Resultats de la cerca
Es mostren 1992 resultats
Joan Deulofeu
Esquí
Esquiador.
Membre del Centre Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Núria, practicà l’esquí alpí i de fons Guanyà diverses proves individuals i de relleus de Catalunya, entre els anys 1947 i 1963 Participà en diverses ocasions a la travessa d’esquí de Núria a la Molina Disputà els Campionats d’Espanya d’esquí de fons formant equip amb Jordi Pons, Joan Mill, Aquilino Ubeira i Mingo Martínez
Montserrat Tresserras i Dou
Natació
Nedadora.
Pionera de la llarga distància Fou la primera nedadora de l'estat espanyol que travessà l’estret de Gibraltar 1957 Més tard travessà el canal de la Mànega en ambdós sentits, d’Anglaterra a França 1958 i de França a Anglaterra 1961, i fou la primera dona al món que ho aconseguí També fou la primera dona que feu la travessia Concordia-Colón Argentina-Uruguai, el 1963 El 1969 nedà des de Menorca fins a Mallorca en 21 h i 10 min, i creuà el llac Ness en 16 h i 13 min El 1965 intentà la travessia Cap de la Nau-Eivissa, però abandonà pels forts corrents quan ja arribava, després de 55 h Establí els…
,
Táchira
Divisió administrativa
Estat de l’W de Veneçuela, limitat al N per l’estat de Zulia, a l’E pels de Mérida i Barinas, al S pel d’Apure i a l’W per Colòmbia.
La capital és San Cristóbal Regió molt muntanyosa, a causa de la Cordillera de Mérida, que travessa el territori de SW a NE, participà també de la plana que s’estén al S del llac de Maracaibo Els rius més importants són l’Uribante, el Táchira i el Grita Clima subtropical humit Molta producció de canya de sucre, tabac i fruita Ramaderia Indústria derivada de l’agricultura Mines de carbó, or, coure i fosfats
Sava

El Sava al seu pas per Belgrad
© Xevi Varela
Riu
Riu dels Balcans, afluent, per la dreta, del Danubi (940 km).
La conca comprèn 95 720 km 2 Neix als Alps Julis, prop de la frontera amb Àustria En direcció NW-SE, passa per Ljubljana, travessa Eslovènia, on el seu corrent té diverses cascades, entra a Croàcia, passa per Zagreb i fa després de límit entre Croàcia i Bòsnia Rega Sèrbia, fins a Belgrad, on conflueix al Danubi És navegable des de Sisak Els seus principals afluents són el Bosna i el Drina
riera de Vallalta

Vista de la riera de Vallalta al seu pas per Sant Iscle de Vallalta
© Alberto González Rovira
Riera
Curs fluvial de la comarca del Maresme.
Neix al terme veí d’Arenys de Munt i al poble de Sant Iscle rep la riera de Cortada, que davalla de la carena de la serra de Montnegre travessa el terme de ponent a llevant, continua pel de Sant Cebrià de Vallalta i desemboca a la mar, ja dins el terme de Sant Pol Al seu pas per Sant Cebrià, i fins a la seva desembocadura, rep el nom de riera de Sant Pol
llac dels Quatre Cantons
Llac
Llac de Suïssa, anomenat també llac de Lucerna.
Situat a 434 m d’altura, a la zona de contacte de la Suïssa alpina i la Suïssa mitjana, entre els cantons de Lucerna, Uri, Unterwalden i Schwyz Excavat per les llengües de les glaceres, s’obre entre les muntanyes del Rigi, el Pilatus i el Stanserhorn i presenta una forma molt irregular amb promontoris abruptes El travessa el Reuss, afluent de l’Aare La ciutat més important de la seva ribera és Lucerna
Nikolaj Mikhajlovič Prževal’skij
Geografia
Viatger i geògraf rus.
General major es dedicà a l’estudi de l’Àsia Central, fou professor de geografia en escoles militars i membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències de Peterburg És conegut per les expedicions i els estudis geogràfics sobre l’Àsia Central Travessà diverses vegades Mongòlia Estudià el desert de Gobi, la localització del Tibet i altres característiques d’aquest territori La ciutat on morí en prengué el nom 1939, Prževal’sk
Henry John Morgan
Història
Corsari anglès.
Elegit almirall pels bucaners 1666, dirigí una expedició 1668 que destruí Puerto Príncipe Camagüey i Porto Bello, i una altra 1670 que ocupà el fort de Chagres, travessà l’istme i s’apoderà de la ciutat de Panamà, d’on es retirà amb un botí abundant Carles II d’Anglaterra el féu cavaller sir i el nomenà lloctinent general de Jamaica 1674, càrrec del qual fou desposseït 1683 per abús de poder
dorsal oceànica
Geografia
Serralada submergida, generalment de gran longitud (desenes de milers de km) i amplada (centenars de km), que s’aixeca per sobre de les grans profunditats marines.
L’alçada mitjana sobre el fons oceànic és d’uns 2 km Al centre hi ha una fossa d’enfonsament anomenada rift S'origina per la separació de dues plaques litosfèriques i és associada a l’emissió de vulcanisme basàltic submarí i a una important sismicitat, segons la tectònica de plaques Es destaquen la dorsal Atlàntica oceà Atlàntic i la dorsal de Lomonossov, que travessa l’oceà Àrtic aproximadament per la meitat
ancilòstom
Helmintologia
Cuc de la classe dels nematodes, d’un o dos centímetres, de color rosat, paràsit de l’home, amb alguns estadis de vida lliure.
L’ou necessita un medi humit i oxigenat per a desenvolupar-se, condicions que es donen a les galeries de les mines La larva, si entra en contacte amb la pell de l’home, la travessa, i per la sang arriba als pulmons des d’ací, pels bronquis, la tràquea i l’esòfag, arriba fins a l’intestí prim, on adquireix l’estat adult i provoca petites hemorràgies anèmia dels minaires Propi dels països tropicals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina