Resultats de la cerca
Es mostren 1806 resultats
renyoquejar
Presentar senyals de no desenvolupar-se bé un organisme animal o vegetal.
carnauba
Botànica
Química
Cera vegetal obtinguda per exsudació de les fulles de carandaí ( Copernicia cerifera
).
És emprada en cosmètica, en la fabricació de llustre, de candeles i vernissos, com a impermeabilitzant i abrillantador de sòls, etc També és anomenada cera del Brasil
calazògam | calazògama
Botànica
Dit del vegetal en el qual la fecundació té lloc per calazogàmia.
angiologia
Anatomia
Branca de l’anatomia vegetal i animal que estudia els sistemes conductors.
cinina
Biologia
Botànica
Hormona vegetal caracteritzada per la seva activitat estimulant de la divisió cel·lular.
La cinina natural més coneguda és la cinetina, però l’activa acció estimulant d’alguns extrets naturals, com la llet de coco, sobre la divisió cellular és també deguda a substàncies d’aquesta mena Les cinines deriven de l’adenina
matoll
Matoll de neret
Apollonio Tottoli (CC BY-NC-ND 2.0)
Geobotànica
Formació vegetal constituïda per mates i arbusts més aviat baixos, força esclarissats.
Com a comunitats vegetals naturals cal considerar el matoll de neret i nabiu , que es fa sobre sòls silicis de l’alta muntanya coberts durant molt de temps per la neu, allà on la pineda de pi negre ha desaparegut o encara no s’ha pogut establir, i el matoll de bàlec i ginebró , que es fa als vessants assolellats de l’alta muntanya, on la coberta de neu desapareix aviat
espermatòfits
Botànica
Divisió del regne vegetal constituïda per les plantes amb flors i fruits.
Comprèn les subdivisions de les gimnospermes i de les angiospermes
N’Djamena
Ciutat
Capital del Txad i de la prefectura de Chari-Baguirmi.
És situada a la vora dreta del Chari, al punt de confluència amb el Logone, en una regió de conreus de cotó, blat, mill i blat de moro És el centre administratiu, comercial i de comunicacions de l’estat Indústria de la confecció, desmotatge del cotó per a l’exportació, central elèctrica i producció d’oli vegetal Port fluvial i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université du Tchad, fundada el 1971
ral de València
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó creada per Jaume I el 1246, quan establí el sistema de pesals, mesures i moneda del nou regne.
Coneguda popularment per diners del ramet i també ramillets de València del tipus de revers creu equilateral sobre una llarga tija amb ornamentació vegetal estilitzada i simètrica, on hom veu un ramet d’olivera Era de llei igual a la moneda barcelonesa de tern, i valia un diner Establerta com a moneda única per als regnes de València i de Mallorca, perdurà amb els mateixos tipus fins a les emissions de Carles II
camforer
Botànica
Arbre de la família de les lauràcies, de 20 a 40 m d’alçària, de fulles persistents, ovades, llargament peciolades i amb flors grogues.
Originari de la Xina, el Japó i Taiwan, ara és àmpliament conreat en terrenys rics i humits, a l’Àfrica, a la costa mediterrània, a Florida, etc Totes les parts del vegetal tenen abundants cèllules secretores, un producte de les quals és la càmfora, que s’acumula principalment a les fulles i a les branques joves, d’on hom l’extreu per destillació Pel seu bell aspecte, és també un arbre molt conreat en jardineria