Resultats de la cerca
Es mostren 428 resultats
John Le Carré
Literatura anglesa
Pseudònim del novel·lista anglès David John Moore Cornwell.
Format a les universitats de Berna i Oxford, s’especialitzà en literatura alemanya, amb un parèntesi de dos anys 1950-52 en què serví a l’exèrcit com a oficial d’intelligència supervisant agents de graduació inferior en estats del bloc soviètic Després de dos anys com a professor a Eton, el 1958 ingressà al Foreign Office britànic, destinat a Bonn i Hamburg, i a partir del 1960 als serveis d’intelligència de l’MI6 Aquesta experiència fou decisiva per a la trama de les seves novelles, que el convertiren en un clàssic del gènere d’espionatge Centrà les primeres obres en la guerra freda , i en…
Barbara Hendricks
Música
Soprano nord-americana.
Després dels seus estudis universitaris de química i matemàtiques, ingressà a la Juilliard School de Nova York El 1974 debutà a San Francisco, i més tard, al Festival de Glyndebourne Posteriorment es presentà amb èxit en altres teatres i festivals operístics Ha interpretat més de vint papers lírics, i també ha fet nombroses incursions en el terreny del lied Ha actuat a l’Òpera de París 1982, a la Metropolitan Opera House de Nova York 1986 i al Teatre alla Scala de Milà 1987 El 1994 feu la seva primera aparició en el món del jazz al Montreux Jazz Festival Vinculada també amb el…
Gianandrea Gavazzeni
Música
Compositor i director italià.
Estudià piano a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i posteriorment amplià els seus coneixements al Conservatori de Música de Milà Ben aviat destacà en el camp de la direcció operística, especialment d’òperes italianes del segle XIX i el començament del XX Home de gustos amplis i variats, també s’interessà per la música contemporània italiana, sobretot per l’obra de L Dallapiccola, GF Malipiero i G Petrassi, i també per la música simfònica d’A Bruckner En els seus inicis Gavazzeni compaginà la tasca de direcció amb la composició, i algunes de les seves obres, com la cantata Canti per Sant’…
Waldemar Kmentt
Música
Tenor austríac.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena Durant la seva etapa com a estudiant, recorregué els Països Baixos representant Die Fledermaus ‘El ratpenat’, de Johann Strauss, i Le nozze di Figaro , de WA Mozart El 1951 debutà a l’Òpera de Viena, on actuà fins el 2005, en el paper de príncep de L’amor de les tres taronges , de Sergej Prokof’ev De seguida s’especialitzà en el repertori mozartià, del qual hom pot destacar el paper d’ Idomeneo al Teatro alla Scala de Milà el 1968 A banda de Mozart, el 1955 interpretà el paper de Jaquino, de Fidelio , l’òpera de LV Beethoven, i el 1968 debutà a Bayreuth…
,
Sandra Bullock
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Filla d’un director d’òpera i d’una cantant, estudià interpretació a l’East Carolina University Posteriorment es traslladà a Nova York, i fins als primers anys noranta treballà sobretot en sèries de televisió El 1993 obtingué una certa projecció amb Demolition Man 1993, de M Brambilla, The Thing Called Love 1993, de P Bogdanovich, i The Vanishing 1993, de G Sluizer, que consolidà amb While You Were Sleeping 1995, de J Turteltaub, Two If by Sea 1996, de B Bennett, A Time to Kill 1996, de J Schumacher, In Love and War 1996, de R Attenborough, Hope Floats 1998, de F Whitaker, Practical Magic…
Gunther Schuller
Música
Compositor, director d’orquestra i trompeta nord-americà.
En 1945-59 formà part de l’orquestra de la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment fou professor a la Universitat de Yale 1964-67 i director del Conservatori de Nova Anglaterra 1967-77, on fundà el New England Ragtime Ensemble Bé que de formació clàssica, de molt jove desenvolupà un gran interès pel jazz , sobretot a partir de l’obra de Duke Ellington, de la qual feu adaptacions simfòniques Symphonic Tribute to Duke Ellington , 1955 Les seves composicions constitueixen un dels intents més reeixits d’articular el jazz i la música clàssica del segle XX, sobretot…
Louis Stanton Auchincloss
Literatura
Escriptor nord-americà.
De família benestant, després de graduar-se en dret 1941, fou advocat en un bufet de Wall Street, on treballà, amb alguna interrupció, fins el 1986, que es jubilà Combinà aquesta professió amb l’activitat literària, centrada en el món dels negocis, la banca i l’alta societat novaiorquesa informalment qualificada de ‘blanca, protestant i anglosaxona’ ‘WASP’, de la qual feu un retrat entre elegíac i crític De vasta producció, destacà en el conte especialment els reculls The Romantic Egoists , 1954 Powers of Attorney , 1963 i Tales of Manhattan , 1967 i en la novella, amb títols com ara The…
Cuatro
Cadena de televisió generalista, amb cobertura estatal i emissió en obert.
Originàriament pertanyent al grup PRISA , el novembre del 2005, inicià les emissions en la freqüència analògica en què emetia Canal+, que passà a emetre’s per la plataforma Digital+, amb la idea d’aportar una oferta televisiva audaç, moderna i diferent Tingué un bon increment de la quota de pantalla 6,5% 2006, 7,7% 2007 i 8,6% 2008 de mitjana anual i el públic objectiu se situà 2008 en el 10,6% l’11,7% en les hores punta Cuatro marcà rècords històrics d’audiència en retransmissions esportives el juny del 2008, durant l’Eurocopa de futbol, quan el partit entre Espanya i Alemanya immobilitzà…
Louise Glück
Literatura anglesa
Poeta nord-americana.
Estudià a la Universitat de Colúmbia i des del 1971 es dedicà a la docència de la literatura en escoles d’ensenyament superior, entre d’altres el Williams College 1982-2002 Els anys 1999-2003 presidí l’Academy of American Poets La seva poesia gira entorn d’experiències doloroses de l’existència humana, com ara la pèrdua, el distanciament, la ruptura o la mort, temes que exposà en un to distanciat, sobri i accessible, i per als quals prengué molt sovint la mitologia clàssica com a referència El seu primer recull, Firstborn 1968, rebé una bona acollida, que es consolidà amb els volums…
Joan Francesc Baixas i Àrias
Teatre
Pintura
Pintor i director teatral.
El 1964 fundà la companyia El vaixell blanc i el 1967 el Teatre de la Claca per al qual escriví, dirigí i interpretà quinze espectacles realitzats en collaboració amb pintors Mori el Merma , amb Joan Miró, Peixos abissals , amb A Saura, Laberint , amb Roberto-S Matta, i altres amb Viladecans, Mariscal, etc La companyia viatjà per tot el món Centre Pompidou, Sydney Opera House, etc amb la proposta de “teatre visual” com a confluència entre les arts plàstiques i escèniques Clausurat el Teatre de la Claca 1988, s’ha dedicat a la investigació pictòrica i teatral Ha collaborat també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina