Resultats de la cerca
Es mostren 2242 resultats
Glen More
Vall
Profunda vall que travessa Escòcia en direcció NE-SW, des del Loch Linnhe fins al Moray Firth.
Assenyala una antiga zona de fractura, i separa les muntanyes Grampianes de la part NW dels Highlands El solc marcat pel Glen More és seguit pel canal de Caledònia
pota de lleó
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rosàcies, de fulles reniformes o orbiculars, amb lòbuls poc profunds i de marge dentat, de flors petites, de color verd groguenc, arranjades en cimes corimbiformes laxes, i de fruits en aqueni.
Es fa en prats, als Pirineus i en altres muntanyes El rizoma és usat en medicina casolana contra la diarrea, per a netejar plagues i per a fer gàrgares
angèlica borda
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, més baixa que l’angèlica, de fulles grans dividides en folíols lanceolats, grans umbel·les compostes i fruit d’ales amples.
És comuna a la vora de les aigües a l’Europa central, i encara als Pirineus i a les muntanyes catalanes humides fins al Vallès Occidental i al Maresme
comtat de Toralla
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1708 a Alexandre de Palau i d’Aguilar (nascut a Conques el 1671), castlà de Talarn i senyor de Fígols.
Únic titular, tingué una actuació militar en la frontera d’Urgell i les muntanyes de Tremp i la Segarra i el 1713 es trobà a la defensa de Barcelona
rosalia alpina
Rosalia alpina
Aah-Yeah (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels cerambícids, d’uns 20 a 40 mm de longitud, longicorni, amb el cos apelfat de colors grisos o blaus, entre els quals ressalten taques negres envellutades.
És possiblement, l’insecte coleòpter més bonic i cercat Habita sobretot a les muntanyes Pirineus, Alps, sobre el faig i, de vegades, sobre les flors És comú a tot Europa
paleorelleu
Geologia
Relleu morfològic d’una àrea de la superfície terrestre, subaèria o submarina, que existí en un moment determinat de la història geològica, i que se sol trobar fossilitzat sota els sediments d’una sèrie estratigràfica.
Els paleorelleus constitueixen les superfícies limitants de les discordances angulars i de les disconformitats El terme és aplicat indiferentment a superfícies suaument aixaragallades o a veritables muntanyes o valls enterrades
Narmada
Riu
Riu del centre de l’Índia (1 250 km de longitud i 94 500 km2 de conca).
Neix a les muntanyes de Sātpurā, i el curs superior té nombroses cascades Desguassa a la mar d’Aràbia, al golf de Khambhāt És un dels rius sagrats de l’Índia
Chalossa
Regió de la conca d’Aquitània, a Occitània, França. Situada al sud de les Landes, entre el riu Ador i el Gave de Pau.
És un país de petites muntanyes, d’hàbitat dispers i d’economia basada en l’agricultura de secà, l’avicultura i la ramaderia El nucli urbà més important és Sant Sever
lletimó
Lletimó
Jrg Hempel (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rutàcies, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors blanques o rosades, arraïmades, i de fruits capsulars.
Es troba en matolls o boscs clars, a la Garrotxa, la Selva, les muntanyes de Prades, etc, bé que escassament Té propietats emmenagogues i abortives, i també antiespasmòdiques i tòniques estomacals
igorrot
Etnologia
Membre d’un poble protomalai de raça indonèsia que habita al nord de l’illa de Luzon (Filipines).
Els igorrots, actualment en nombre d’uns 300 000, són agricultors primitius i construeixen terrasses per al conreu de l’arròs a les faldes de les muntanyes Conserven encara pràctiques animistes