Resultats de la cerca
Es mostren 9503 resultats
sanejar
Donar condicions de salubritat (a un terreny, edifici, població, etc).
pobletà | pobletana
agrogorod
Urbanisme
Aglomeració agrícola urbana, projectada a l’URSS a partir del 1949, dins el programa de reformes agràries, amb l’intent de concentrar en una sola entitat la població de diversos kolkhozos o sovkhozos fusionats, per tal de beneficiar-se de les economies d’escala, i de facilitar així el procés de mecanització i de diversificació de conreus.
Reunia uns milers d’habitants que gaudien dels avantatges de la urbanització, bé que els eren imposats llargs desplaçaments cap als llocs de treball La seva funció era bàsicament residencial ciutat dormitori Els agricultors es resistiren a integrar-s’hi per por de perdre el sector individual de l’economia familiar del kolkhoz Amb el decret de dissolució dels kolkhozos i sovkhozos del 1993, aquestes ciutats deixaren de tenir la seva funció originària i esdevingueren nuclis de població normals
castell
Perspectiva d’un castell ideal (Amb elements i estils d’èpoques diferents): 1 pont llevadís; 2 vall; 3 torre albarrana; 4 muralla; 5 baluards; 6 merlets; 7 talús; 8 matacà; 9 corsera; 10 camí de ronda; 11 poblat jussà; 12 capella; 13 taulat; 14 rastell; 15 espitllera; 16 cisterna; 17 talaia; 18 torre de l’homenatge; 19 matacà; 20 recinte sobirà
© Fototeca.cat
Història
Edifici fortificat, situat generalment al cim d’un turó en el punt dominant d’una població.
Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos…
gueto
Sociologia
Sector social, delimitat geogràficament, on la majoria de la població té unes característiques pròpies i diferenciades que fan que sigui segregada de la resta de la societat a la qual pertany, la qual cosa genera unes característiques més aguditzades que les primitives mitjançant el sorgiment d’una subcultura i uns elements semblants i equivalents al concepte de classe social tradicional.
Els guetos acostumen a ésser barris o sectors suburbials d’una ciutat, més o menys aïllats i integrats per conjunts ètnics diferents de la resta de la població A les grans ciutats dels EUA n'hi ha de constituïts per barris sencers, sobretot de negres i de porto-riquenys Als països de l’Europa industrialitzada n'hi ha de formats per obrers emigrats de països meridionals espanyols, portuguesos, turcs, grecs i italians
fàbrica cristal·logràfica
Geologia
Orientació preferent estadística d’una població de cristalls en una roca.
Es reconeix fàcilment en forma de foliacions o lineacions en el cas de cristalls amb forma planar o elongada, mentre que per a cristalls d’hàbit més equidimensional, com el quars, es requereix l’ús de tècniques microscòpiques especials per a determinar-la
camps
Camp de blat, a Moià
© C.I.C. - Moià
emplaçament
Geografia
Localització d’una població, indústria, etc, dins el seu marc topogràfic.
L’emplaçament és la situació respecte a un espai més reduït, en relació amb els fets físics i econòmics principals relleu, costa, rius, comunicacions, jaciments, etc L’emplaçament és determinat per les funcions que hom ha d’exercir
bosquina
Població vegetal desproveïda d’arbres i integrada majoritàriament per plantes arbustives.
poble
Població petita, poblat, inferior a una vila o a una ciutat.