Resultats de la cerca

Succeí el seu germà Josep en la direcció de l’obrador barceloní d’ebenisteria, que, fundat el 1840, assolí un prestigi elevat el darrer quart de segle Fundador del Foment de les Arts Decoratives, n'exercí el càrrec de vicepresident del 1903 al 1907

Exercí a Guissona Segarra És autor d' Els capítols matrimonials en la comarca de Guissona Catalunya Segriana 1907, Del contracte d’empenyament a Catalunya 1913 i Dret especial de la Segarra 1934 El seu fill fou el també jurista i notari  Ramon Faus i Esteve

Conreà, a més del retrat, una pintura de tema camperol, a mig camí entre el naturalisme i l’impressionisme Les Foins , 1878 París Exercí una forta influència a tot Europa Als Països Catalans influí en general sobre els realistes de l’acabament del s XIX

Membre del Club d’Esquí d’Alp, fou campió de Catalunya d’esquí de fons per equips 1953 juntament amb Manuel Rosás, Joan Mill i Joan Deulofeu Entre el 1960 i el 1972 exercí de professor a l’Escola d’Esquí de la Molina

Membre del Club de Billar Barcelona, es formà en l’especialitat de xapó i guanyà el Campionat d’Espanya 1960 i fou campió d’Europa interclubs a tres bandes 1981 També jugà amb el Club de Billar Monforte i exercí d’àrbitre de billar

Fundà la Cobla Melodia Autor de més de trenta sardanes, entre les quals es destaquen La Giralda de l’Arboç, L’avi Andreu, Badalota, Càndida-Rosa, Fontsana , etc Vinculat a l’Arboç, on residí, dirigí corals i l’Esbart Sant Julià i exercí l’ensenyament

Exercí de sacerdot a Lima Perú i donà la volta al món abans de tornar a Catalunya Fou autor de Tesoro espiritual de divinos ejercicios 1616, de Modus exactissimus officium divinum recitandi 1627, i de diverses cròniques d’esdeveniments polítics i religiosos contemporanis, en castellà

Subcampió olímpic als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i dues vegades campió d’Europa 1992, 1993, ja retirat ocupà el càrrec de tècnic de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades FCJiDA També exercí de director tècnic de la Federació Andorrana de Judo FANDJUDO

Treballà a El Periódico de Catalunya i Dicen Impulsà la creació de l’Escalada a Montjuïc i la Setmana Catalana Exercí de cap de premsa en els Campionats del Món de ciclisme de Barcelona 1984 El Tour de França el condecorà amb la seva medalla

Fou el guanyador de la primera edició del Campionat de Catalunya de persecució 1950, títol que revalidà dos anys després 1952 Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1955 Entre el 1989 i el 1994 exercí de delegat de Barcelona de la Federació Catalana de Ciclisme