Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
Coblença
Plaça de la Ciutat Vella de Coblença, Alemanya
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la confluència del Mosel·la i el Rin.
El seu emplaçament fa que sigui el centre comercial del land , amb un tràfic portuari molt important La seva indústria és derivada principalment de l’agricultura vi, pells, aliments, paper unes altres indústries són les de maquinària, de pianos i del vidre És també un centre turístic Encreuament de ferrocarrils i port fluvial
Ancud
Ciutat
Ciutat de la regió de Los Lagos, Xile, a l’illa de Chiloé.
Port del nord de l’illa, al Canal de Chacao , per on exporta fusta per a la construcció i patates Pesqueries Aeroport Centre turístic Fundada l’any 1768 per Carles de Beranguer, governador de Chiloé amb el nom de San Carlos de Chiloé, des de l’any 1834 porta el nom d’Ancud
Inverness
Vista d’ Inverness a la vora del Ness
© Laura Martínez Ajona
Ciutat
Capital de la regió dels Highlands, Escòcia, Gran Bretanya.
És situada a la vora del Moray Firth i a la riba del riu Ness, emissari del llac Ness És, després d’Aberdeen, la ciutat més important del nord d’Escòcia Important centre turístic i actiu port pesquer i comercial, és un nucli d’indústria elèctrica i mecànica i de destilleries whisky
A Guarda
Vista de poble d'A Guarda des de la muntanya de Santa Tecla
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, al límit de la desembocadura del Miño.
És fronterer amb Portugal La seva economia depèn de l’agricultura cereals, vinyes i fruiters, de la ramaderia porcina i de cavalls i de la pesca Centre turístic on es troben ben conservats vestigis celtes, entre els quals destaca una citania Des de la muntanya de Santa Tecla, n’és remarcable la panoràmica
Valdés
Vista del port de Luarca
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi d’Astúries.
Situat a la Mariña Occidental, a la desembocadura del riu Negro, uns 60 km al NW d’Oviedo És centre agrícola i ramader i de pesca Hi ha indústria alimentària conserves pesqueres El cap del terme és Luarca en asturià, Lluarca, destacat nucli turístic Fins el 1998 el nom de municipi fou Luarca
el Perelló
Vista de la gola del port del Perelló
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de Sueca (Ribera Baixa), situat a la costa, al límit amb el terme de València, al N del qual hi ha la gola del Perelló, el tercer i més meridional canal de desguàs de l'Albufera, amb comportes que regulen la sortida.
La platja del Perelló és baixa i arenosa L’activitat més tradicional del poble ha estat el conreu de l’arròs, però des de la fi del segle XIX adquirí importància l’estiueig i s’ha convertit, els últims decennis, en important nucli turístic urbanitzacions, hotels i apartaments El 1907 hom hi edificà una església
Östersund
Ciutat
Capital del län de Jämtland, Suècia, a la costa occidental del llac de Storsjön.
Si bé és bàsicament centre i mercat agrícola i també centre turístic, disposa d’indústria química, de construcció de maquinària, mobles i articles de cuir té el museu arqueològic i etnogràfic de Jämtland Destaca també el museu a l’aire lliure de Fornbyn Jämtli, d’edificis tradicionals de la regió del s XV al XVIII
Garmisch-Partenkirchen
Ciutat
Ciutat de l’Alta Baviera, Alemanya.
És situada prop de la frontera austríaca al peu del Zugspitze, a la vora del Loisach Important centre turístic d’estiu i d’esports d’hivern, fou seu dels Jocs Olímpics d’hivern del 1936 Tradicionalment se celebra una competició de salts d'esquí cada primer de gener, que forma part del torneig dels Quatre Trampolins
Sant Salvador
Barri
Barri marítim del municipi del Vendrell (Baix Penedès), a ponent de la desembocadura de la riera de la Bisbal, des de la qual i fins a Coma-ruga s’estén la platja de Sant Salvador
.
L’església de Sant Salvador de Mar és esmentada des del s XVIII Fou, des de la fi del s XIX, un nucli d’estiueig, i modernament ha esdevingut un important centre turístic, amb 562 places hoteleres 1973 i 1 250 apartaments 1970 L’antiga casa d’estiueig de Pau Casals ha estat convertida en museu
Sant Antoni de Calonge
Platja de Sant Antoni de Calonge
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic barri marítim del municipi de Calonge (Baix Empordà), situat a la costa, a ponent de Palamós, al centre de la badia de Sant Antoni
o de Palamós, prop de la desembocadura de la riera de Calonge.
Ha esdevingut un important nucli turístic, amb un gran nombre d’hotels i d’apartaments Hi havia hagut una capella dedicada a sant Antoni actualment hi ha una església d’estil neogòtic El 1936 formà un municipi amb el nom, primer, de Sant Antoni de Mar, i després, de Llevantí de Mar , que durà només fins el 1939