Resultats de la cerca
Es mostren 2057 resultats
festa dels Enfarinats
Folklore
Celebració festiva del poble d’Ibi (l’Alcoià), que se celebra el dia 28 de desembre dins les Festes d’Hivern.
Coneguda també com Festa de la Justícia Nova, és una celebració d’origen popular recuperada a partir del 1981 Durant la festa, un grup de persones, els Enfarinats, prenen el control del govern de la localitat, amb alcalde, secretari, jutge i agutzils propis En l’exercici del seu poder fictici, els Enfarinats apliquen al poble tot de lleis sense sentit, que hom transgredeix Els Enfarinats jutgen i condemnen els suposats delinqüents, persones i comerciants del poble, que en un primer terme han de pagar multes astronòmiques i després d’una negociació fictícia acaben essent quantitats simbòliques…
carreratge
Història del dret
Als Països Catalans, als segles XIV i XV, dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d’una població reial i n’adquiria el veïnatge i el dret als seus privilegis.
Calia que la població que el demanava es redimís primerament del senyor, i pactés amb la població que l’acollia per a un temps determinat el preu que hauria de pagar, l’obligació de prendre part en hosts i cavalcades, la franquesa en mercats i el dret d’ésser defensada, fins en forma de sometent, dels greuges soferts De vegades era el rei qui atorgava aquest dret per privilegi de vegades era el mateix senyor que s’hi emparava juntament amb els vassalls però sovint eren els veïns els qui ho demanaven nominalment Diverses poblacions, no sempre pròximes, foren considerades carrers de poblacions…
Sant Martí de Corregó (Vimbodí)
Art romànic
Aquesta capella, ara pràcticament desapareguda, era situada en un indret a ponent del poble de Vimbodí, prop del límit amb Tarrés No se’n tenen notícies històriques, però sembla d’origen medieval Procedent d’aquesta ermita, es conserva a la parròquia de Tarrés un fragment d’escultura que presenta una figura humana dempeus, vestida amb túnica, la mà esquerra de la qual subjecta un bàcul Li manca el cap És possible que aquesta peça formés part d’un sarcòfag, els vestigis del qual es trobaren fa uns quaranta anys en un marge situat a 1 km aproximadament de les ruïnes de l’ermita de…
Santa Llúcia de Santes Creus (Aiguamúrcia)
Art romànic
Aquesta capella es troba dins el conjunt monacal de Santes Creus, a la plaça del primer recinte exterior Segurament el primitiu edifici es construí al segle XIII l’actual es bastí de nou sobre una església anterior o es reformà profundament el 1741 L’any 1425 Pere, cardenal de Foix, legat del papa Martí V, concedia Santes Creus el dret que un monjo pogués exercir la cura d’ànimes a la capella de Santa Llúcia D’aquesta manera, la capella de Santa Llúcia es convertí en la parròquia que donava servei als veïns i als servidors laics del monestir Aquesta situació es mantingué fins el…
Estònia 2018
Estat
Com els seus veïns bàltics, durant l'any 2018, Estònia va celebrar el centenari de la seva independència i, per commemorar-ho, va organitzar nombrosos actes públics i conferències internacionals Entre aquests actes hi va haver la visita del papa Francesc, un esdeveniment amb més pes diplomàtic que social, ja que Estònia és un dels països amb més baix percentatge de catòlics del món L’aliança entre Estònia i l’OTAN es va mantenir sòlida, fins i tot després de l’incident del 7 d’agost, en què un avió militar espanyol del tipus Eurofighter Typhoon va llançar accidentalment un míssil sobre la…
Ermengarda I de Narbona
Història
Vescomtessa de Narbona (~1140-92), filla i successora d’Eimeric II.
D’una intelligència i energia insignes, governà el vescomtat durant més de cinquanta anys, i el guardà dels atacs dels vescomtes de Besiers i de Carcassona, com dels potents comtes de Tolosa Alfons Jordà i Ramon V, gràcies a l’ajuda dels seus parents Ramon Berenguer IV i Alfons I El 1166 concloïa un tractat de comerç amb Gènova, el 1173 amb Pisa Prengué part moltes vegades en expedicions guerreres i adquirí prou prestigi per a ésser sovint elegida com a àrbitre pels prínceps i els senyors veïns A Narbona tenia una cort brillant, força acollidora per als trobadors A la fi del 1192, renuncià al…
Societat Atlètica Corbera
Atletisme
Club d’atletisme de Corbera de Llobregat.
Fundat el 1981 com una secció de l’associació de veïns de Corbera de Llobregat, ben aviat se n’independitzà En aquesta època inicial destacà Jesús Barrantes, que organitzà diferents curses i propicià la construcció d’una pista recta d’atletisme al costat del camp de futbol de la població Aquesta recta desaparegué per qüestions urbanístiques i els atletes passaren a entrenar-se al camp de futbol Disputà la Lliga Catalana d’atletisme entre el 1986 i el 1989 En aquesta època organitzà la Clàssica Corbera Alta – Sant Ponç – Corbera Baixa, l’Atleta Complet nedar, córrer, saltar, llançar, el cros…
la Nou de Gaià
El castell (la Nou de Gaià)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, situat al sector esquerre del Gaià, accidentat per contraforts de la Serralada Prelitoral (232 m alt.) al sector N.
Situació i presentació Limita al N i l’W amb el municipi de Vespella, a l’E amb el de la Pobla de Montornès i al S amb els d’Altafulla i el Catllar Els contraforts de la Serralada Prelitoral accidenten el terme i són la causa que prop del 65% de la seva superfície sigui improductiva per a l’agricultura La màxima elevació és el turó de Barral 232 m, situat a la divisòria amb la Pobla de Montornès Altres elevacions són els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau La part ponentina del terme és recorreguda per dos torrents provinents de Vespella, el de Vespella i el de la Nou…
síndic personer
Història
Funcionari municipal creat pel Consell de Castella el 1766 a tots els ajuntaments de l’estat que exercia de procurador dels interessos dels veïns.
Era elegit per sufragi directe com el diputat del comú i a Barcelona era votat per compromissaris El càrrec fou suprimit al s XIX, en ésser creats els ajuntaments constitucionals
Castell de Cornellà (Cornellà del Terri)
Art romànic
La vila de Corneliano és esmentada l’any 986 L’origen del castell és obscur no és improbable que ja existís al segle XI, en què la família Cornellà, potser descendent de la primera família vescomtal de Girona, tenia importants dominis al lloc Les primeres notcies concretes d’aquest castell apareixen en un judici contra Galceran de Sales recollit en el Liber feudorum maior i que cal datar entre els anys 1131 i 1162 “iudicavit item quod castrum Corneliano, mortuo Bernardo lohanne sine legitima prole, in manu comitis debuit devenire” El comte Ramon Berenguer IV, l’any 1133, encomanà el castell…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina