Resultats de la cerca

Josep Masriera i Vidal Sant Andreu de Llavaneres, Maresme 1810 — Barcelona 1875 establí l’obrador, el 1840, al carrer de Vigatans de Barcelona, i el 1872 es traslladà al carrer de Ferran Fills seus foren Josep Masriera i Manovens , Francesc Masriera i Manovens i Frederic Masriera i Manovens Barcelona 1846 — Barcelona, 12 de desembre de 1932, escultor, deixeble de Rossend Nobas, que, essent soci de les Indústries Artístiques F Vidal, hi creà la secció de foneria 1878 fou el fundador de la important foneria Masriera i Campins, on foren foses una bona part de les més importants estàtues de…

Exhibeix plomalls terminals de flors blaves i roses, que apareixen a la primavera i duren tot l’estiu Donada la duresa de les fulles, és una espècie que generalment no sofreix cap plaga Es propaga per rebrots arrelats Hom l’anomena també planta urna

Ha presentat els espectacles Novembre 1985, Funcions complexes 1987, Trastorn 1989, Entre asesinos 1990, El pols de l’àngel 1992, Benvingudes 1993, Amunt i avall 1994, El punt de la memòria, Quatre roses per a Maria, El joc 1995 i Deu anys de Trànsit 1996

El convent de Sant Francesc fou fundat l’any 1246 al costat sud-oriental de la població, a la sortida de la muralla, vora el camí vell de Roses El convent fou destruït l’any 1655 Reconstruït al segle XVIII, desaparegué a la centúria següent

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Estrenà obres simfòniques, com La fada de Roses 1892, i líriques, com Colometa la gitana, Hydromel 1892, etc Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música 1896 Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera , etc, i harmonitzà cançons i ballets populars

Lluità a Catalunya durant la Guerra Gran Pel desembre del 1794 li fou confiada, juntament amb FCGravina, la defensa del castell de Roses, que hagué de retre als francesos febrer del 1795 En 1799-1800 fou capità general de Catalunya, i en 1803-07 ho fou de València

D’aspecte molt similar al bitó europeu, el bitó americà Botaurus lentiginosus és una espècie nord-americana que accidentalment arriba a Europa Als Països Catalans és excepcional, i fins ara només es coneix una captura efectuada el gener de 1961, en un estany prop de Roses Alt Empordà

Fundat el 2007, fou el primer club de Catalunya especialitzat en minimotos Centrat en la promoció i formació de pilots, organitza Campionats provincials i de Catalunya de l’especialitat juntament amb la Federació Catalana de Motociclisme Les seves installacions també serveixen d’entrenament per als pilots del Club de Kàrting Roses

Participà en la guerra de les Dues Roses al costat del comte de Warwick Fou empresonat diverses vegades, acusat d’homicidi, deutes, rapte, etc, però sembla que sovint ho fou per causes polítiques Publicà l’obra en prosa Morte Darthur ‘La mort d’Artús’, 1845, traducció i recreació de diverses novelles artúriques franceses

Exercí les carreres d’advocat i de jutge Fou un dels fundadors de l’Agrupació Catalana d’Itàlia 1960 i un dels organitzadors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’Alguer 1961 Collaborà a Estampes de Sardenya , de Manuel Pagès, i a Alghero, Cara de roses , d’Antoni Ballero de Càndia