Resultats de la cerca
Es mostren 5755 resultats
Sistema nerviós perifèric
Anatomia humana
El sistema nerviós perifèric és la part del sistema nerviós formada pels nervis i els ganglis nerviosos que es troben fora de l’encèfal i la medulla espinal Només hi ha una dotzena de nervis a cada costat del cos que emergeixen directament del cervell o el tronc de l’encèfal, els parells cranials Són molt més nombrosos els nervis raquidis , és a dir, els que surten de la medulla espinal Cada nervi raquidi es compon de dues arrels l’arrel anterior i l’arrel posterior L’ arrel anterior surt de la part anterior de la medulla, i la formen els axons de les neurones de la prominència…
pic de la Forqueta
Cim
Cim (3.007 m alt.), el més meridional del massís de Posets, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc (Ribagorça) de la de Gistau.
Als vessants orientals es formen les valls glacials de Llardaneta, Forcau i Bagüenya, totes dins el terme de Saünc
estofat
Zoologia
Gènere de tunicats de la subclasse dels flebobranquis, de la família dels ciònids, que atenyen de 3 a 5 cm, tenen tòrax i abdomen i van proveïts d’uns 24 tentacles, aproximadament.
Els individus són transparents i formen colònies L’espècie Diazona violacea és molt corrent als litorals dels països catalans
isocianur
Química
Nom genèric dels composts que contenen en llur molècula el grup -N=C.
Són molt reactius, metzinosos i d’olor desagradable, i per hidròlisi formen l’amina primària i l’àcid fòrmic
catafil·le
Botànica
Fulla esquamiforme situada per damunt dels cotiledons i per sota dels nomofil·les o fulles en sentit restrictiu.
Els catafilles recobreixen els borrons i formen els bulbs en aquest darrer cas van carregats amb materials de reserva
matriu
Disseny i arts gràfiques
Peça de llautó que en un costat té dues petites cavitats on hi ha un signe gràfic gravat al buit, generalment en rodona en l’una i en cursiva, negreta, versaleta, etc, l’altra.
Reunides al componedor amb els consegüents espaiadors, formen la ratlla per a la fosa de la línia en la linotip
Real Academia Nacional de Medicina
Medicina
Institució que té el seu origen en una Tertulia Médica creada a Madrid el 1732 sense caràcter oficial, que fou convertida el 1734 en Academia Médica Matritense.
La denominació actual és del 1919 i la seva darrera reglamentació és del 1967 En formen part 40 acadèmics numeraris
cortal
Construcció i obres públiques
Pati tancat amb parets i, en part, cobert, sovint apartat de la casa, destinat a tancar-hi eventualment el bestiar.
En alguns indrets de muntanya, com a Andorra, diversos cortals d’un mateix poble formen agrupacions habitades a l’estiu
gírgola de castanyer
Gírgola de castanyer
Patrick Harvey (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de la família de les poliporàcies que consta de nombrosos barrets, els quals són espatulats o en forma de ventall, rugosos i d’un color gris brunenc.
Les flors que formen atenyen fins a 60 cm, i es fan en soques de roures i d’altres caducifolis
tilacoide
Biologia
Botànica
Doblegament en forma de sac de la membrana interna del cloroplast
.
En els tilacoides és continguda la clorofilla del cloroplast, i uns quants d’ells apilats formen un grànul o gra