Resultats de la cerca
Es mostren 3037 resultats
dret d’atansar
Dret català
Dret que té el propietari d’atansar la paret que vol construir a la que el veí ja té feta.
Prové dels costums barcelonins recollits en les Ordinacions d’En Santacília , del segle XIV, on és definit dient que qualsevol pot acostar la paret pròpia a una altra d’aliena al llarg o de través, però sense recolzar la primera en la segona no és admès el dret d’atansar quan el veí té lluerna a la seva paret durant trentaanys sense contradicció
Club Esportiu Anglès
Futbol
Club de futbol d’Anglès.
Fou fundat el 1920 Ingressà en la federació catalana a l’inici dels anystrenta per a competir en els campionats amateurs Després de la Guerra Civil jugà en diverses categories territorials i dues temporades a preferent 1968-70, categoria a la qual tornà la temporada 1993-94 El 1967 fou sotscampió de la Copa Catalana Té equips en les categories de futbol de base
Joventut Esportiva Obrera de Sabadell
Esport general
Entitat poliesportiva de Sabadell.
Constituïda als anystrenta del segle XX, pretenia fomentar la pràctica esportiva entre la joventut i la classe obrera sabadellenca, fent de contrapès a la visió més elitista i burgesa de l’esport Fou una de les entitats pioneres a fomentar el bàsquet i la pràctica esportiva entre les dones Durant la Guerra Civil organitzà diversos esdeveniments, com curses ciclistes Desaparegué després del conflicte bèllic
Grup Excursionista Saltadiç
Excursionisme
Entitat excursionista de l’Hospitalet de Llobregat.
Fou fundada l’any 1918 Els anystrenta disposava de biblioteca, havia fet ascensions als principals cims dels Pirineus i tenia una secció d’esports de neu Poc abans de la Guerra Civil es fusionà amb l’Ateneu de Cultura Popular, però l’entitat desaparegué el 1939 Alguns dels integrants de Saltadiç promogueren, el 1952, la creació de la delegació hospitalenca de la Unió Excursionista de Catalunya
escala de Richter
Geologia
Escala usada per a mesurar la magnitud dels sismes, establerta pel sismòleg C.F. Richter.
Es basa en la mesura de l’amplitud dels moviments del sòl, que són enregistrats mitjançant sismògrafs La magnitud dels terratrèmols varia generalment, entre els valors 1 i 9 de l’escala, però també són possibles terratrèmols de magnitud superior a 9, i, fins i tot, els sismògrafs moderns poden enregistrar sismes de magnitud negativa, tan febles que els anystrenta no podien ésser enregistrats
Vicente Bachero Castells
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Fou professional del 1930 al 1935 Desenvolupà la seva trajectòria professional a Catalunya Participà en nombroses curses a l’americana durant la dècada dels anystrenta Guanyà el Gran Premi Sestal 1932 Participà en la primera edició de la Vuelta a Espanya 1935, en el Tour de França 1935 i en la Volta a Catalunya en tres ocasions El 1934 sortí amb el dorsal número 1
Nova presidència de la Federació de Municipis de Catalunya
L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, és elegida per unanimitat nova presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya FMC en l'assemblea celebrada a Barcelona després d’un pacte entre JxCat, ERC, PSC i la resta de forces polítiques Arnau, independent però vinculada a ERC, succeeix Xavier Amor i posa fi a trenta-vuit anys de lideratge socialista a l'FMC
Margarita Iosifovna Aliger
Literatura
Poetessa russa.
Es formà a l’Institut Literari Gor'kij Començà a publicar els anystrenta Aconseguí fama amb obres referents a la Segona Guerra Mundial, en les quals exaltà l’actitud heroica dels soldats i dels resistents russos, com el poema Zoia 1942, premi Stalin 1943 A més de reculls de poemes, és autora de llibres d’assaig, i traduí al rus poesia d’Aragon, Neruda i Bagrjana
Lola Bech i Beltran
Pintura
Pintora.
Formada a la Llotja i a París Notable, dins un impressionisme decorativista, en la pintura de flors i de paisatges, decorà el palau dels prínceps de Mònaco i té obres als museus d’art modern de Barcelona i de Madrid Amb el seu marit, Rafael Saràbia, fundà el primer concurs de pintura ràpida de Tossa de Mar, vila on residí des dels anystrenta
Víctor Moré i Verdaguer
Escultura
Escultor.
Es formà a Llotja i a Brusselles, on exposà a l’Exposició Universal del 1910 i fou premiat el 1911 De nou a Barcelona el 1916, exposà sovint individualment i en mostres oficials, especialment a les de Primavera dels anystrenta, on s’alineà dins el Saló de Barcelona Collaborà amb escenògrafs, i sobresortí com a retratista Apelles Mestres , Museus d’Art de Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina