Resultats de la cerca

Deixeble de Claudi Martínez i Imbert i de Felip Pedrell, fou director artístic de l’Associació Wagneriana 1904 És autor d’obres simfòniques i de cambra i de la sarsuela El sant de l’oncle i obres vocals Publicà estudis dels drames musicals wagnerians, entre els quals es destaca Parsifal de Wagner 1903

Es formà a l’escolania de Montserrat, on estudià especialment amb IPinell, i, a partir del 1936, a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon Des del 1946 fou secretari de l’Instituto Español de Musicología, del qual fou nomenat director 1969-82, i des del 1973 presidí la Societat Catalana de Musicologia Membre del Consejo Nacional de Música 1952, fou professor d’història de la música de la Universitat de Barcelona 1957-70 Escriví un gran nombre de composicions musicals en les quals destacà el seu domini de l’escriptura vocal Publicà treballs d’estètica, com La escuela estética catalana…

Es formà al seminari conciliar de Barcelona, on estudià humanitats, filosofia, teologia i música, i el 1949 fou ordenat sacerdot Amb una beca, viatjà a Roma per cursar estudis superiors de música i ciències musicals a l’Institut Pontifici de Música Sacra, amb Higini Anglès, i s’hi doctorà el 1968 amb una dissertació sobre el ressorgiment musical a la capella papal amb el pontífex Pau III 1534-49 Formà part de diferents institucions, tant docents com de dedicades a la investigació Cal esmentar-ne l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia a Roma, de la qual fou membre 1951-55 la Biblioteca…

Per motius professionals residí a Berlín i a Viena, on entrà en contacte amb la música de Wagner, de la qual esdevingué un apòstol fervent El 1892 publicà Música del presente Estudio filosófico-musical del wagnerismo i el recull d’articles miscellanis Desde Berlín Més tard escriví la novella Dinamita psíquica 1894 i els estudis filosòfics Fe científica 1895 i Dios y el universo 1896

Estudià a París amb Boieldieu i Cherubini Fou crític musical des del 1826 de “Le Journal des Débats”, i fundà 1827 “La Revue Musicale” Dirigí 1833-71 el conservatori de Brusselles i en féu un dels més importants d’Europa Hom consulta encara la seva Biographie universelle des musiciens 8 volums, 1833-44 i la seva Histoire générale de la musique 5 volums, 1869-76 Autor d’òperes, simfonies, etc, avui oblidades

Deixeble del Conservatori del Liceu de Barcelona, estudià amb J Font i Buyé i amb Lluís Millet El 1897 ingressà a l’Orfeó Català com a cantaire el 1900 en fou nomenat professor auxiliar i poc després sotsdirector El 1941, a la mort de Lluís Millet, el succeí com a director Fou fundador i director de l’Associació d’Amics de la Música i de la seva orquestra Donà nombroses primeres audicions d’obres de R Strauss, de Bartók i de Mahler Fou mestre de capella auxiliar de l’església de Sant Felip Neri de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona, i presidí la secció barcelonina de la Societat…

Vida Llicenciat en dret, exercí la carrera judicial a Tarragona, que combinà amb la dedicació a la música El 1939 creà l’Institut Musical de Tarragona, del qual fou president durant més de quaranta anys Professor diplomat d’estètica i història de la música, fou un dels fundadors del Conservatori Elemental Oficial de Música de Tarragona 1954, d’on fou professor i director del 1974 al 1983 Com a professor de música, exercí també a la Universitat Laboral de Tarragona Fou autor del llibre Tarragona Musical Un siglo de vida artística, 1850-1950 1967 i, sota el pseudònim de Baimon , exercí la…

Estudià la carrera de piano a la Universitat Estatal de Michigan i musicologia a la Universitat de Yale, amb C Palisca Obtingué el doctorat en aquest darrer centre 1964, i posteriorment n’esdevingué professor 1974 i fou nomenat director del departament d’humanitats 1994 S’ha interessat principalment per la història i l’estètica de la música clàssica i romàntica Entre les seves obres destaquen Schumann as Critic New Haven, 1967, Clementi his Life and Music Londres, 1977, obra que esdevingué cabdal, i Romantic Music 1984, molt utilitzada com a llibre de text És membre del comitè de direcció del…

Compaginà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona amb els de música al Conservatori del Liceu Posteriorment estudià composició amb JA de Donostia Membre fundador del Cercle Manuel de Falla , de Barcelona, impartí classes de música en els cursos per a estrangers de la Universitat de Barcelona A més, fou professor de música a l’escena de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Fou un prolífic assagista i conferenciant sobre temes musicals, i publicà nombrosos articles i critiques en la premsa local i estrangera, i exercí la crítica musical en Ràdio Barcelona,  Serra d’Or ,  Diario de…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de Josep Trotta A partir del 1968 completà la formació a la Schola Cantorum Basiliensis com a deixeble de Wieland Kuijken i d’August Wenzinger, el qual succeí 1973 en la direcció de l’acadèmia Fundà, el mateix any, el grup Hespèrion XX, dedicat especialment a l’estudi i la interpretació del repertori hispànic El 1987 creà La Capella Reial de Catalunya , grup especialitzat en la interpretació de música religiosa, i el 1989, Le Concert des Nations, dedicat sobretot a la música antiga amb el màxim rigor històric, en el qual…