Resultats de la cerca

Adquirí un notable prestigi arran de la seva tesi doctoral, Los matrimonios consanguíneos , que fou editada diverses vegades i obtingué un gran ressò en el món jurídic Exercí l’especialitat de digestòleg a Madrid Fou membre de la Junta del Ateneo de Madrid

Estudià a Anglaterra i exercí d’advocat a Bombai President de la lliga musulmana des del 1916, rompé les relacions amb Gandhi i propugnà la creació del Pakistan Fou el primer governador general i president de l’assemblea constituent del nou estat 1947

Exercí a Perpinyà, primer associat al seu cunyat JFReynier i des del 1797 sol Fundà diverses publicacions, com Mémorial Administratif du Département des Pyrénées Orientales 1815, Feuille d’Affiches, Annonces, Avis Divers 1815 i Almanach du Département des Pyrénées-Orientales 1805-70

Fill d’Ammenemes III, exercí dos anys com a corregent seu 1798-1797 Amb ell s’inicià la decadència de la casa regnant, bé que la situació, tant interior com exterior, sembla haver estat substancialment la mateixa que en època del seu pare

Exercí la docència en diferents universitats dels Estats Units Entre les seves novelles més representatives cal destacar Mohawk 1986, Straight Man 1997 i Empire Falls 2001, guardonada amb el premi Pulitzer És també autor del recull de narracions The Whore's child 2002

Exercí a Solsona Fou membre de la direcció d’agricultura de la Reial Conferència Fisicoexperimental de Barcelona Gran propietari rural, proposà experiments encaminats a millorar el rendiment del blat, l’aprofitament forestal dels prats i la ramaderia i l’expandiment dels fruiterars

Estudià a Alexandria i exercí a Roma Fou un dels representants més importants de l’escola metòdica Fundà la ginecologia i l’obstetrícia científiques, a les quals dedicà diversos estudis, que foren vigents fins al Renaixement també publicà les seves idees sobre cirurgia

Fou el guanyador de la primera edició del Campionat de Catalunya de persecució 1950, títol que revalidà dos anys després 1952 Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1955 Entre el 1989 i el 1994 exercí de delegat de Barcelona de la Federació Catalana de Ciclisme

Competí de jove quan s’integrà a l’Agrupació Ciclista el Prat 1959, en la qual exercí diversos càrrecs directius fins que en fou nomenat president el 1998 Organitzà el Campionat del Baix Llobregat per a cadets i el Campionat de Catalunya contrarellotge del 2007

Vinculat sempre al FC Barcelona, fou sis vegades campió de Catalunya de 400 m tanques 1973, 1974, 1976-79 Disputà en un encontre internacional amb la selecció espanyola, davant Algèria 1975 Un cop retirat, exercí com a entrenador de curses de velocitat i tanques