Resultats de la cerca
Es mostren 2224 resultats
Antoni Fargas i Soler
Literatura catalana
Música
Compositor i crític musical.
Rebé la formació musical com a estudiant de violí, i des de molt jove participà activament en la vida musical de Barcelona Impulsà nombrosos concerts, fundà la Societat Filharmònica de Barcelona 1844-54, després 1850 Centre Filharmònic, per la qual passà, entre d’altres, Franz Liszt, i dirigí l’orquestra de la societat Destacà especialment en la seva faceta de crític musical, i ha estat considerat un dels iniciadors de la crítica catalana Collaborà en diferents diaris del 1838 al 1841, fent una especial defensa de les òperes catalanes Substituí Pau Piferrer en la crítica musical del Diario de…
, ,
Pau Fargas i Soler
Música
Violoncel·lista català, germà del crític Antoni Fargas.
Es formà a l’escolania de l’església de la Mercè de Barcelona, i més tard estudià piano amb Joan Quintana Aprengué a tocar el violoncel de forma autodidàctica i esdevingué professor d’aquest instrument al Conservatori de Música del Liceu i també professor de direcció orquestral del Gran Teatre del Liceu És autor de diverses obres religioses
Josep Soler i Vidal
Historiografia catalana
Polític, periodista i historiador.
Es formà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Milità al Partit Comunista Català 1928, al BOC 1931 i al PSUC 1936 Estudià als Estudis Universitaris Catalans i es distingí pel seu marxisme catalanista Exiliat el 1939, participà en la revista Pont Blau i impulsà el Partit Socialista Català 1942 Retornat el 1965, s’incorporà a l’editorial Muntaner i Simón fins a la seva jubilació 1977 Entre les seves obres de temàtica històrica destaquen Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la Nova Califòrnia 1953 Pels camins d’utopia 1958 L’expansió dels cultius gavarrencs i la rompuda de les marines…
Lleonard Soler de Cornellà
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Estudià al Seminari de Gómez de Terán i, posteriorment, es graduà en filosofia i teologia a les universitats d’Oriola i Gandia Fou rector a les parròquies d’Elx i Almoradí Ocupà la càtedra 1760-64 de sagrada escriptura al Collegi Conciliar d’Oriola El 1777 guanyà per oposició una canongia de la catedral d’Oriola, de la qual fou canonge magistral 1787-88 Fou catedràtic de filosofia i teologia a la universitat del mateix municipi S’interessà per l’arqueologia i, fins i tot, realitzà excavacions a l’Alcúdia Elx Mantingué correspondència amb Joan Antoni Maians i Siscar entorn de les seves…
Tomàs Bertran i Soler
Historiografia catalana
Polític i escriptor.
Persona d’idees anticatòliques i membre de la Societat Bíblica protestant, participà en la fundació de la Societat Literària d’Amics de l’Home El 1839 fou deportat temporalment a les Canàries, però l’any següent publicà Catecismo político 1840 En la seva producció escrita combinà la publicació de pamflets de temàtica anticatòlica i descripcions geogràfiques molt innovadores en aquell temps Descripción geográfica histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar 1844-46 i Itinerario descriptivo de Cataluña 1847, on es dona una divisió del Principat en comarques,…
Ignasi Soler i Escofet
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i comediògraf.
Com a escriptor, va pertànyer als sectors marginals del modernisme És autor de peces moralitzadores per a centres catòlics com Lo roure centenari 1897 i Camí del vici 1910, i de la comèdia de costums Qui més tria més s’enganya 1898 Publicà diverses narracions breus generalment caracteritzades per la presència d’elements costumistes, i la novella d’ambientació rural Esbossos 1906 També cultivà la poesia, que recollí en els volums Vora els estanys 1904, encapçalat per un pròleg de Joan Maragall, i Cançó del poeta vianant 1925
Albert Soler i Llopart
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Doctor en filologia catalana per la UB, és professor titular al Departament de Filologia Catalana de la UB S’ha especialitzat en la literatura catalana del s XIII, sobretot en Ramon Llull i Arnau de Vilanova És autor de les edicions crítiques del Llibre de l’orde de cavalleria 1988 i del Llibre d’amic i amat 1995 de Ramon Llull, i de l’obra Literatura catalana medieval un recorregut multimèdia pels grans autors i els seus textos 2003 Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits per Lola Badia i Anthony Bonner i des del 1994 és membre del consell de redacció de la revista “Studia…
Salvador Brotons i Soler
Música
Director, compositor i flautista català.
Vida Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on estudià flauta, composició i direcció d’orquestra, començà a destacar en el panorama català com a primer flauta de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1977-85 i membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona Ben aviat s’interessà pel món de la composició, i l’any 1975 compongué les primeres obres del seu catàleg l' Elegia per la mort de Shostakovich per a piano 1975 i les Tres peces breus per a piano L’impacte de la seva trajectòria compositiva no es produí fins el 1977, que obtingué el Premio de Composición Orquesta Nacional per…
Eduard Toldrà i Soler
Música
Compositor, director i violinista català.
Vida Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare El 1905 la família es traslladà a Barcelona i l’any següent Eduard Toldrà ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià solfeig amb Ll Millet, violí amb R Gálvez i harmonia amb A Nicolau El 1907 començà la seva activitat professional com a violinista en teatres, sales de ball i cafès L’any 1912 fundà, amb J Recasens violí, Ll Sánchez viola i A Planàs violoncel, el Quartet Renaixement, del qual fou primer violí i director musical El conjunt es presentà en públic al Palau de la Música Catalana el 1912 Aquest mateix any Toldrà escriví la…
Mateu Soler i Ramos
Música
Fagotista català.
Desenvolupà la seva carrera professional a Madrid, on primer fou fagotista al monestir de Las Descalzas Reales i després, músic militar de Carles III Entre els anys 1780 i 1799 exercí a la capella reial Se’n conserva una única composició, Sonata de fagotto , que precisament li serví de peça d’examen per a l’ingrés a la capella Es tracta d’una obra escrita en un estil gairebé clàssic en la qual el primer temps adopta la forma de sonata bitemàtica, l' andantino la de sonata binària, i acaba en un rondó final on s’intercala una secció en minore
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina