Resultats de la cerca
Es mostren 2641 resultats
efecte
Arts de l'espectacle (altres)
Complement acústic o visual destinat a reforçar la creació d’un ambient o a condicionar la visió de l’espectador.
Des de temps molt antic el teatre ha emprat efectes sonors trons, vent, etc, produïts de la manera més diversa, fins que al s XIX els locals installaren aparells manuals específics per a produir-los L’aparició del teatre radiofònic i la del cinema sonor promogueren l’enregistrament en disc d’efectes sonors L’ús de la llum elèctrica als escenaris fomentà els efectes luminotècnics per a produir un ambient o a destacar un espai Per a provocar efectes especials pluja, boira, neu, etc hom empra tota mena de trucs En cinema, el mitjà tècnic de la projecció ha facilitat la utilització d’efectes…
àguila
Cristianisme
Símbol de l’evangelista Joan; té el seu origen en la visió d’Ezequiel narrada al llibre d’aquest profeta.
emmetrop
Oftalmologia
Dit de l’ull que, sense esforçar-s’hi, refracta degudament els raigs lluminosos i dóna, així, una visió perfecta.
estereovisió
Física
Visió estereoscòpica, és a dir, amb efecte de relleu i sensació de distàncies entre les diferents parts de la imatge.
lupa

Lupa
© iStockphoto
Física
Instrument òptic consistent en una lent convergent que hom interposa entre els objectes propers i l’ull per tal de veure’ls augmentats.
L’augment de la lupa depèn de les posicions relatives de l’objecte, la lent i l’ull Per tal que l’angle sota el qual hom veu l’objecte sigui més gran en observar-lo amb la lupa que en fer-ho a simple vista, cal situar l’objecte entre el focus objecte de la lent, F , i la lent mateixa En aquesta situació, l’augment és definit per l’expressió A =tgα/tgα 0 = y / L / y 0 / d 0 = a´d 0 / aL = 1- a ´/ f ´ d 0 / L on α 0 és l’angle que subtendeix l’objecte amb el centre de la pupilla de l’ull quan, essent a la distància mínima que l’ull pot discernir amb visió distinta és a dir, essent a la…
llibre de comptabilitat
Comptabilitat
Cadascun dels instruments que registren d’una manera sistemàtica la representació i la coordinació dels fets comptables.
Aquesta funció és assumida pels llibres principals — diari, major i d’inventaris i balanços —, juntament amb els auxiliars — copiador de registres— i altres d’específics, segons el tipus de societat de què es tracti Aquests llibres són regulats i de compliment obligat per part de l’empresa comercial Els llibres principals proporcionen, respectivament, la recopilació cronològica dels fets comptables, llur classificació sistemàtica i una visió sintètica de la situació patrimonial
anàglif
Fotografia
Sistema fotogràfic consistent en la superposició de dues imatges estereoscòpiques de colors complementaris —generalment blau-verd i vermell— lleugerament desplaçades sobre el suport.
Mirant-les a través d’unes ulleres amb filtres també complementaris per a cada ull, convenientment orientades, a través del filtre blau-verd hom veu negra la imatge vermella i la blau-verda no la veu, mentre que a través del filtre vermell hom veu negra la imatge blau-verda, i no veu la vermella En unir-se la visió d’ambdues imatges produeixen la sensació de relleu
William Charles Franklyn Plomer
Literatura anglesa
Escriptor sud-africà en llengua anglesa.
En la seva primera novella, Turbott Wolfe 1925, ataca amb virulència el racisme del seu país i, en d’altres com The Case is Altered 1932 i The Invaders 1934 ofereix una visió irònica de la societat En els reculls de poemes Collected Poems 1961 i Message in Code 1964 duu a terme una sàtira grotesca de la condició humana Escriví els llibrets de diverses òperes de BBritten
Giambattista Cima
Pintura
Pintor italià de l’escola veneciana, dit Cima da Conegliano
.
Deixeble, a Vicenza, de Bartolomeo Montagna, passà a Venècia 1492, on fou influït per Giovanni Bellini Els fons de les seves composicions, en un principi arquitectònics a la manera d’Antonello da Messina Sant Sebastià , Musée des Beaux-Arts, Estrasburg, es desenvolupen cap al paisatge, que embolcalla els personatges amb una atmosfera lluminosa, on el color dóna una visió unitària al conjunt Verge amb dos sants , 1513, Louvre
Frei Agostinho da Cruz
Literatura
Poeta portuguès.
Caputxí, es retirà com a eremita a la Serra da Arrábida, marc fonamental de la seva obra Hi compongué poemes, lamentant la seva obra anterior de poeta profà i complaent-se en una visió de la natura en què dominen els tons dramàtics, allunyada del panteisme renaixentista i del franciscanisme en què s’havia format La seva obra fou publicada per primera vegada al s XVIII, i fou reeditada el 1918
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina