Resultats de la cerca
Es mostren 2940 resultats
Franz Xaver Winterhalter
Pintura
Pintor alemany.
Treballà a Karlsruhe, on el duc Leopold de Baden el nomenà pintor de cambra Des del 1834 fins a la caiguda del Segon Imperi s’estigué a París, on es convertí en el retratista de moda de la cort francesa treballà per a Lluís Felip i per a Napoleó III i l’emperadriu Eugènia L’emperadriu amb les seves dames d’honor Musée de Compiègne
José María Rodero Luján

José María Rodero
TVE
Teatre
Actor castellà.
L’obra que el consagrà fou En la ardiente oscuridad , d’A Buero Vallejo Entre les seves interpretacions teatrals cal destacar el Max Estrella de Luces de Bohemia , de Valle Inclán, i Calígula de Camus, entre moltes d’altres Treballà sovint al cinema, on destacà a Cinco Lobitos 1945, Balarrasa 1950 i El inocente 1959, i per a la televisió Estigué casat amb l’actriu Elvira Quintillà
Honori III
Cristianisme
Nom que adoptà Cencio Savelli en esdevenir papa (1216-27).
Continuà l’obra del seu antecessor, Innocenci III Coronà emperador Frederic II 1220 i incità França i Catalunya contra els albigesos, i per això estigué en relació estreta amb Jaume I, del qual havia estat protector, quan aquest era molt jove Com a escriptor, és sobretot important en la literatura jurídica Compilatio quinta, Compilationes decretalium Aprovà els nous ordes dels dominicans, franciscans i carmelitans
Francesc Valdomar
Arquitectura
Arquitecte.
Documentat entre el 1426 i el 1452 Possible deixeble de Guillem Sagrera Estigué al servei d’Alfons IV i de Joan II És autor a València de les obres d’ampliació de les naus de la seu des del 1426 fins després del 1440 i de la capella dels Reis del Convent de Sant Domènec 1437-52, on construí la complexa volta de nervadura sense nervis
Societat Anònima Camp
Economia
Empresa química fundada el 1962 a Granollers (Vallès Oriental) per produir detergents, sabons i altres productes de neteja.
Ha assolit el primer lloc entre les empreses espanyoles del ram, amb una important activitat exportadora Fins el 1989, que fou adquirida per l’empresa alemanya Benckiser, estigué sota el control de la família Camp Puigdomènech Posseeix installacions a Granollers i al Prat de Llobregat Baix Llobregat Els seus ingressos el 1993 foren de 23 900 milions de pessetes i donava treball a 469 empleats
Josep Seguí
Cristianisme
Frare augustinià, missioner i arquebisbe.
Professà al convent de la Seu d’Urgell 1789, d’on anà a les missions de les Filipines 1795 Fou destinat tot seguit a la Xina, on estigué vuit anys Fou procurador de la província religiosa 1818 i definidor 1825-29 Bisbe auxiliar de Manila 1829 i arquebisbe titular 1830-45 Es destacà pel seu treball pastoral i esperit caritatiu És autor d’algunes obres pastorals
Bartomeu Antist
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom.
De família noble, estigué vinculat al cercle interessat per les ciències que es formà a València al voltant de la figura de Jeroni Munyós, a la segona meitat del s XVI La seva única obra impresa, Almanach o pronóstico de los efectos que se espera, según las configuraciones de los planetas y estrellas València 1580 resulta, això no obstant, dedicada a l’astrologia més extravagant
Narcís Girbal i Barceló
Cristianisme
Missioner franciscà.
Professà a Barcelona el 1774, i se n’anà al Perú el 1784, on estigué fins el 1822 Fou president de les missions de l’Ucayali de l’estat de Colegio de Ocopa El 1799 fundà la missió de Cocabambilla, del Colegio de Moquegua Explorà les riberes de l’Ucayali i del Sarayacu Deixà escrites relacions i diaris de viatge del 1790 al 1794
Perdicas III
Història
Rei de Macedònia (365-359 aC).
Fill d’Amintes III, després de l’assassinat del seu germà Alexandre II, obtingué el tron Cercà l’ajut dels atenesos, però, derrotats aquests a Mantinea 362 aC, reprengué la seva política contra Atenes i collaborà en la rebellió d’Amfípolis Estigué en relació amb els cercles platònics i tingué com a conseller Eufreu de Sició, deixeble del filòsof Morí en una expedició contra els illiris
el Saió

Vista de l'església de Santa Anna del Saió
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), a l’W del terme.
El nom deriva de l’antic castell d’Ocelló Occilione , propietat dels bisbes de Vic 1024-1307 i després de la casa de Cardona Estigué sempre unit al terme del castell de Montbui, que acabà absorbint-lo L’església de Santa Anna era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui Formà una quadra unida també a Santa Margarida de Montbui vers el 1840
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina