Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
Ramon Bramona Rams

Ramon Bramona (expedició Saraghrar 1977)
Jaume Altadill
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Soci de la Unió Excursionista de Catalunya i del Foment Excursionista de Barcelona Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME, ha estat instructor d’esquí i d’alpinisme de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i de l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya EEAM Ha dirigit expedicions al Kurdistan 1973, Kenya 1974, als Andes del Perú 1976, Saraghrar Hindu Kush, 1975 i 1977, i ha format part d’expedicions al Dhaulagiri Himàlaia, 1979, a l’Ama Dablam Himàlaia, 1981, a l’Ahaggar 1983 i a Grenlàndia 1985
el Polvorí
Barri
Barri de Barcelona, situat en un altiplà al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc.
Promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge Sorgí entre el 1950 i el 1952 per tal d’acollir barraquistes de la Diagonal, el Morrot, el Somorrostro, Sant Sebastià amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic del 1952 Format per blocs d’habitatges, té greus deficiències de construcció, d’urbanització i de serveis públics Li dóna nom un polvorí del segle XVII que es conserva És voltat per pedreres del Foment d’Obres i Construccions, el barri dels Ferrocarrils Catalans, les vies del tren del mateix nom i els barris de Can Clos i la Vinya
obres públiques
Dret administratiu
Obres d’ús i d’aprofitament general i construccions destinades a serveis que vagin a càrrec d’organismes de l’administració.
Llur realització es pot produir directament, per part de l’administració, i també per un tercer, mitjançant el corresponent contracte administratiu En aquest darrer cas és una empresa privada la que es fa càrrec de l’obra per un preu preestablert, i un cop acabada en fa lliurament a l’administració En certs moments de crisi econòmica les obres públiques s’empren com a mitjà per absorbir l’atur En molts països existeix un ministeri que adopta el nom d’obres públiques A l’Estat espanyol fou creat el 1931, durant la Segona República, segregant-lo del ministeri de foment
Modest Morató i Ojer
Arts decoratives
Esmaltador.
Fill de pare joier, s’inicià de molt jove en l’art de l’esmalt amb C Aguilà S’establí pel seu compte com a esmaltador a 19 anys Freqüentà el Foment de les Arts Decoratives i fou professor de l’Escola Massana durant quatre anys Dedicat exclusivament al seu propi taller, Morató, a més de la seva pròpia obra, desplegà una important activitat en reproduccions d’esmalts antics d’una gran dignitat i fidelitat als models En aquest taller, s’hi van formar una bona colla d’esmaltistes que després van seguir el seu camí independent
Gremi d’Editors de Catalunya
Editorial
Associació professional que agrupa les empreses editorials i professionals de l’edició de Catalunya en totes les seves branques.
Fou fundat l’any 1977, i els seus objectius són la representació i la defensa dels interessos dels editors amb seu a Catalunya Proporciona als seus associats assistència tècnica i jurídica i publicitat Té representació en òrgans i organitzacions d’àmbit local cambres de comerç, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, Consell Català del Llibre, etc, estatal Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, Comitè Organitzador del Liber i internacionals Federació d’Editors Europeus, Unió Internacional d’Editors Des del 1985 atorga anualment els premis Atlàntida en diverses categories al foment…
Alexandre Cardunets i Cazorla
Baixada de Santa Clara, Barcelona, Dibuix d'Alexandre Cardunets
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, gravador i pintor.
Estudià a Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic 1921 i del Foment de les Arts Decoratives 1923 Es destacà pels dibuixos a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental 1930, d’un realisme minuciós Al Museu d’Història de la Ciutat, de Barcelona, hi té una sala dedicada És filla seva l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada Barcelona 1925
Enric Ribó i Sugrañes
Música
Director de cor.
Estudià música amb Enric Morera i violí amb Francesc Costa Cofundador, el 1935, del Cor Mixt Polifònic des del 1939 Capella Clàssica Polifònica i adscrit al Foment de les Arts Decoratives de Barcelona , des del 1940 en fou el director titular Fou professor de violí i de conjunt coral i instrumental del Conservatori de Barcelona Dirigí l’Orfeó de Sants i fou professor dels Cursos Internacionales de Música en Compostela i la Coral Universitària de Ciutat de Mèxic El 1981 fou nomenat director del Coro Nacional de España de Madrid Autor d’algunes composicions, publicà Consideracions…
Rafael Valls i David
Literatura catalana
Enginyer industrial i escriptor.
Amplià estudis a Bèlgica Projectà i dirigí en part el ferrocarril València-Aragó i el replanteig de la Central d’Aragó A Manises creà un museu i una escola de dibuix per al foment de la ceràmica Publicà La música 1894, La cerámica, apuntes para su historia 1894 i Historia de la música apoyada en la cerámica , i deixà inèdites monografies sobre La cerámica en la provincia de Castellón, Historia de los matemáticos del siglo XVII y en particular de DVicente Tosca, Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia, Influencia del caciquismo en la administración española i altres temes
Antoni Fuster i Valldeperes
Literatura
Periodisme
Teatre
Narrador, periodista, autor teatral i dibuixant.
Tot i que es va iniciar com a dibuixant i cartellista —de jove collaborà amb dibuixos i gravats a L'Escut de Reus —, es passà a l'escriptura Publicà les glosses Evocacions 1921 i Moments 1923 i obres de teatre com Camp perdut 1915, La gran passió 1917, La bruixa 1918 i L’heroïna 1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Collaborà amb publicacions de Reus, com La Veu del Camp, Foment setmanari nacionalista republicà, i dirigí la revista Meridià Tribuna del Front Intellectual Antifeixista 1938
Sportmen’s Club
Esport general
Club esportiu de Barcelona.
Fundat el 1903 per membres de la societat benestant barcelonina, fou una de les primeres entitats esportives de Catalunya Dedicat al foment dels esports en general, s’hi feien pràctiques de boxa i esgrima, i el 1905 creà seccions de columbofília, tir, patinatge, ciclisme, fotografia, Kegelbahn i d’altres, i posteriorment fomentà també l’atletisme, la gimnàstica, l’automobilisme i el tennis Estigué sota el patronatge dels ministeris de Guerra, Agricultura, Indústria i Comerç En la seva junta directiva figuraren personatges destacats, com Josep Elies Juncosa o Narcís Masferrer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina