Resultats de la cerca

Contrafort meridional de la Serralada Prelitoral, que culmina a la Portellada 722 m alt Amb la seva continuació vers el nord-est —el Taix 693 m, la mola de Genessies 711 m i les muntanyes de l’Oró 743 m— i vers el sud-oest —el tossal de l’Alzina 697 m i les serres del Castellet de Sant Esteve 489 m i del Mar 329 m—, separa el Baix Camp de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre

A 720 m d’altitud, és dominada per la mola del castell de La Mota, començat el 1441, que fou residència d’Isabel la Catòlica Conquerida als moros per Alfons VI, a l’edat mitjana fou un punt de reunió de corts D’aleshores daten les primeres fàbriques de draps i les fires de bestiar, que són, encara actualment, molt importants S'hi han establert, gràcies a la condició de principal nus ferroviari de la regió, indústries tèxtils i alimentàries

L’església parroquial d’Espills s’alça com una mola damunt el turó, aprofitada alhora en el recinte clos que protegeix el poble Ceferí Rocafort, en la Geografia de Catalunya , recull la tradició segons la qual Sant Pere havia estat obra del segle XI, malgrat l’aspecte actual corresponent al segle XVIII Certament, trobem documentada aquesta església en una concòrdia de vers l’any 1110, per la qual podem deduir que la seva gènesi es relaciona amb el monestir de Lavaix

Lluità a Cuba 1896-98 i al Marroc El 1929 ascendí a general de brigada En ésser proclamada la República 1931 sollicità de passar a la reserva Prengué part en l’alçament militar del 1936 a la mort del general Mola comandà l’exèrcit que ocupà el nord de la península Ibèrica Prengué part en l’ocupació de Terol 1938 i en la batalla de l’Ebre Fou ministre de l’exèrcit el 1938 i en 1945-51 El 1948 fou creat marquès de Dávila

El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo 895 m alt i La Sierrecilla 903 metres, al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja 990 m i la mola de Juey 979 m, i profundament engorjat fins a la font de Los Baños rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz o de Cantaban a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran…

Aquesta capella, avui desapareguda, era situada dins el castell de Pena-roja, el qual era emplaçat al tossal de la Mola, als vessants ponentins del qual s’esgraona la població de Pena-roja És ja documentada el 1185, i figura també en les relacions d’esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 Fa ja alguns anys, en fer el dipòsit d’aigua de la població a l’indret on hi hagué el castell, aparegueren restes de murs i antics enterraments, probablement del cementiri de l’església de Santa Maria

Fins a la seva mort 1914, Escanellas en fou el director amb algunes interrupcions A partir de l’any 1903 hi collaboraren activament Isidor Macabich i altres escriptors eivissencs El 1953 llançà el suplement cultural Isla , editat durant uns anys, i posteriorment altres suplements Diario Deporte , 1993 Mola , 2002, en català La Miranda , 2009 El 1924 passà a la família Verdera, fins el 1991, que passà a formar part del grup Prensa Ibérica El 2000 el tiratge era d’uns 8000 exemplars El 2008 inicià les emissions Radio Diario

Fundat el 1948 com a delegació del Club Muntanyenc Barcelonès a Terrassa, es desvinculà d’aquesta entitat el 30 de setembre de 1979 Practica tot tipus d’activitats relacionades amb la muntanya L’integren la secció d’espeleologia, denominada Grup d’Exploracions Subterrànies GES, i la d’escalada i alpinisme, de nom Grup d’Escalada i Muntanya GEIM També practica el senderisme, l’esquí i l’excursionisme amb raquetes de neu, i ofereix cursos d’espeleologia L’any 1978 organitzà una expedició al Kānchenjunga 8586 m Des del 1982 organitza la Pujada a la Mola

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, al S amb el de Torredembarra, a l’E amb el de Creixell i a l’W amb els de Vespella, la Nou de Gaià i Altafulla Orogràficament el territori presenta un aspecte ondulat i desigual les planúries són separades per petits turons i és a la part septentrional del terme on es troben les principals elevacions, entre les quals sobresurten el pic de Barral 232 m, a la divisòria entre els termes de la Nou i la Pobla, i el pic de la Mola 318 m, a la confluència dels termes de Bonastre, Creixell i la Pobla El territori és…