Resultats de la cerca

Es formà al Club Beisbol Viladecans, equip on jugà sempre, especialment com a llançador encara que podia jugar en qualsevol posició defensiva i també era un gran batejador Aconseguí tots els títols de Lliga i Copa del Rei entre el 1983 i el 2001 i fou considerat tres vegades millor jugador de la Lliga 1989, 1990, 1991 Formà part de la selecció espanyola en 122 ocasions, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, vuit Campionats d’Europa en els quals assolí quatre medalles de bronze i fou escollit millor defensor del torneig el 1997, dues Copes del Món, dues Copes…

Formà part del Gul Cricket Club de la Bajwa Cricket Academy Rawalpindi, de la selecció sub-19 del seu país i de l’equip francès Al-Fateh Cricket Club Com a jugador del Barcelona Eagles Criket Club rebé el premi al millor batedor de la Lliga catalana 2010 i fou escollit entre els cinc millors jugadors del II Torneig de Criquet Català 2010

Fou jugador entre d’altres del FC Barcelona Posteriorment, passà a exercir d’entrenador al club blaugrana Dirigí equips de les categories inferiors i la temporada 1958-59 passà al primer equip, amb el qual aconseguí el primer doblet, Lliga i Copa, amb jugadors com José Luis i Alfonso Martínez, Nino Buscató i Juanito Canals Després d’una temporada més al FC Barcelona, s’allunyà del bàsquet d’elit i passà a entrenar el Club Bàsquet Institució Montserrat Posteriorment collaborà amb altres equips en l’àmbit formatiu, especialment amb el Club Bàsquet Llinars

Un dels pioners del bàsquet català, fou jugador del CE Laietà en les dècades de 1920 i 1930 Aconseguí dues vegades el Campionat de Catalunya Formà part de la selecció catalana en diversos partits Posteriorment fou entrenador del primer equip del CE Laietà, amb el qual obtingué el Campionat d’Espanya 1942 En deixar la direcció esportiva de l’equip, s’incorporà a la junta directiva del club i accedí a la presidència 1964-73 El 1985 fou nomenat president honorari del club i l’any 1994, Històric del Bàsquet Català

Jugà a la Unió Esportiva Santboiana UES durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XXI Amb la selecció espanyola disputà 28 partits i anotà 10 punts 1993-2003 Des del 2012 exercí d’entrenador assistent del primer equip del Futbol Club Barcelona de la divisió d’honor B La temporada 2016-17 fitxà com a segon entrenador de la Unió Esportiva Santboiana, equip amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei 2017 És germà del jugador de rugbi Rafel Ventura Miranda

Integrant del Club Natació Barcelona, fou sis vegades campió de Catalunya 400 m lliure 1929 1500 m lliure 1929, relleus 5 × 50 m lliure 1930 i relleus 4 × 200 m lliure 1929, 1930, 1931 Guanyà el Campionat d’Espanya de 1500 m lliure 1929 i de relleus 4 × 200 m lliure 1928, 1929, 1930 Com a jugador de waterpolo, guanyà el Campionat de Catalunya de primera categoria 1934 i durant el període 1931-34 fou deu vegades internacional per Espanya i participà en uns Campionats d’Europa 1934

Començà a jugar al Club Tennis Taula Vilanova Fou jugador del Club Tennis Taula Bagà, del Rumadi, del Club Tennis Taula Borges i del Club Tennis Taula Olesa Fou campió d’Espanya i de Catalunya en les categories aleví, infantil, juvenil i sub-21 Amb disset anys, fou campió català de dobles, i amb dinou, campió de Catalunya individual Guanyà tres cops el Campionat de Catalunya individual 2003, 2007, 2009 i fou sis cops subcampió 2002, 2004, 2005, 2008, 2010, 2011 També guanyà nou vegades el títol de dobles 2001, 2007-10, 2013-16

És fill de l’internacional Francesc Amat i net d’un dels fundadors del Club Egara, en el primer equip masculí del qual jugà des del 1983 fins al 2001 Davanter, debutà amb el primer equip de l’Egara la temporada 1995-96 Posteriorment passà al Reial Club de Polo 2001-05 i al Club Amsterdam 2005-06, per retornar al Club de Polo 2006-08 i al Club Egara 2008-13 El maig d’aquest any anuncià la retirada en acabar la temporada El seu palmarès comprèn nou campionats de Lliga 1993, 1996, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003 i 2008, set de Copa 1993, 1998, 1999, 2000, 2003, 2008 i 2009 i una Copa d’Europa…

Començà a destacar als vint-i-quatre anys i morí als vint-i-nou Fou sis vegades campió d’Espanya i en destaquen els títols individuals 1963, 1966 i els títols per equips 1965, 1966 amb el Mayda Participà en el Mundial del 1965 i els Campionats d’Europa del 1964 i el 1966 Fou jugador d’elit al CT Barcino i el Mayda després d’haver estat a la Congregació Mariana de Sant Andreu, el Fabra i Coats i la Penya Espanyolista La Federació Espanyola de Tennis de Taula li atorgà la medalla d’or a títol pòstum

S’inicià amb l’equip del Club Esportiu INEF Barcelona 2007-10, en el qual compaginà les diferents modalitats de joc Al novembre del 2010 fundà el primer club de tamborí formalment constituït a Catalunya, el Barcelona Tamborí Club, del qual esdevingué jugador i president Guanyà dues edicions de la Lliga Catalana 2010, 2011 i el 2011 assolí la quarta posició a la Copa d’Europa de clubs en pista coberta i la tercera en el Torneig Internacional Catalunya Tambeach És membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Tamborí des de la seva fundació