Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Copenhaguen, i es doctorà 1954 a la Universitat d’Århus Dinamarca, on fou professor de fisiologia i biofísica Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències danesa, i rebé diversos guardons Leo Prize 1959, Novo Prize 1964 i, el 1997, el premi Nobel de química pel descobriment del primer enzim transportador d’ions, anomenat ATPasa ATP fosforhidrolasa i responsable de mantenir el balanç dels ions Na + i K + en les cèllules vives

Com a cap de les SS 1929 i de la Gestapo 1934, organitzà la matança dels adversaris de Hitler 30 de juny de 1934 Cap suprem de les forces de policia del Tercer Reich 1936, comissari per al trasllat de poblacions 1939 i ministre de l’interior 1943, fou el responsable principal de l’extermini de milers de jueus i de militants de partits antinazis Capturat pels britànics el 1945, se suïcidà abans d’ésser jutjat

Ordenat prevere el 1972 a Saint-Vincent de Mérignac, es diplomà a l’Institut Superior de Pastoral Catequètica, vinculat a l’Institut Catòlic de París Fou vicari de Saint-Vincent de Mérignac, responsable diocesà del servei de catequesi del 1982 al 1992 i vicari episcopal de l’arxidiòcesi de Bordeus fins el 2003 El gener del 2004, Joan Pau II el nomenà bisbe de Perpinyà succeint André Fort En la seva tasca pastoral dinamitza de manera especial la catequesi

Fou entrenador de la Unió Excursionista de Mataró, equip amb el qual guanyà nou lligues d’esquí alpí consecutives 1984-92 i entrenador responsable de l’equip espanyol d’esquí alpí a la Universitat de Jaca Collabora amb l’equip mèdic de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i la Real Federació Espanyola d’Esports d’Hivern Formà part de l’equip mèdic de la selecció espanyola als Jocs Olímpics d’Hivern d’Albertville 1992

Comte de Vitte Nomenat ministre de finances 1892, portà a terme una política de reformes per tal de crear una infraestructura capaç de permetre la industrialització del país i atreure les inversions estrangeres Negocià la pau de Portsmouth amb el Japó Nomenat president del consell de ministres 1905, reprimí el moviment revolucionari del 1905 Tanmateix, Nicolau II el féu responsable del triomf del partit constitucional democràtic a les eleccions per la duma del 1906, i el destituí

Treballà al centre de medicina de l’esport del Consell Català de l’Esport 1990-95 i reforçà els seus coneixements en ortopèdia i traumatologia a l’Hospital Mútua de Terrassa L’any 1996 s’incorporà als serveis mèdics del Futbol Club Barcelona, on de forma pràcticament ininterrompuda ha estat metge del primer equip de futbol Passà també per diferents federacions esportives catalanes i espanyoles com a responsable mèdic Rebé el premi a l’excellència professional del Collegi de Metges de Barcelona 2011

S’inicià a Ràdio Martorell i Ràdio Barcelona Fou responsable de la programació esportiva a Ràdio Lleida, i fou sotseditor del programa No ho diguis a ningú de Catalunya Ràdio L’any 2005 entrà al Futbol Club Barcelona, on fou director de continguts del departament de premsa, subdirector de la revista Barça i director de Barça TV El 2010 s’incorporà a RAC1, i el 2012 en fou nomenat director Collabora en el màster de Periodisme Esportiu de la Universitat Internacional de Catalunya

És membre des del 1969 de la Secció d’Investigacions Subterrànies SIS del Centre Excursionista de Terrassa CET Ha dut a terme activitats espeleològiques arreu de la península Ibèrica i s’ha dedicat a l’elaboració d’estudis topogràfics Fou president del SIS 1972-75 i vicepresident del CET 2005-09 Presidí la Federació Catalana d’Espeleologia 1981-86 Participa en publicacions sobre espeleologia i és el responsable del butlletí del SIS Collabora amb Sarawak des de la seva fundació l’any 2010

Membre de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, realitzà ascensions als Pirineus, els Alps i els Andes Participà en una expedició a Noruega i en dues a l’Himàlaia al Broad Peak 1981 i al Lhotse Shar 1984 L’any 1987 fou membre d’una nova expedició al Lhotse Shar, com a responsable de material Mentre es disposava a fer el cim, a causa d’una allau, perdé la vida juntament amb els seus companys Antoni Sors, Francesc Porras i Antonio Quiñones

Amb el Club Natació Barcelona fou dos cops campió de Catalunya de primera categoria 1930, 1934 i tres cops campió d’Espanya 1943, 1944, 1945 Participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 i fou vint-i-una vegades internacional el període 1928-45 Més tard formà part de la comissió de waterpolo de la Federació Espanyola de Natació 1962, encarregada de seleccionar els equips estatals També fou vicepresident 1953-57 i responsable del comitè d’apellació 1958-63 de la federació catalana