Resultats de la cerca
Es mostren 1323 resultats
Albarrasí
Vista de les muralles que envolten el poble d’Albarrasí
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al peu de la serra d’Albarrasí i vora el riu Guadalaviar.
Té serradores que aprofiten la fusta de les pinedes veïnes i bestiar boví que a l’estiu pastura a muntanya Antic cap d’un regne de taifa taifa d’Albarrasí, d’una senyoria independent senyoria d’Albarrasí i d’un bisbat bisbat d’Albarrasí Damunt un poblament prehistòric del qual es conserven coves importants prop la ciutat amb pintures epipaleolítiques, es constituí la població romana de la qual no ha estat possible de fixar el nom s’han proposat identificacions amb Segobriga, Arcavica i Lobetum , no confirmades En queden escasses restes romanes làpides, un baix relleu i basaments de torres…
Segarra
Ciutat
Nom d’una ciutat romana de Catalunya que tingué categoria jurídica de municipi.
És coneguda bàsicament per un grup d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei Anoia, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra , i l’altra, més tardana, del segle IV, Segarra
Baies
Localitat
Localitat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia, situada al golf de Pozzuoli.
A l’època romana fou un dels ports de Cumes, famosa per les aigües termals i residència imperial Posseeix ruïnes de diverses construccions, que van del s I aC al IV dC i que constitueixen un dels més grans conjunts de termes romanes coneguts Una part de la ciutat es troba sota mar
Atis
Mitologia
Divinitat frígia, molt lligada al mite de Cíbele, centre d’un misteri de caràcter soteriològic.
Fill d’Agdistis, fou estimat pel seu mateix pare fins al punt que el dia de les seves noces, per gelosia, infongué en tots els presents un furor salvatge que els feu castrar-se ells mateixos Atis morí i renasqué El seu culte, que es difongué per diverses províncies romanes, tenia caràcter orgiàstic
Sant Grau (Caldes de Malavella)
Art romànic
És una capella moderna situada al puig de Sant Grau, al costat de les antigues termes romanes i castell de Caldes, documentat des del segle XIV El nom i el culte són coneguts des del segle XVI, i com a possible capella del castell podria tenir l’origen en l’època romànica
la Clusa d’Amunt
la Clusa d’Amunt L’església de Sant Nazari
© Fototeca.cat
Poble
Poble, cap del municipi de les Cluses
(Vallespir), a 135 m alt, a la dreta de la ribera de Roma, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona.
És constituït al voltant de l’antic castell de la Clusa , bastit a l’alta edat mitjana damunt una de les dues fortificacions romanes de la Clusa, i de l’església parroquial Sant Nazari, preromànica, fortificada, de planta basilical amb tres absis, que conserva part de la decoració mural romànica, obra del Mestre de Fenollà
còpia
Art
Reproducció artesanal, més o menys exacta, d’una obra d’art.
En el període hellenístic es difongué molt l’ús de la reproducció de les estàtues i les pintures més famoses Centres importants de copistes foren, entre d’altres, Atenes, Pèrgam, Esmirna, Cirene i Roma De fet, una gran part de l’estatuària grega clàssica ha estat reconeguda i conservada a través de les còpies romanes
Files
Illa
Illa del Nil, al sud d’Aswān, Egipte, semicoberta per l’aigua després de la construcció de la resclosa d’Aswān.
Fou famosa a l’antiguitat la Pilak dels egipcis i la Phílai dels grecs pel seu santuari d’Isis, lloc de pelegrinatge i de celebració dels misteris en honor de la deessa Es destaca també el gran pati amb columnes del s IV aC Hi ha també algunes construccions romanes, com el pavelló de Trajà
Diadumen
Escultura de bronze de Policlet feta vers el 430 aC i considerada, després del Dorífor, com la segona versió del seu cànon de proporcions de la figura humana.
No se'n conserva l’original i hom es pot fer càrrec del seu aspecte per una àmplia sèrie de còpies romanes de marbre, de les quals la més pura, en opinió dels crítics, és la conservada al Museo del Prado, restaurada al s XVIII, amb poc encert, donant-li la figura d’un arquer
Còria
Carrers del municipi de Còria, a la província de Càceres, Extremadura
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, situat a la vall de l’Alagón.
És centre d’una subàrea comercial agrícola cotó, tabac i hortalisses als regadius, i cereals i oli al secà i ramadera oví, cabrum, porcí La ciutat conserva les muralles romanes reconstruïdes a l’edat mitjana La catedral fou reformada al s XVI sota la direcció de Pedro de Ibarra, al qual hom atribueix la portada d’estil plateresc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina