Resultats de la cerca

Germana de Josep Sebastià Pons Residí molts anys a París obtingué la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Perpinyà del 1964 Publicà els reculls de poemes Aigües vives 1932, Lluita amb l’àngel 1938 i La gerra al sol 1965 i collaborà a la revista “Tramontane” 1956-65 Deixà un llibre, inèdit, sobre texts populars del Rosselló, poemes en prosa i una biografia inacabada sobre JS Pons

Fou llibert d’August Escriví cinc llibres de faules sota els regnats de Tiberi, Calígula i Claudi Sejà el processà per allusions fetes en la seva obra El model de Fedre és Isop, amb elements grecs i d’invenció pròpia En l’antiguitat i a l’edat mitjana fou conegut només per un corpus en prosa Romulus o Aesopus latinus , fins al segle XVI, que fou conegut directament

Prevere oratorià i professor de la Universitat de València, publicà diversos opuscles religiosos i sermons en castellà i tres sermons en català, segons els models barrocs de prosa culta el Sermó per a la festa del segon centenar de la canonisació del pare sant Vicent Ferrer 1655, un en honor de Tomás de Villanueva 1659 i un tercer en honor del popular predicador franciscà Pere Esteve predicat el 1658 i imprès el 1677

La seva obra reflecteix sobretot la vida militar, a la qual pertangué, i la de l’alta burgesia del seu país Amb una tècnica molt acurada, escriví prosa amena i obres teatrals de molta repercussió Destaquen els contes Der Herr von Paris ‘El cavaller de París’, 1936 i Der Baron Bagge ‘El baró Bagge’, 1936, com també la novella Mars im Widder ‘Mars a Àries’, 1941 Fou president del PEN-Club austríac 1969-72

Collaborador de La Voce i altres revistes literàries, combaté en la Primera Guerra Mundial La seva obra gira entorn de la solitud radical de l’home i la incapacitat de retenir la vida i la bellesa Entre els seus reculls destaquen Pianissimo 1914, Rimanenze 1955 i Primizie 1958 La seva prosa, consistent en texts breus de caràcter epigramàtic, reprèn la mateixa temàtica Liquidazioni 1928, Trucioli 1948, Fuochi fatui 1956, Scampoli 1960, etc

Estudià dret a París i fou diputat, batlle i ministre d’obres públiques a Romania Escriví una trilogia històrica on l’acció té lloc en temps d’Esteve el Gran Apus de soare ‘Posta de sol’, 1909, Viforul ‘La Tempesta’, 1910 i Luceafarul ‘L’astre’, 1910 Autor de novelles, com Hagi Tudose 1903 i Linişte ‘Silenci’, la seva prosa, d’un cert Romanticisme rústic, s’estilitzà fins a arribar a la caricatura satírica

Professionalment s’ha dedicat al disseny gràfic En poesia ha publicat Terrasses dels amargs 1980 i El mes del capsigrany 1981, que es publicaren parcialment als llibres collectius Fulls impermeables 1982 i 6 poetes 1983 , L’asfíxia dels claustrofòbics 1991, El motí de les delícies prosa poètica, 1992 i Dichouz graz 1993, i, en narrativa, El parent immòbil 1998 Ha collaborat en diverses publicacions, com Cupón Ahorro del Lugar , Àrtics , Nexus , Cultura  i Ciutat

Birmània des del s VI rebé, a través de Ceilan, la influència del budisme, que arrelà als monestirs, sobretot a Thaton, on creà una tradició literària en llengua pali, inspirada en la literatura índia Al s XII aparegueren les primeres inscripcions sobre pedra, consistents generalment en dedicatòries de monuments, la més antiga de les quals és la de Myazedi, datada de l’any 1113 Al s XV aparegué l’escriptura sobre fulla de palmera o sobre paper i hom creà una tradició literària en llengua birmana, arrelada als monestirs budistes i a les corts, sota la protecció del monarca Aquesta tradició…

Fill de l’escriptor Rafael Sánchez Mazas, membre fundador de Falange Española y de las JONS Autor d’una narració amb elements fantàstics i prosa poètica, en part autobiogràfica, Industrias y andanzas de Alfanhuí 1951, es donà a conèixer amb la novella El Jarama 1956, premi Nadal 1955 i premi de la Crítica 1957, una de les obres clau de la narrativa de postguerra Amb una prosa accentuadament objectiva, l’autor plasma la parla i el caràcter dels personatges Posteriorment la seva obra evolucionà cap a l’experimentalisme lingüístic amb Las semanas del jardín Semana…

Estudià filosofia, es doctorà en filologia catalana i exerceix la docència a la Universitat de València Ha desplegat una notable activitat literària que, deixant de banda la seva pròpia creació poètica, li ha reportat un prestigi com a traductor o crític literari i com a promotor d'iniciatives literàries revistes, tertúlies, colleccions litetàries, etc Fundà i dirigí la revista de literatura Daina , ha estat fundador i membre del consell de redacció de les dues etapes de la revista literària Caràcters i collabora habitualment a la premsa — Avui , El Temps , Levante , El País , etc— i ha…