Resultats de la cerca

Reputat aviador, assumí la direcció de l’escola de pilotatge de l’Aeroclub de Sabadell 1948-51 Participà en el ressorgir de l’aviació catalana i collaborà en l’organització de diferents torneigs, entre d’altres, el Festival Aeri de Sabadell 1949 Participà en el Festival Aeri Internacional de Barcelona 1960, així com en molts altres festivals aeris d’Espanya Fou l’entrenador de l’equip espanyol que guanyà el Campionat Mundial d’acrobàcia 1964 Creà també l’actual sistema aerocriptogràfic d’avaluació de maniobres d’acrobàcia aèria 1961

Membre del Club Patí Gramenet, el 1995 fou campió d’Espanya júnior i participà en el Campionat d’Europa d’aquesta categoria Entre els anys 1997 i 2002 pujà al podi en tots els Campionats d’Espanya absoluts i guanyà el títol en el programa lliure 2000 Fou campió de Catalunya en dues ocasions 2001, 2002 Participà també en tres Campionats del Món i en tres d’europeus, i aconseguí la medalla de bronze del Campionat d’Europa en el programa lliure 2001 Es retirà el 2002 per dedicar-se a l’entrenament

S’inicià en gimnàstica rítmica Fou membre del Club Muntanyenc Sant Cugat, amb el qual participà en diversos Campionats d’Espanya El 2003 formà part de la selecció catalana, any que abandonà la gimnàstica per dedicar-se a la dansa El 2004 s’interessà per la gimnàstica estètica i entrà a formar part de l’equip del CE INEF Barcelona Fou membre del primer equip espanyol que participà en el Campionat del Món d’aquesta especialitat 2004 i competí en tots els mundials entre el 2004 i el 2010

Velocista, fou campió d’Espanya de 200 m en pista coberta 1989, i de Catalunya de 60 m en pista coberta 1984 i de 200 m a l’aire lliure 1986, 1990 Tingué dos cops el rècord català de 200 m en pista coberta, el darrer aconseguit el 1989 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola Participà en uns Jocs Olímpics de Seül 1988, com a reserva dels relleus de 4 × 100 m També participà en els 200 m en els Campionats d’Europa de pista coberta 1986

L’any 1899 participà en la fundació del Reial Club de Tennis Barcelona Es proclamà campió de Catalunya de tennis de dobles masculins amb R Tey 1907 Durant la dècada de 1900 i 1910 fou membre de la junta de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i l’any 1909 participà en la fundació de l’Associació de Lawn Tennis d’Espanya, de la qual fou el primer secretari Publicà el llibre Lawn-Tennis 1914 Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou també un dels pioners de l’esquí a Catalunya

Enginyer agrònom, durant el bienni 1968-70 participà en el grup Acció Catòlica Amb el primer govern d’Adolfo Suárez ocupà la cartera d’agricultura i, posteriorment, la vicepresidència Senador per designació reial 1977, vicepresident segon del govern i ministre d’economia, participà en l’elaboració dels pactes de la Moncloa i en els treballs constitucionals Aquests anys fou un dels principals instigadors de l’anticatalanisme al País Valencià Elegit 1979 al Congrés de Diputats per UCD a la circumscripció de València, en no ésser elegit el 1982 s’apartà de la política…

Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverae, fundà amb aquest el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes Participà en els Fets de Prats de Molló 1926 Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes Fou elegit diputat per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i fou director general de radiodifusió de Catalunya 1936-39 Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra Publicà La batalla de Prats de Molló 1930 i Glossari andorrà 1966 i harmonitzà cançons populars occitanes Fundà Els Cors Andorrans

D’ascendència noble, acompanyà Felip de Castella a Anglaterra i Flandes, participà com a voluntari en la conquesta de Xile i acomplí algunes missions diplomàtiques per encàrrec de Felip II Li dedicà La Araucana 1569, poema èpic en octaves reials, sobre la subjugació del poble araucà, en la qual el poeta participà Mostra notable de l’epopeia renaixentista, posa en relleu la noblesa i valentia d’aquell poble i presenta vigoroses descripcions del paisatge i dels combats Els versos, de qualitat desigual, reflecteixen la influència de Virgili, de Lucà i sobretot d’Ariosto

Format a l’École Polytechnique, a l’Institut d’Urbanisme de la Universitat de París i a l’École de Ponts et Chemins de France, fou especialista en la construcció d’aeroports participà en la realització dels de Niça-Costa Blava, Lisboa, Beirut, Damasc i Istanbul, i sobretot en el de París-Orly 1957-61, en collaboració amb Jean Prouvé i Jacques Vasseur També projectà el de París-Nord, a Roissy-en-France Participà en la construcció del Métro-exprés de París amb la realització de l’estació de la Défense

Ingressà al cos d’artilleria Participà en la conquesta de Menorca 1782 i en l’expedició contra Alger 1784 A Mallorca collaborà a l' Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Participà en l’alçament constitucional del març del 1820 més tard fou governador militar de Barcelona A l’abril del 1820 fou fet membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1821 en fou nomenat president El 1822 fou capità general de Catalunya Fou destituït de l’exèrcit en caure el govern liberal 1823, però el 1826 fou rehabilitat