Resultats de la cerca

Arxiver de la ciutat de Tolosa, s’interessà vivament per la botànica, principalment per la criptogàmia aplegà una notable collecció de documents sobre la història de la botànica als Pirineus i altres àrees de l’Estat francès

Estudià amb Viotti a París, on fou professor de violí del conservatori des del 1795 Residí 1803-08 a Peterburg, on fou primer violí de cambra del tsar Alexandre I Havent tornat a París, assolí una gran fama Deixà 24 Caprices per a violí, 13 concerts i un cèlebre Andante con variazioni És considerat un dels pares de l’escola moderna del violí

Estudià la botànica del Narbonès, el país de Foix, la Catalunya del Nord i el Principat i, molt especialment, de les Corberes Publicà el Catalogue raisonné de la flore des Pyrénées-Orientales 1898, dos estudis en collaboració amb C Arvet-Touvet sobre el gènere Hieracium , bona part dels quals correspon a formes catalanes, i un Catalogue de la flore des Corbières 1912-13 El seu herbari, adquirit pel botànic nord-americà Hernan Knoche, es conserva a la Universitat de Stanford

Realitzà un vast treball de camp per Occitània, la Catalunya del Nord i els Pirineus i mantingué intercanvis molt actius amb botànics catalans, principalment amb Simó i Pons amb qui preparà cinc fascicles d’una exsiccata del gènere Rosa 1895-1900 És autor de la Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes 1900-06, molt utilitzada encara avui i que serví de model per a la Flora de Catalunya de Joan Cadevall i Diars juntament amb Joseph Soulié publicà una Florule du Val d’Aran 1913, a la qual afegí un suplement el 1922

Estudià les diatomees i les desmidiàcies del Llenguadoc i dels Pirineus Publicà Les Diatomées des Pyrénées 1894, un dels primers treballs d’algologia de les aigües dolces que afecta els Països Catalans

Exercí l’ensenyament a diferents localitats de la Catalunya del Nord, principalment a Montalbà del Castell 1884-87, a Llauró 1887-89 i a Sureda 1889-1902 on tingué com a collaborador Lleó Conill Esperonat per Simó Pons i per Pau Oliver estudià successivament la flora de les Corberes, dels Aspres i de les Alberes i aplegà un notable herbari que a la seva mort llegà a Conill

Fundà, amb Fèlix de Valois, l’orde dels trinitaris per al rescat de captius Fou canonitzat el 1679 La seva festa se celebra el 8 de febrer

Fou deixeble d’Augustin Pyrame de Candolle i assumí, amb l’ajut de Francesc Campderà, la cura del jardí botànic de Montpeller 1816 Autor de nombroses monografies de gèneres, collaborà amb Candolle en la publicació del Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis El 1829 fou nomenat professor de botànica de la facultat de ciències de Montpeller

Participà com a metge militar en les campanyes napoleòniques a la península Ibèrica i en la dels Cent Mil Fills de Sant Lluís Estudià la flora i la fauna entomològiques del País Basc, Aragó, Castella, el País Valencià i el Principat, com també el medi natural dels Pirineus

Estudià el felibritge, en el qual prengué part, i la relació d’aquest amb els Països Catalans Publicà Les précurseurs des félibres 1888, La naixença del rei en Jaume Premièr 1888 i Le félibrige à Majorque 1890