de la superfície terrestre on no són perceptibles els cicles d’erosió.
el Congost
El Congost al seu pas per Granollers
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Sistema Mediterrani Català, el principal dels rius que formen el Besòs.
Sempre en direcció nord-sud, talla la Serralada Prelitoral per Aiguafreda, el Figueró i la Garriga, i la depressió del Vallès per Granollers A Montmeló s’uneix a la riera de Mogent i tots dos originen el Besòs Té 41 km de llarg i 223 km 2 de conca No té afluents importants Installat en la gran fractura que separa els cingles de Bertí del Montseny, l’erosió ha excavat el muntanyam, i ha format també una capçalera dins la Depressió Central Catalana, d’on rep les primeres aigües, recollides al peu de Sant Cugat de Gavadons 1045 m, als gresos i a les margues dels espadats occidentals de la Plana…
puig Major
el puig Major
© Fototeca.cat
Massís de la serra de Tramuntana de Mallorca, dins el terme d’Escorca, el més alt de les Illes i del sector NE de les serralades bètiques (1.443 m alt.).
La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar xeroacàntic,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina