Resultats de la cerca
Es mostren 1183 resultats
Trio Beaux-Arts
Música
Trio amb piano nord-americà, fundat el 1955 pel violinista Daniel Guilet, el violoncel·lista Bernard Greenhouse (que fou alumne de Pau Casals) i el pianista Menahem Pressler.
D Guilet ha estat successivament substituït per Isidor Cohen 1969 membre fins el 1966 del Quartet Juilliard i concertino de l’Orquestra del Festival Casals de Puerto Rico, Ida Kafavian 1992, Uck Kim 1998 i Daniel Hope 2002 L’any 1987 Peter Wiley substituí Greenhouse al violoncel, instrument que des del 1998 interpreta Antonio Meneses Mític intèrpret del trio amb piano domina pràcticament tota la literatura musical del gènere, forma un dels conjunts més prestigiosos de la seva especialitat i ha estat protagonista d’un considerable nombre d’enregistraments -pels quals ha obtingut…
Clément Eugène Jean Maurice Cocteau
Música
Escriptor francès.
Protagonista de l’avantguarda francesa del començament de segle tant en el vessant de creador poeta, dramaturg, novellista, pintor com en el de propagandista i ideòleg, es relacionà també amb els compositors més innovadors del seu temps Adoptà l’estètica d’Erik Satie, que reflectí en el polèmic manifest Le coq et l’Arlequin 1918 Cocteau fou, juntament amb Satie, el principal inspirador del Groupe des Six , amb els membres del qual, fins i tot després de la dissolució del grup, collaborà amb llibrets, arguments de ballets, obres teatrals, cançons, etc Cal destacar-ne l’òpera Le…
El barber de Sevilla
Comèdia en quatre actes, en prosa, de Caron de Beaumarchais, estrenada a París el 1775.
C de Beaumarchais creà un personatge, Fígaro, descendent d’Arlequí, enredaire, d’enginy ràpid i de criteri independent, que havia d’adquirir complexitat amb Les noces de Fígaro , del mateix autor L’obra fou musicada, entre d’altres, per Giovanni Paisiello 1782 i per Rossini 1816 Aquesta última, estrenada a Barcelona el 1818 és, avui encara, una de les òperes més representatives i la més famosa d’aquest autor Alhora que clou l’etapa de l’òpera bufa setcentista, la seva riquesa temàtica i orquestral dona una nova orientació a l’òpera italiana del segle XIX Aquesta òpera ha estat, però, víctima…
Patricia Highsmith
Literatura
Escriptora nord-americana.
Strangers on a Train 1950, portada al cinema per AHitchcock, crea un ambient opressiu obtingut amb l’hàbil utilització dels mecanismes psicològics i de tècniques de la novella policíaca, elements presents en gran part de la resta de les seves novelles posteriors This Sweet Sickness 1960, The Cry of the Owl 1962, Edith's Diary 1977, Found in the Street 1986, Carol 1990 Small g a Summer Idyll 1996, pòstuma, etc Creà el personatge de Ripley, protagonista d’algunes de les seves novelles The Talented Mr Ripley , 1955 versió cinematogràfica de RClement, 1960 Ripley's Game , 1974…
Gerhart Hauptmann

Gerhart Hauptmann
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg alemany.
Conreà poesia, drama i novella Fou el millor representant del naturalisme alemany, tot i que intentà de superar-lo amb un estil molt personal La majoria de les seves obres són drames socials, intensos i versemblants, el protagonista dels quals és el poble De la seva extensa producció cal esmentar Vor Sonnenaufgang ‘Abans de l’alba’, 1889, Die Weber ‘Els teixidors’, 1892 traducció catalana de Carles Costa i Josep MJordà, 1904, i de Feliu Formosa, 1971, Hanneles Himmelfahrt ‘L’ascensió de Hannele al cel’, 1893, Die versunkene Glocke ‘La campana submergida’, 1896 traducció catalana…
Jennifer Shrader Lawrence
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Inicià la seva carrera als setze anys en la sèrie televisiva The Bill Engvall Show , en la qual actuà fins l'any 2009 El 2008, una de les seves primeres actuacions al cinema The Burning Plain , de Guillermo Arriaga fou premiada al Festival de Venècia El mateix any interpretà el primer paper com a protagonista a The Poker House , de Lori Petty Posteriorment ha protagonitzat o coprotagonitzat Winter's Bone 2010, de Debra Granik, The Hunger Games 2012, de Gary Ross, House at the End of the Street 2012, de Mark Tonderai, i Silver Linings Playbook 2012, de David O Russell, amb el qual aconseguí l…
Carmen
Narració de Prosper Mérimée (1845).
Ambientada en una Andalusia exòtica, explica la degradació progressiva del protagonista, Don José, en els seus intents d’aconseguir i, després, de conservar l’amor de la gitana Carmen L’òpera homònima de Georges Bizet, amb llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy, basada en aquesta obra, fou estrenada a l’Opéra-Comique de París 1875 per la mezzosoprano Célestine Galli-Marié, que també l’estrenà a Barcelona Teatre Principal, 1881 D’altra banda, les obres de Mérimée i de Bizet han inspirat prop de 40 films, entre els quals el realitzat a Barcelona per Giovanni Doria 1913, el de…
José Cura
Música
Tenor, director i compositor argentí.
Estudià guitarra, piano, composició i direcció a la seva ciutat natal i, més tard, al teatre Colón de Buenos Aires, del cor del qual formà part El 1991 es traslladà a Europa i dos anys després debutà com a protagonista al teatre Verdi de Trieste Itàlia, amb Signorina Julia , d’Antonio Bibalo El 1995 ho féu al Covent Garden i a l’Òpera de París, el 1996 a Viena i el 1997 a La Scala de Milà Aquell mateix 1997 cantà per primera vegada Otello , un dels seus grans personatges, a Torí, amb Claudio Abbado i l’Orquestra Filharmònica de Berlín També s’ha distingit per tenir una…
Antoni Edo Mosquera
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i cartellista.
Format a l’escola de Sant Carles, els anys de la Segona República fou membre destacat de la Federació Universitària Escolar Durant la guerra de 1936-39 collaborà amb el Taller d’Arts Plàstiques de l’Aliança d’Intellectuals Antifeixistes, i féu diversos cartells propagandístics a favor de la República que assoliren molt de ressò En finalitzar la guerra, rebutjà exiliar-se, però el fet de viure sota la dictadura franquista l’obligà a traçar una nova trajectòria professional com a dibuixant d’historietes infantils per a l’Editorial Valenciana, amb la qual treballà fins…
Giovanni Battista Velluti
Música
Cantant castrat italià.
Després d’estudiar amb S Mattei a Bolonya i amb Calpi a Ravenna debutà a Forlì el 1801 i al Teatre San Carlo de Nàpols el 1803 A partir de llavors inicià una carrera per tot Europa que li donà fama com el cantant més important del moment en el seu gènere Cantà a l’estrena d' Aureliano in Palmira , de G Rossini 1816, amb el qual tingué una forta disputa per la seva tendència a ornamentar en excés El seu paper preferit fou el de protagonista en Tebaldo e Isolina 1820, de F Morlacchi El 1824 interpretà a Venècia el paper d’Armando en l’estrena d' Il crociato in Egitto , de G…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina