Resultats de la cerca
Es mostren 374 resultats
collada de Fembra Morta
Coll (1.710 m) que comunica les valls de Feitús i del Ritort, a la vall de Camprodon (Ripollès), entre els puigs Sistra i Moscós, partió dels municipis de Llanars i Molló (Ripollès).
Emprèstit Pau Claris
Història
Emissió, destinada a sufragar les despeses de l’acció armada, preparada per Francesc Macià des del seu exili a França contra la Dictadura de Primo de Rivera (fets de Prats de Molló).
Datat del 23 d’abril de 1925, fou dissenyat per Miquel Soldevila i signat per Macià en nom del govern provisional de Catalunya Els bons eren de 25, 100, 500 i 1 000 pessetes, i l’emissió, d’uns nou milions Fou repartit entre grups de catalans emigrats a Amèrica i adherents i simpatitzants d’Estat Català a l’interior de Catalunya
barretina
barretina vermella plegada plana
© Fototeca.cat
Indumentària
Lligadura de llana o d’estam en forma de bossa.
Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona Hom pot…
el Rosselló
Nom amb el qual és designada habitualment la part del Principat de Catalunya annexada a França i que constituí des del tractat dels Pirineus la província del Rosselló.
Tanmateix, no s’ha deixat de designar amb el mateix nom del Rosselló la comarca estricta compresa entre el coll de Ternera i la mar el Rosselló Hom ha proposat, per evitar aquesta duplicitat, els noms de la Catalunya Francesa , de la Catalunya del Nord i el País Rossellonès Ja abans de la formació d’aquesta província, el conjunt d’aquestes comarques, però amb la totalitat de la Cerdanya, havien format un territori singular dins el conjunt del Principat, des del govern dels comtats de Rosselló i Cerdanya pel comte Sanç, germà d’Alfons I, i especialment a partir de la incorporació d’aquests…
Sant Salvador
Poble
Poble del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), a l’W de la vila, a l’esquerra del Tec, poc abans de la confluència amb la vall de la Persigola.
La seva església parroquial Sant Salvador, romànica s XII, emplaçada 100 m per damunt de la carretera, es veié molt afectada per les inundacions del 1940
el Pont de Ceret
Barri
Barri de la vila de Ceret (Vallespir), a la vora del Tec, a l’indret de l’antic pont de Ceret (o del Diable), al llarg de la carretera a Prats de Molló.
Hi ha l’estació de ferrocarril
coll de Pal
Vista del coll de Pal (Ripollès)
© Fototeca.cat
Collada
Depressió (2 374 m) de la línia de crestes que separa la vall del Ter (Setcases, Ripollès) i la del Tec (Prats de Molló, Vallespir) entre roca Colom i el cim de Costabona.
el Pont de Reiners
Veïnat
Veïnat del municipi de Reiners (Vallespir), a la dreta del Tec, a l’aiguabarreig amb la riera de Vallera, que la carretera del Voló a Prats de Molló creua amb el pont de Reiners
.
l’Avenc
Cim
Cim (528 m) de la serra del Pi del Molló, a les muntanyes d’Ordal, al terme de Subirats (Alt Penedès), a la partió d’aigües entre l’Anoia i la riera de Ribes.
la Garranxa
Llogaret
Llogaret del municipi de Porrera (Priorat), a l’E de la vila, al fons d’una estreta vall drenada pel barranc de la Garranxa, que davalla del Molló, al límit amb el Camp de Tarragona.