Resultats de la cerca
Es mostren 4290 resultats
Juan Carlos Paz
Música
Compositor, musicòleg i crític argentí.
Estudià composició amb C Gaito i E Fornarini, i més tard a la Schola Cantorum de París amb Vincent d’Indy També rebé classes de piano i orgue de R Nery i J Beyer Fou membre del Grupo Renovación 1929, del qual se'n separà per crear els Conciertos de Nueva Música1936 —posteriorment Agrupación Nueva Música—, de signe més avantguardista, amb la qual interpretà composicions de la Segona Escola de Viena En un primer període rebé influències del postromanticisme En una segona etapa s’inclinà pel neoclassicisme d’I Stravinsky, pel jazz , el music-hall i per JS Bach Un exemple n’és l’obra…
Juan Carlos Paz
Música
Compositor, musicòleg i crític argentí.
Estudià composició amb C Gaito i E Fornarini, i més tard a la Schola Cantorum de París amb Vincent d’Indy També rebé classes de piano i orgue de R Nery i J Beyer Fou membre del Grupo Renovación 1929, del qual se'n separà per crear els Conciertos de Nueva Música1936 —posteriorment Agrupación Nueva Música—, de signe més avantguardista, amb la qual interpretà composicions de la Segona Escola de Viena En un primer període rebé influències del postromanticisme En una segona etapa s’inclinà pel neoclassicisme d’I Stravinsky, pel jazz , el music-hall i per JS Bach Un exemple n’és l’obra…
Alfred Esmatges Yuste

Alfred Esmatges Yuste
Arxiu Teresa Esmatges
Ciclisme
Ciclista i dirigent esportiu.
El 1950 debutà al Campionat d’Espanya de pista com a independent Posteriorment, formà part de l’Agrupació Ciclista Montjuïc 1951, la Penya Ciclista Poblet 1952, la Penya Ciclista Nicky’s 1953-55 i els equips Indaucho 1956, Mobylette 1957, Penya Solera 1958-59, Kas 1960 i Ferrys 1961 A mitjan anys cinquanta debutà a la Volta a Catalunya, on guanyà una etapa, i al Campionat de Sabadell Guanyà el Critèrium de Lleida 1959 i fou tercer del Trofeu Jaumandreu 1955 També guanyà una etapa a les voltes a València 1956 i a Llevant 1961, i aconseguí la millor classificació de muntanya i de metes…
successió
Ecologia
Procés ordenat del desenvolupament de les comunitats, efectuat solament en una sola direcció, força constant i, consegüentment, previsible, originat pel canvi del nombre d’individus de cada espècie i per l’establiment d’espècies noves que poden eliminar lentament les poblacions originàries.
Les causes de la substitució d’unes comunitats per unes altres depenen de la mateixa activitat de les comunitats i del clima En l’etapa final de la successió s’estableix una comunitat madura anomenada clímax, especialment en botànica, que es perpetua a ella mateixa indefinidament comunitat vegetal
Willem Elsschot
Literatura
Nom amb què és conegut l’escriptor flamenc Alfons de Ridder.
Considerat el primer autor cosmopolita del seu país, la seva obra és eminentment satírica i sarcàstica A una etapa inicial dedicada a la poesia succeïren novelles com De verlossing ‘L’alliberament’, 1921, Kaas ‘Formatge’, 1933, Pensioen ‘El retir’, 1937 i l’autobiografia De leeuwentemmer ‘El domador de lleons’, 1940
Matyáš Rejsek

Interior de la catedral de Kutná Hora, on destaca la volta, obra de M.Rejsek
© Corel / Fototeca.cat
Arquitectura
Arts decoratives
Escultura
Escultor, arquitecte i decorador txec.
Tingué una intervenció decisiva en l’etapa final del gòtic a Bohèmia Acabà la catedral de Santa Bàrbara de Kutná Hora, de la qual féu el trifori i la volta 1499, continuant la tradició de la família Parler Decorà també la Torre de la Pólvora a Praga 1477
la Colla del Safrà
Grup artístic format vers el 1893, integrat per Isidre Nonell, Ricard Canals, Joaquim Mir, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual.
Les seves denominacions provenien del color ensafranat de moltes de les seves pintures i de la temàtica, sovint paisatges de Sant Martí de Provençals Barcelona D’estatuts inconcrets, en la colla cristallitzaren les inquietuds pleinairistes de l’anàrquica etapa juvenil dels seus integrants Es mantingué fins el 1896
Georges Innes

Peace and Plenty, de George Innes
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor nord-americà.
Autodidacte Visità Roma 1851 i París 1854 Amb els seus paisatges suaus, influïts per C Corot, representà a Amèrica un realisme rural similar al que l’escola de Barbizon representava a França Refractari a l’impressionisme, la seva darrera etapa es caracteritza per un retorn a un cert Romanticisme
Martín Pilar
Voleibol
Directiu de voleibol.
Fou president del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 2002-06, etapa durant la qual el primer equip aconseguí l’ascens a la Superlliga 2003 i incorporà a les seves files jugadors com Gustavo Saucedo El 2010 tornà a ocupar la presidència de la junta gestora del club
Pedro Fau Closas
Voleibol
Jugador de voleibol.
Milità al CE Hispano Francès durant la dècada de 1960 La seva etapa al club coincidí amb una de les èpoques de més esplendor de l’entitat Guanyà dues Lligues 1967, 1968 i quatre Copes del Generalísimo 1964, 1966, 1967, 1968 Disputà dues edicions de la Copa d’Europa de clubs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina