Resultats de la cerca

Formà part de la junta directiva de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals durant la dècada de 1990 i l’any 2002 n’assumí la presidència El 2004 també ocupà el càrrec de president de la Federació Espanyola d’Esports per a Paralítics Cerebrals Rebé la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu per la seva dedicació a l’esport adaptat 2008

Membre del Club de Vela de Palamós, guanyà el Campionat d’Espanya júnior 1973, i es proclamà campió del món júnior el mateix any El 1974 guanyà el Campionat del Món sènior en classe 470 Rebé la insígnia d’or de la Federació Catalana de Vela 1973, la medalla d’or de la Federació Espanyola de Vela 1973, 1974 i la medalla al mèrit esportiu 1974

Resident a Barcelona des de la finalització dels Jocs Olímpics de Sydney 2000, fou nomenada responsable de la secció de gimnàstica rítmica del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat el 2001 Entrenadora d’Almudena Cid abans i després del jocs, també entrenà les internacionals catalanes Marina Fernández, Natàlia Garcia i Júlia Usón Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu del Consell Superior d’Esports 2009

Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya, en fou el president 1939-43 També presidí la Delegació Catalana de la Federación Española de Montañismo des del 1951 Entre les seves publicacions destaquen Primera ayuda en accidente de montaña y esquí 1952 i Cròniques de tot el món 1986 Rebé la Medalla al mèrit esportiu de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes 1965

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà durant la dècada de 1950 i la de 1960 Participà en diverses competicions espanyoles i en matxs llatins El 1962 guanyà el Trofeu Governador Civil de tir amb pistola El 1966 rebé la medalla de plata al mèrit esportiu Formà part del comitè tècnic i del jurat en Campionats de tir provincials, i fou vicepresident del club als anys seixanta

Comencà a competir el 1985, any que guanyà la Copa Catalunya, i fou campió d’Espanya júnior 1988 en la categoria SA Com a sènior, es proclamà campió del món 1992 i d’Espanya 1993 en la categoria T-550 També assolí quatre subcampionats estatals i un tercer lloc al Campionat del Món El 1996 abandonà la competició Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1994

Integrà durant molts anys la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, que presidí de forma interina en dues ocasions, el 1947 i el 1957 Gairebé sempre ocupà el càrrec de tresorer, com a la delegació catalana de la Mutualitat de Futbolistes Rebé la placa al mèrit federatiu la temporada 1951-52 i la medalla de Forjadors de la història esportiva de Catalunya 1987

Cinturó negre setè dan de taekwondo Dirigí l’Escola de Taekwondo i Hapkido Chois Vilanova, on també impartí classes des del 1982 El 2007 ocupà el càrrec de director tècnic estatal del departament d’hapkido de la Federació Espanyola de Taekwondo Fou guardonat amb la medalla de bronze al mèrit esportiu per la mateixa federació Publicà el llibre Hapkido Programa oficial hasta cinturón negro 2011

Fou secretari de la federació provincial de Barcelona i de la Federació Catalana d’Handbol FCH, en la qual formà part del comitè de competició i on es jubilà el 1993 Rebé la insígnia d’or i brillants de la FCH 2006 i la medalla i la insígnia d’or al mèrit esportiu de la federació espanyola 2102 La Copa Catalunya sènior masculina duu el seu nom

Format a París i a Roma Fou professor de dibuix des del 1858 i catedràtic d’anatomia pictòrica fins el 1864 de l’Escuela de San Fernando de Madrid, sotsdirector del Museo del Prado des del 1864 i acadèmic de mèrit de San Fernando 1880 Fou premiat a exposicions a Madrid i a Baiona Es dedicà als temes mitològics i històrics i al retrat