Resultats de la cerca

Fou l’arquitecte de l’estadi de la Nova Creu Alta a Sabadell 1967, ampliat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Membre del Reial Club de Regates de Barcelona, disputàles proves d’esquif i de quatre amb timoner als Jocs Olímpics de París 1900

Membre del Club d’Esquí de Fons Urgellet-Cerdanya CEFUC, participà en els Jocs Olímpics d’Hivern d’Albertville 1992 i Lillehammer 1994

L’any 1912 es fusionà amb el Barcelona Jockey Club i adoptà el nom de Real Polo Jockey Club de Barcelona Societat Hípica Es traslladà a la carretera de Sarrià i esdevingué la seu dels concursos hípics que se celebraven a Barcelona El 1914 el Club ja disposava de quatre seccions que foren, i són encara, els pilars de la seva infraestructura esportiva el polo, l’hípica, l’hoquei i el tennis L’any 1932 s’installà a l’avinguda Diagonal, on té la seu encara avui, i el 1939 prengué com a nom oficial el que té actualment A partir d’aleshores s’inicià un període de consolidació de la seva…

Fundat al desembre del 1925, és el segon club amb més socis de la província de Girona El primer president fou Joaquim Colomer El 1926 construí la piscina i el camp de waterpolo i el 1930 organitzà per primera vegada el Campionat de Catalunya de natació, competició que acollí per segona vegada l’any 1993 Després de la Guerra Civil fou refundat l’any 1944 Des d’aquest any organitza la Travessia de l’estany de Banyoles, la primera edició de la qual guanyà Felip Sànchez-Babot, i des del 1995, la Mitja Marató del Pla de l’Estany Fou seu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 en les…

Es formà al Club Judo Condal i fou cinturó negre setè dan L’any 2000 assolí la categoria d’àrbitre internacional, que ha exercit als Jocs Olímpics de Pequín 2008, de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016, en vuit Campionats del Món, en divuit Campionats d’Europa i en el World Masters de Judo celebrat a Corea del Sud, entre d’altres Fou reconegut per la Federació Internacional de Judo com un dels deu millors àrbitres del món El 2016, després del Jocs Olímpics, finalitzà la seva carrera com a àrbitre actiu i fou nomenat membre de la Comissió Europea d’Arbitratge 2016-…

Conegut com Kiko Hervás, començà a nedar al CN l’Hospitalet i s’entrenà al CAR de Sant Cugat, abans de fitxar pel CE Mediterrani Als Jocs Olímpics de Pequín 2008 es convertí en el primer nedador de l’Estat a participar en una prova olímpica d’aigües obertes També disputà la prova dels 10 km als Jocs Olímpics de Londres 2012 El seu primer gran èxit fou el subcampionat d’Espanya de 5 km 2001 Participà en sis Mundials d’aigües obertes, dels quals assolí la millor classificació el 2007 quart a la prova dels 5 km i el 2011 quart als 25 km També nedà a cinc europeus, en…

Considerat com un dels millors maratonians espanyols de tots els temps, s’incorporà com a afeccionat a les files del FC Barcelona l’any 1983 Formà part del club durant cinc temporades, en les quals guanyà el Campionat de Catalunya de 5000 m 1985 i de cros individual i per equips 1986 També guanyà la medalla d’or de 3000 m als Campionats Iberoamericans 1988 Fou campió d’Espanya de cros en dues ocasions 1990, 1992 i aconseguí tres medalles de bronze al Campionat del Món de cros per equips 1990, 1991, 1995 El 1993 s’inicià en marató Guanyà set maratons al llarg de la seva carrera, fou campió del…

Membre del CEFUC i del Masella Team Disputà les proves de migtub als Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006, Vancouver 2010, Sotxi 2014 i Pyeongchang 2018, i als Campionats del Món 2007, 2009, 2013 La temporada 2007-08 pujà tres cops al podi en el circuit de la Copa del Món de surf i acabà tercera en la categoria de migtub L’any 2011 guanyà la seva primera prova en una Copa del Món en migtub, triomf que repetí en diverses edicions posteriors 2012, 2018, 2019, 2020, en dues ocasions En aquesta mateixa disciplina, el 2015 es proclamà subcampiona en el Campionat del Món de surf de neu…

Els seus objectius consisteixen en la promoció dels valors i els ideals olímpics en l’àmbit territorial de Catalunya i, especialment, a tenir capacitat per a presentar esportistes i equips catalans als Jocs Olímpics Té com a antecedents la constitució, l’any 1913, d’una comissió de l’esport català, que mantingué relacions directes amb el COI i de la qual nasqué, l’any 1920, la Confederació Esportiva de Catalunya amb funcions de comitè olímpic nacional, que rebé la Copa Olímpica 1923, el màxim guardó del COI, però que fou dissolta amb motiu de la Dictadura de Primo de…