Resultats de la cerca
Es mostren 2407 resultats
Nikolaj Sem’onovič Leskov
Literatura
Escriptor rus.
Fill d’un petit funcionari, la vida del poble rus i la dels religiosos foren els temes fonamentals de les seves obres Ledi Macbet Mcenskogo ujezda ‘Lady Macbeth del districte de Mcensk’, 1865, sobre la qual Šostakoviz compongué l’òpera homònima 1934, Sobor'ane ‘Gent d’església’, 1872 Reelaborà llegendes populars i escriví relats i novelles polèmiques contra els nihilistes Per raó de la seva actitud ideològica independent i eclèctica, l’atacaren els progressistes, els conservadors i les autoritats Estilista qualificat, posteriorment ha estat revalorat
Josep Galan i Castany
Literatura catalana
Narrador, lingüista i animador cultural.
Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003
cavaller salvatge
Història
Durant l’edat mitjana, personatge extravagant pel seu vestit i manera d’expressar-se que, com els joglars, viatjava de cort en cort, al servei de reis i magnats, i era un element indispensable en les festes de carrers.
Els cavallers salvatges exercien, a vegades, unes altres funcions, com les d’herald s XIV No se sap si foren autors o recitadors A la corona catalanoaragonesa apareixien ja citats a les constitucions de pau i treva del 1234 El poema català Facet s XIV els cita com a hàbils a enganyar la gent amb llurs paraules Foren sovint representats com a figures decoratives en tapissos i com a element heràldic Llur primera representació gràfica sembla ésser en una miniatura de la Bíblia de Sant Pere de Rodes
Marxa de milers de persones des d’Hondures als Estats Units
Des de San Pedro Sula Hondures milers de persones emprenen una marxa cap als Estats Units, fugint de la inseguretat i de la violència Els dies següents, a mesura que avancen, se’ls va afegint gent d’altres països centreamericans amb una problemàtica semblant La marxa arriba el dia 27 al sud de Mèxic, on el govern els ofereix assistència i permisos temporals de residència i de treball Dies abans el president nord-americà Donald Trump adverteix que està disposat a utilitzar la força militar per tal d'impedir l’entrada dels emigrants
Sant Salvador de Torrent de Cinca
Art romànic
La casa i el santuari de Sant Salvador presideix una muntanya propera al poble de Torrent, vora Valldecós Tingué molta devoció entre la gent de la rodalia Esdevingué la seu d’una casa trinitària dependent del veí monestir de Vinganya Seròs, que acomplí una tasca important en la cristianització de la contrada La fundació trinitària seria impulsada per Guillem II de Montcada 1287-1328, senyor de Fraga, que concedí als religiosos de Vinganya diverses terres i honors a Torrent i Vilella El temple actual és un edifici del segle XVI, d’estil goticorenaixentista
Artal d’Alagó
Història
Noble aragonès; tercer comte de Sástago i gran camarlenc de Carles V i de Felip II; fou virrei d’Aragó entre el 1575 i el 1588.
Durant l’exercici del càrrec s’accentuà l’antagonisme entre la població pirinenca i els moriscos que conreaven les fèrtils planes de la vora de l’Ebre els moriscos de Pina, vassalls del virrei, foren exterminats per gent armada d’origen aragonès pirinenc i també català Sostingué una dura política contra els bandolers del regne És autor d’alguns escrits de tema espiritual, Concordia de las leyes divinas y humanas y desengaño de la inicua ley de venganza 1593, i és conegut amb el nom d' El Santo
Valeriano Domínguez Bécquer
Pintura
Pintor andalús, fill de José Domínguez Insausti (Sevilla 1810-41), inciador de l’escola sevillana romanticocostumista, que adoptà l’antic cognom familiar de Bécquer, i nebot de Joaquín Domínguez Insausti (Sevilla 1817-79), també pintor costumista.
El 1865 Alcalá Galiano, amb la finalitat purament documental que pintés i dibuixés la vida popular, el pensionà oficialment perquè pogués viatjar per la península Ibèrica A causa de la revolució del 1868 li fou retirada la pensió, i es dedicà a la illustració de periòdics “El Museo Universal”, “La Ilustración de Madrid” El realisme de Bécquer, matisat per un Romanticisme sobrevivent, donà una versió lírica de la gent del poble del s XIX Una bona collecció d’obres seves és al Museo de Arte Moderno, de Madrid
Wilhelm Raabe
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Autor de nombroses novelles i narracions, utilitzà inicialment el pseudònim de Jakob Corvinus Freqüentà un quant temps el cercle d’escriptors de Stuttgart La seva primera obra, Die Chronik der Sperlingsgasse ‘La crònica del carreró dels pardals’, 1857, obtingué èxit, i, malgrat les dificultats posteriors, és considerat un dels novellistes alemanys més importants del s XIX És autor de Die Leute aus dem Walde ‘Gent del bosc’, 1863, Der Hungerpastor ‘El pastor famèlic’, 1864, Deutscher Adel ‘Noblesa alemanya’, 1870, Alte Nester ‘Antics nius’, 1880 i Unruhige Gäste ‘Hostes inquiets…
Carlo Levi
Literatura italiana
Pintura
Pintor i escriptor italià.
D’actitud inconformista, acabà els estudis de medicina i es lliurà a la pintura Pel seu antifeixisme, fou confinat a la Lucània 1935-36 i hagué d’exiliar-se a França, fins el 1942 El 1945 donà a conèixer la seva novella Cristo si è fermato a Eboli , valenta denúncia de les míseres condicions de vida d’una terra i d’una gent També escriví L’orologio 1950, Il futuro ha un cuore antico 1956, etc Com a pintor, refusà el formalisme de l’època i es vinculà a la tradició postimpressionista francesa
Josep Maria Serra i Constantí
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i caricaturista.
Publicà el seu primer dibuix als catorze anys 1933, a la revista L’Avant El 1946 esdevingué dibuixant de plantilla a El Correo Catalán Collaborà també a Atalaya , Paseo , Paseo Infantil i, sobretot, a TBO , Mundo Deportivo i Hoja del Lunes Exposà sovint a Barcelona des del 1948, així com a Ripoll, Gavà, Molins de Rei, Granollers, Vic i la Garriga El seu estil, típicament periodístic, és sintètic i resolt amb traços essencials Publicà els llibres de caricatures Siluetes epigramàtiques 1951, amb text de Tomàs Roig i Llop i Gent de Granollers 1970
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina