Resultats de la cerca
Es mostren 495 resultats
riu de Galba

Vista parcial dels prats de la vall del riu de Galba
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Capcir, afluent de l’Aude, que neix a la portella d’Orlu, als contraforts N del Carlit, i desemboca al seu col·lector al pantà de Puigbalador.
monestir de Sant Salvador de la Vedella
Monestir
Petit monestir benedictí, al marge esquerre del Llobregat, a l’extrem septentrional del municipi de Cercs (Berguedà), prop de Fígols Vell.
L’edifici L’església i la rectoria o antic monestir es troben sobre un característic penyal, que emergeix com un illot a la capçalera del pantà de la Baells, que ha negat el poble i una important colònia obrera de les mines de Fígols que s’havia format al seu voltant L’església és la part més important que es conserva de tot el conjunt monacal Correspon a una construcció del segle XII i consta d’una sola nau rectangular de mides reduïdes, coronada per un absis semicircular, amb dues absidioles laterals molt poc marcades a l’exterior La nau és coberta per una volta de canó…
Mètode assistencial postnatal
Pel que fa a la situació concreta del nadó en el centre sanitari, es poden seguir diversos criteris Fins fa pocs anys, el més normal era que si l’infant no tenia cap trastorn romangués tot el temps al seu bressol, a l’habitació de la mare D’aquesta manera es podia mantenir ininterrompudament el vincle entre mare i fill des del moment del naixement, i es podien fer les primeres mamades sempre que l’infant ho demanés No obstant això, amb aquest sistema, la mare està sempre pendent de l’infant, com és natural, i no pot descansar tant com necessita, després de l’esforç del part També és fàcil que…
Castell de Merola (Puig-reig)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de les ruïnes de la torre del castell de Merola Hom pot veure aquí l’interior del mur del costat de tramuntana, totalment conservat, i a mà dreta, un tros del mur de llevant F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell són situades a tocar l’església nova de Santa Maria de Merola, prop del camí ral i a la riba dreta de la riera de Merola, en un indret estès a la banda meridional del terme Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 06,5 — y 43,0 31 TDG 065430 S’hi arriba fàcilment…
Esglésies de la Noguera anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Àger Sant Pere d’Àger Sant Vicenç d’Àger Sant Salvador d’Àger Sant Nicolau d’Àger Sant Martí d’Àger Sant Joan d’Àger Santa Coloma d’Àger Santa Creu o Santa Helena Santa Felicitat Santa Maria del Pla Sant Julià de la Régola Santa Eugènia de la Régola La Trinitat de la Régola Sant Pere Màrtir d’Agulló Mare de Déu del Roser de Corçà abans Santa Maria Sant Pere de Millà Sant Josep de Fontdepou abans, Sant Macari Sant Llorenç d’Ares Santa Maria de Sant Llorenç d’Ares Mare de Déu de la Pertusa Santa Maria de Claramunt Sant Bartomeu…
Castell d’Alguaire
Art romànic
Situació Vista parcial de la muralla sud d’aquest castell, on s’establí el 1186 una important comanda hospitalera ECSA-JI Rodríguez Les escasses restes del castell i convent d’Alguaire coronen un tossal situat a ponent de la població del mateix nom Mapa 32-14 359 Situació 31TBG988237 S’arriba a Alguaire des de Lleida per la carretera N-230 en direcció nord Un cop al poble, per a arribar al cim del tossal on hi ha les ruïnes del castell i el convent cal agafar una pista senyalitzada S’hi arriba després d’uns 2 km JRG Història Com el seu topònim indica, Alguaire devia constituir originàriament…
Vilada
Vilada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat a la vall baixa del Margançol, fins a la seva desembocadura al Llobregat, prop de la Baells.
Situació i presentació Limita al N amb Castell de l’Areny, al N i l’W amb la Nou de Berguedà, a l’E amb Borredà i al S amb Cercs i la Quar Aquest municipi, que actualment solament presenta com a entitat de població el nucli urbà, força dispers, del poble de Vilada, constava originàriament de tres nuclis que corresponen a les tres parròquies de Sant Joan de Vilada, de Santa Maria de Roset i de Santa Magdalena de Gardilans o Guardiolans, esmentades el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Després d’una època d’inseguretat, l’impuls repoblador de Guifre el Pelós tornà a donar vida…
Ribús
Coma
Coma d’Andorra, dins el terme d’Encamp, al vessant meridional de la cresta que uneix els pics de Pessons i Montmalús, en la qual s’obre la portella de Ribús
.
Centra la zona l' estany de Ribús , l’emissari del qual penetra ben aviat en territori de la Baixa Cerdanya terme de Lles i aflueix, per l’esquerra, a la vall Civera, afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa
Campdeparets
Masia
Gran masia del municipi de la Quar (Berguedà) situada en un coll de l’acinglerada serra de Campdeparets
(1 075 m alt.), que separa les valls de Portella i d’Olvan.
pic de la Cabaneta
Cim
Cim (2 841 m alt) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix, al sud de la portella de la Cabaneta, des d’on davalla la vall d’Incles.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina