Resultats de la cerca
Es mostren 797 resultats
Sant Esteve de Montesclado (Farrera)
Art romànic
Situació Vestigis notables del primitiu temple romànic aprofitats com a mur de tanca del cementiri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antiga església parroquial de Montesclado són al costat del cementiri de la població, del qual constitueixen el mur de tancament nord El cementiri és a uns 500 m abans d’arribar a Montesclado pel camí de Tírvia JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH560078 Història Malgrat el seu origen alt-medieval, no disposem de notícies documentals directes del lloc de Montesclado, que hem de suposar com a part integrant de les terres de la coma de Burg adquirides, l’any 1272, pel…
Ausiàs Marc, poeta
Poema XI Suposat retrat d’Ausiàs Marc, taula de Sant Sebastià , Jacomart, segle XV CX / GC Les personificacions de la mort i la vida competeixen aquí de manera inusual La mort es presenta dolça per al poeta, i la vida, aspra se li ha convertit en infern perquè ha perdut l’esperança d’atènyer els delits que l’amor promet en produir-se el fatal desenllaç del seu cas, més greu que no cap altre, l’exemple servirà d’avís als enamorats “Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, amic de plor e desamic de riure Com soferràs los mals qui et són davant…
grec | grega
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent del N d’Europa, habità el SE del continent i els ribatges de la Mediterrània.
Ja als inicis de llur història, a partir de llur territori, el grecs es llançaren a la colonització, empesos per les pressions demogràfiques i sobretot per les transformacions socials i les necessitats econòmiques Una sèrie de ciutats gregues, tant jòniques com dòriques, fundaren ciutats i factories en zones costaneres d’un extrem a l’altre de la Mediterrània, des de la meitat del segle VIII aC fins al VI aC La colonització de poblament, amb emigracions importants, es produí bàsicament a la Itàlia meridional que prengué el nom de Magna Grècia i a Sicília, ocupada totalment, llevat de l’extrem…
Alemanya 2015
Estat
Les relacions entre el Govern grec, encapçalat per Alexis Tsipras, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van ser tenses per la resolució de la crisi del deute grec © EEAS La preeminència d'Alemanya en l'escenari internacional i europeu va posar el país al centre del debat en diversos temes que van sorgir al llarg de l'any, tant en l'àmbit econòmic com en el polític En l'àmbit europeu, Alemanya va mantenir el lideratge pel que fa a les polítiques econòmiques predominants dels estats de la Unió Europea, frenant possibles aliances entre Grècia i altres països de la perifèria La crisi del…
Sant Jordi de Ceret o del Carner
Situació Vista exterior de l’església, en un lamentable estat d’abandó ECSA - A Roura El veïnat i la capella de Sant Jordi són a l’extrem de llevant del terme municipal de Ceret, prop del límit amb el de Sant Joan de Pladecorts, en territori planer el Pla de Sant Jordi, dit també Pla del Carner, que s’estén a la dreta del Tec, en terrenys dels dos municipis esmentats Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 42″ N - Long 2° 46′ 53″ E Des de Ceret, per la carretera D-618 en direcció a Morellàs i fets 2, 5 km es troba, a mà esquerra, el camí que porta al veïnat de Sant Jordi És format per uns pocs…
dret andorrà
Dret
Ordenament jurídic del Principat d’Andorra.
País català per la seva situació geogràfica i pels seus antecedents etnològics, històrics i lingüístics, Andorra ho és també pel seu ordenament jurídic El dret vigent a les valls i el que vigia a Catalunya abans del decret de Nova Planta 1716 són, malgrat les diversificacions locals, bàsicament germans No afectat per aquella llei, el dret andorrà pogué mantenir alhora la seva continuïtat i les seves característiques, circumstàncies que li confereixen un gran valor per a l’estudi i el coneixement de l’antic dret pirinenc Fonamentat principalment en la consuetud i en la tradició oral,…
Sant Jaume de Marganell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
Situació L’església de Sant Jaume s’alça al bell mig d’un planell conreat estès en una vall que s’obre a la banda nord-occidental del terme, a la riba dreta de la riera de Marganell i a recer dels relleus montserratins, prop la barriada de Sant Cristòfol de Castellbell Long 1°48’22” — Lat 41°38’48” Vista de l’exterior de l’església des de tramuntana, situada en un planell a l’ombra del massís de Montserrat F Junyent-A Mazcuñan Vista del conjunt de l’església des del sud-est Una nau senzilla rematada per un absis semicircular vers llevant, sense obertures al mur de migjorn i exhibint els dos…
Sant Bartomeu de Centcelles (Constantí)
Art romànic
Hom ha suposat que aquesta antiga església parroquial fou construïda aprofitant la sala de la cúpula que es troba a l’interior del mausoleu constantinià de Centcelles Una primera menció del lloc de Centcelles figura en una escriptura de donació, considerada suspecta, feta l’any 888 al monestir de Ripoll per part del comte Guifré el Pilós Segons cita el document textualment, el comte li donà “ in ipsa Marcha, iuxta civitatem Terragonam, locum quem vocant Centumcellas, cum miliarios IIII in giro, decimis et primiciis et cum exiis et regressiis suis et cum omni libertate ”, és a…
Establiments precedents de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva)
Aspecte, en primer terme, del parament del mur sud de l’edifici de llevant al qual s’adossen construccions d’època posterior Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya - JS Carrera Els treballs de recerca arqueològica realitzats al monestir de Sant Pere de Rodes Port de la Selva, Alt Empordà des del 1989 pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya han permès identificar diverses edificacions anteriors a les construccions monàstiques L’edifici més antic documentat es troba a l’E del conjunt monàstic Es tracta d’una edificació de planta rectangular, de 7 × 25 m Des del punt…
Guinea-Bissau

Vista des del Landsat de la costa de Guinea-Bissau, amb les illes Bissagos
© ESA
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat amb el Senegal al N, amb Guinea a l’E i S i amb l’oceà Atlàntic a l’W, formen també part de l’estat l’arxipèlag de les Bijagós i algunes altres illes, situades a pocs quilòmetres del continent; la capital és Bissau.
La geografia De relleu poc acusat, consta d’una ampla plana litoral d’uns 50 km d’amplada, retallada pels estuaris dels rius Geba i Corubal, i vorejada d’illes d’un altiplà interior i de baixos altiplans de 300 m d’alçada a l’extrem SE El clima és tropical, càlid i humit, amb 1600 mm anuals de precipitacions i 26°C de temperatura mitjana La hidrografia es caracteritza pels estuaris, pels quals la mar penetra a l’interior del país, i la marea, que penetra fins a 100 km de la costa, permet la navegació fins a Bafatá i Binta La vegetació és principalment de sabana amb galeries de selva a la vora…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina