Resultats de la cerca

Extrem, ingressà al primer equip del Centre d’Esports l’Hospitalet la temporada 1961-62 i, al gener del 1963, fitxà pel Real Madrid, que el cedí fins a l’acabament d’aquella temporada al Plus Ultra i, seguidament, al Màlaga 1963-64, el Múrcia 1964-65 i el Mallorca 1965-66 La temporada 1966-67 passà a la plantilla del primer equip madridista Posteriorment fitxà pel Calvo Sotelo 1967-71 i l’Elx 1971-72

Durant la dècada de 1950 jugà al CD Hernan i posteriorment fitxà pel Picadero de Barcelona, amb el qual fou campió de les dues primeres edicions de la Lliga espanyola 1965, 1966 i de dues Copes d’Espanya 1963, 1965 Jugà també en una selecció provincial i el 1969 es convertí en seleccionador espanyol El 1969 rebé una medalla d’or de la Federació Catalana de Voleibol

Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell a l’estiu del 1966 i debutà en la primera divisió el 6 de novembre Després fou cedit al Jerez 1966-68 i retornà a l’equip vallesà, on jugà 38 partits de Lliga Fou fitxat pel Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà 12 partits la temporada 1970-71 i guanyà la Copa, i en la següent tornà cedit al Sabadell Després jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1972-75 en 42 partits més a primera, amb el Burgos 1975-77 i amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1977-78, on es retirà Entrà a formar part del cos tècnic barcelonista com a entrenador de l’equip amateur , el…

Fou pilot oficial de SEAT Sport i competí habitualment en proves de marató i raids Es proclamà subcampió 1984 i campió 1986 de Catalunya de rallis de terra Posteriorment inicià les participacions en el Ralli Dakar on corregué dinou vegades En la categoria de bugui i com a pilot oficial de l’equip Schlesser, aconseguí dues quartes posicions 2001, 2002 Guanyà la Baja Aragón 1999 i fou tercer a la Copa del Món de tot terreny 1999, 2000 És germà del també pilot  Salvador Servià

S’inicià en les tasques directives en la Federació Catalana de Rugbi Fou delegat del Camp de les Corts i, posteriorment, vicepresident del Futbol Club Barcelona i de la Federació Catalana de Futbol Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 1953-60, fou vocal de l’espanyola 1965-84, que també dirigí 1977, i vicepresident de la Unió Ciclista Internacional durant els anys seixanta Presidí el Comitè Organitzador del Campionat del Món de ciclisme de Sant Sebastià 1970 i Barcelona 1973 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Lateral dret, es formà al planter del Futbol Club Barcelona La temporada 1980-81 fou cedit al Centre d’Esports Sabadell, a continuació jugà en el Barcelona Atlètic 1981-82, el Saragossa 1982-83 i el Deportivo Aragón 1983-84 Retornà al Sabadell 1984-93 i disputà 281 patits de Lliga Després fitxà per la UDA Gramenet 1993-95

S’inicià el 1935 a Barcelona, on jugà en equips com l’Eagle, el Luna o el Patria, però després de la Guerra Civil tornà a Girona i participà en la fundació de l’Agrupación Deportiva Gerundense, que el 1940 es convertí en el Girona Club d’Hoquei, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1941, 1942 Fou l’introductor de l’hoquei sobre patins a Galícia, on fundà la secció d’aquest esport del RCD de la Corunya, amb el qual jugà, i a Cantàbria, on fundà l’Sniace de Torrelavega, el qual dirigí durant molts anys El 1954 publicà Hockey sobre patines

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE 1983, i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, GAME 1986 Escalà la paret Aèria de Montserrat 1984 i el pic Margalida Aragó, 1989 Feu la via italiana de l’Huascarán Nord Andes del Perú, 1991 Aconseguí el pic del Bhagirathi II Índia, 1991 Participà en les expedicions Dos als Andes per escalar l’Alpamayo Perú, 1986, el Kedar Dome Índia, 1989 i el Lhotse Shar Nepal, 1990

Destacà en llançament de javelina, prova en la qual es proclamà cinc vegades campió de Catalunya 1965-68, 1970 i establí el rècord català 1966 amb la javelina antiga Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola

Lluità en la tercera guerra Carlina 1872-76, lluitant en la zona del Maestrat i els Ports Assolí el grau de capità fou conegut amb el sobrenom de Capità Barrumba Formà part de l’escolta personal d’ Alfons Carles de Borbó i d’Àustria-Este