Resultats de la cerca

Quan hi ha un excés de síntesi, els lisosomes primaris, d’origen golgià, entren en contacte amb els grànuls, donen lloc als crinolisosomes, i els enzims lisosòmics hidrolitzen els components del gra

Cristallitza en forma de llargs prismes ortoròmbics de gust amargant que es fonen entre 114 i 116°C i se sublima a l’alt buit entre 93 i 110°C Es troba en la belladona, en l’estramoni i en d’altres solanàcies És extreta d’aquestes plantes per racemització parcial de la forma levogira de la hiosciamina en tractar-la amb àlcalis diluïts, o amb una solució de cloroform calent hom l’obté també per via sintètica És emprada com a antídot dels trilons gasos tòxics emprats amb fins bèllics En farmàcia, generalment hom n'empra les sals solubles, especialment el sulfat neutre, les quals tenen les…

Els bioritmes són presents en tots els organismes pluricellulars Hom observa, molt sovint, una correspondència entre els bioritmes i les modificacions cícliques ambientals, cosa que en destaca el valor adaptatiu Els bioritmes més generalitzats són els anomenats circadiaris circadiari, lligats a l’alternança del dia i la nit i, per tant, a l’exposició a la llum Hi ha bioritmes de cicle inferior batec del cor, moviments respiratoris i superior variacions estacionals, amb la consegüent caiguda de les fulles en els arbres caducifolis, letargia d’alguns animals, reproducció, etc al circadiari…

Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula…

El sistema endocrí té funcions molt variades, algunes de les quals involucren l’organisme en el seu conjunt —com, per exemple, el creixement corporal, l’activitat metabòlica cellular, l’aprofitament de les substàncies nutritives, el desenvolupament de les característiques sexuals, el control del sistema reproductiu, o la regulació del líquid i dels minerals orgànics—, mentre que d’altres —com ara la pigmentació cutània, la secreció mamària de llet o les contraccions uterines durant l’embaràs— són desenvolupades per òrgans específics Totes aquestes funcions es duen a terme…

En l’home, és íntimament connectat amb l’aparell urinari En el sexe masculí comprèn un òrgan productor d’espermatozoides i d’hormones masculines el testicle , un conjunt de conductes espermàtics i un òrgan actiu de copulació el penis Del testicle surt un conducte anomenat epidídim que desemboca en el conducte deferent , el qual penetra a la cavitat abdominal i va a parar a les vesícules seminals Les vesícules seminals són òrgans on s’aturen els espermatozoides abans d’ésser ejaculats i, juntament amb l’epidídim i la pròstata, produeixen el semen o esperma, líquid nutritiu que acompanya els…

Forma cristalls que s’embruneixen a l’aire i a la llum i es fonen a 211-212°C És insoluble en alcohol i en els solvents orgànics, i una mica soluble en aigua donant solucions alcalines al tornassol Es dissol fàcilment en les solucions aquoses d’àlcalis minerals, i forma sals solubles amb els àcids En solució, especialment neutra o alcalina, s’oxida fàcilment i dóna adrenocrom Fou aïllada per primera vegada 1899 per Abel i sintetitzada 1904 independentment per Stoltz i Dakin, i és coneguda també amb altres noms, com epinefrina, suprarenina , etc En l’organisme contribueix a controlar el…

Fou ajudant, al Collège de France, de François Magendie, el lloc del qual ocupà més tard 1855, i professor de fisiologia experimental a la Sorbona 1854 Hom el pot considerar el pare de la fisiologia moderna, no solament per les seves importants descobertes, sinó per la metodologia de l’experimentació que creà, desenvolupà i llegà a tots els qui després d’ell s’han esmerçat en tasques de recerca en el camp de la fisiologia i, en general, en qualsevol dels camps de les ciències biològiques Els seus estudis cabdals versaren sobre les funcions digestives dels animals superiors i de l’home en…

Són anomenats rinitis una sèrie de trastorns de les fosses nasals, caracteritzats per una inflamació de la mucosa nasal, que sol originar sensació de tenir el nas tapat, un augment de les secrecions nasals i esternuts No ha de sorprendre que les rinitis infeccioses, habitualment banals, siguin molt freqüents en els infants Cal tenir en compte que llur organisme no té defenses contra molts dels gèrmens habituals Una mesura útil per a evitar el contagi de la rinitis infecciosa, que s’esdevé a través dels gèrmens expellits en parlar o bé tossir, és que la persona afectada es cobreixi la boca i…

Es caracteritza per hipertensió arterial, hipopotassèmia i alcalosi, amb les manifestacions pròpies d’aquests trastorns cefalees, mareigs, palpitacions, alteracions de l’equilibri corporal, poliúria, polidípsia, debilitat muscular i alteracions neurològiques diverses Pel que fa a l’origen, hom distingeix l' hiperaldosteronisme primari , degut a una producció excessiva d’aldosterona provocada per un trastorn localitzat a les glàndules suprarenals mateixes, com és el cas d’un adenoma de suprarenal —la causa més habitual i que també és anomenada síndrome de Conn —, o a una hiperplàsia suprarenal…