Resultats de la cerca

El Diari de Vilanova , la publicació periòdica més antiga de Catalunya publicada fins ara, deixa de publicar-se Creat el 1850, actualment era de periodicitat setmanal i arrossegava importants problemes econòmics fins al punt que el 2017 hagué d’adoptar una altra capçalera DV per un embargament d’Hisenda

Fill i successor de Simeó I Amb ell s’inicià la decadència del regne búlgar, motivada per divisions internes de tipus dinàstic, religiós aparició del bogomilisme i social revolta de camperols i serfs Atacat per Bizanci i el ducat de Kíev 968, hagué de signar una pau de compromís

Comte d’Atalaya Lluità a favor del primer Carles III Aquest el nomenà virrei de Sardenya 1713-17, on hagué de superar dificultats econòmiques, causades per l’arribada de refugiats del Principat 1714 i de Mallorca 1715, en caure en mans de Felip V Ho resolgué amb emprèstits forçosos

Fill i successor de Carles Manuel III Durant la Revolució Francesa acollí molts nobles fugitius i trencà les relacions amb França Els exèrcits francesos ocuparen Savoia i el comtat de Niça 1792 i Víctor Amadeu II, vençut per Napoleó 1796, hi hagué de renunciar tractat de París, 1796

Dirigent del partit unitari, s’oposà a la dictadura de Rosas i hagué d’exiliar-se De tornada a Buenos Aires 1852, fou senador i ministre de finances, de l’interior i de justícia És autor del codi civil argentí 1869 i coautor del codi de comerç 1869

Partidari del blanquisme, participà en la Comuna de París i hagué d’exiliar-se fins el 1880 Elegit diputat 1893-1915, encapçalà la facció blanquista del parlament fins a la unificació socialista 1905 Membre de la Segona Internacional, defensà la postura de Jaurès, amb qui collaborà a L’Humanité

D’origen aristocràtic, lluità activament contra la tirania, per la qual cosa hagué d’exiliar-se dues vegades La seva obra, conservada molt fragmentàriament, és plena d’allusions als esdeveniments polítics del seu temps i influí, sobretot, en Teòcrit i en Horaci Fou el creador del ritme anomenat alcaic

Estudià filosofia a Suïssa 1887-1906 i participà després a Rússia, com a menxevic, en l’activitat revolucionària Professora a la Universitat de Moscou des del 1920, en la interpretació del materialisme dialèctic propugnà la direcció “mecanicista” enfront d’Abram Moisejevič Deborin, i més tard hagué de rectificar

Fill del rei Jordi I, es casà amb la princesa Lluïsa de Toscana, arxiduquessa d’Àustria, de la qual es divorcià 1903 arran dels escàndols provocats per ella, que acabà casant-se amb el músic italià Enrico Toselli En proclamar-se la república hagué d’abdicar el tron

Segon fill de Pere III i Maria I, fou nomenat regent en caure en demència la seva mare 1790-1816 El 1808 hagué de fugir de la invasió de les tropes napoleòniques, i es refugià al Brasil, on prengué el títol d’emperador El 1821, però, tornà a Portugal