Resultats de la cerca
Es mostren 702 resultats
comtat d’Agosta
Història
Comtat que comprenia la ciutat siciliana d’Agosta (Augusta), creat per Frederic II de Sicília, el 1336, a favor de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó, gonfanoner de Sicília, mort el 1348.
El títol passà al seu fill Mateu de Montcada i Sclafani, governador de Sicília i virrei d’Atenes i Neopàtria, mort el 1378, i d’aquest al net, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta-Saluzzo, mort el 1398, a qui l’any anterior havia estat confiscat com a rebel Fou restituït el 1398 al fill d’aquest darrer, Mateu de Montcada i d’Alagó, mort el 1427, però el 1407 fou incorporat a la corona, a canvi del comtat de Caltanissetta
Octavi I de Parma
Història
Segon duc de Parma i Piacenza.
Fill del duc Pere Lluís Farnese, que fou assassinat 1547 pels partidaris de Ferran Gonzaga, virrei de Llombardia, que prengué el ducat per a l’emperador Carles V La ciutat de Parma, però, fou ocupada pel papat 1549, que la tornà a Octavi 1550 Més tard, aquest obtingué el territori parmesà de l’emperador Fou casat amb Margarida d’Àustria, duquessa de Penna i Città Ducale Inclinat vers Felip II de Castella, el 1558 n'assolí el retorn de Piacenza
Juan de Zúñiga-Avellaneda y de Bazán
Història
Comte consort de Miranda del Castañar i primer duc de Peñaranda de Duero (1608).
Cavaller de Sant Jaume Fou lloctinent general de Catalunya 1582-86, i durant el seu mandat hagué de fer cara al bandolerisme i a les incursions pirates, dos mals endèmics del Principat Fou després virrei de Nàpols 1586-95, president del Consell d’Itàlia i finalment president del Consell de Castella Era parent dels Requesens La seva influència augmentà en casar el fill primogènit amb una filla del duc de Lerma, privat de Felip III de Castella, Francisca de Sandoval-Rojas
Luis de Moscoso-Osorio Hurtado de Mendoza y de Sandoval-Rojas
Història
Política
Polític.
Setè comte d’Altamira, gran d’Espanya, sisè marquès de Poza i d’Almazán Durant la regència de Marianna d’Àustria fou partidari de Joan-Josep d’Àustria i contribuí a enderrocar el favorit Valenzuela 1676 Fou lloctinent de València 1688-90 Hi reprimí el bandolerisme i respectà els furs, fet que li feu guanyar moltes simpaties Virrei de Sardenya 1691-96, refeu les fortificacions amb motiu de la guerra contra Lluís XIV de França El 1696 anà d’ambaixador a Roma
Harrach
Llinatge del Sacre Imperi originari probablement de Harruck (Alta Àustria), l’estirp del qual és el cavaller Bohonik (o Wohnuck) de Harrach (mort el 1309).
Cal destacar entre els seus membres el comte Ferdinand Bonaventura von Harrach 1637 — Karlsbad 1706, ministre i ambaixador 1673-80 i 1693-98 de l’emperador Leopold I a Madrid durant el regnat de Carles III, el qual tingué un paper important en l’afer de la successió d’aquest monarca i deixà escrites unes memòries i el seu fill, el comte Ludwig von Harrach — 1742, que el succeí en el càrrec diplomàtic 1698-1700 i després fou virrei de Nàpols 1728-33
cap
Història
Cadascuna de les dues circumscripcions en què fou dividida Sardenya el 1354, anomenades també regnum
o terra
.
Cada cap tenia un governador Des del s XV, el virrei o lloctinent tenia jurisdicció sobre els dos governadors i, en cas de mort, era substituït pel de Càller fins al nomenament d’un successor Al s XVII, eren el cap de Càller i Gallura , que tenia quatre províncies Càller, Arborea, la Barbaja i Gallura, i el cap de Logudor , que en tenia dues Sàsser i Logudor La divisió en caps perdurà fins a les reformes savoianes de mitjan s XIX
Ramon d’Espés
Història
Història del dret
Baró d’Alfajarín, senyor d’Albalat de Cinca (1460), gran camarlenc d’Aragó per dret hereditari; fill de Guerau.
Conseller i home de confiança de Joan II de Catalunya-Aragó ja des de la infantesa, fou un dels defensors de la Força de Girona el 1462, amb el seu pare i el seu germà Gaspar El 1464 era curador i conseller del príncep Ferran, i el 1469 l’acompanyà a Castella quan anà a casar-se amb la princesa Isabel Nomenat virrei de Sicília el 1479, renuncià el càrrec a favor del seu germà Gaspar, i sembla que morí poc després
Juan Manuel de Mendoza-Luna y Manrique
Història
Marquès de Montesclaros, gran d’Espanya i comanador de l’orde de Sant Jaume.
Virrei de Nova Espanya 1603-07 i del Perú 1607-15, fomentà les obres públiques, aconseguí d’augmentar la producció de les mines d’or, creà l’audiència de Xile i hagué d’afrontar el problema dels indis sotmesos al servei personal per satisfer deutes n'aconsellà la supressió Membre del consell d’estat i amic íntim del comte duc d’Olivares, quan aquest reorganitzà el consell d’Aragó l’en nomenà president 1628 També ho fou del d’hisenda
Pedro Sarmiento de Gamboa
Història
Navegant gallec.
Escriptor i matemàtic, el 1557 es traslladà al Perú i explorà el Pacífic Sud amb Álvaro de Mendaña Per encàrrec del virrei Francisco de Toledo escriví una Historia de los incas i explorà l’estret de Magallanes 1579 El 1584 fundà les ciutats de Nombre de Jesús i Rey Don Felipe, que desaparegueren Mentre preparava una expedició de socors a aquestes dues ciutats, fou capturat pels anglesos 1586 i després pels hugonots francesos 1590 Desaparegué en un viatge a Mèxic
Mehmet Taragai Uluġ Beg
Astronomia
Història
Sobirà timúrida del Turquestan (1447-49) i astrònom.
Essent virrei de Transoxiana, menà una expedició victoriosa contra el kanat de Mongolistan regió d’Ili i d’Issik-kul Ja sobirà, feu de Samarcanda la capital de l’imperi i un centre de civilització musulmana construcció d’un observatori astronòmic i elaboració d’unes taules astronòmiques superiors a les de Ptolemeu Destacà també com a matemàtic, poeta, historiador i teòleg Arrasada Samarcanda pels uzbeks ~1448, fou ajusticiat pel seu fill ‘Abd al-Latīf, que s’havia rebellat contra ell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina