Resultats de la cerca
Es mostren 6325 resultats
Editorial Joventut
Editorial
Editorial fundada a Barcelona a l’octubre del 1923 per Josep Zendrera i Fecha.
Es destacà primerament per les edicions populars —obres de Zane Grey i JO Curwood i de novella rosa Pérez i Pérez, Aguilar Catena, Luisa María Linares—, per la qualitat dels llibres infantils grans traductors i illustradors i per les biografies d’E Ludwig, S Zweig, A Munthe, H Belloc, etc A la postguerra publicà best-sellers en les colleccions de muntanyisme John Hunt i de viatges Thor Heyerdahl i sèries d’art, diccionaris, llibres de butxaca Z , etc En català ha publicat les versions dels contes de Grimm, de Riba, i d’Andersen, de Carner, i els àlbums Tintín , d’Hergé Tenia les filials d’…
Deessa
Escultura de Josep Clarà, intitulada en un principi Enigma, que representa un nu femení mig agenollat.
La versió presentada al Salon de la Société Nationale de París del 1909 li valgué el títol de sociétaire d’aquell saló Amb la variant del 1910 en guix, al Museu Clarà de Barcelona, i al Museu dels Agostins, de Tolosa, Llenguadoc en marbre, de 1914-15, al Museo de Arte Moderno de Madrid aconseguí primeres medalles a Madrid i a Brusselles 1910, un homenatge popular a Barcelona 1911 i medalla d’or a Amsterdam 1912 Significà la concreció del classicisme de l’artista La reinterpretació que en féu el 1928, que es caracteritza per una major depuració formal, fou collocada, en marbre, a…
Mètode
Revista
Revista trimestral de divulgació de la ciència editada per la Universitat de València.
Fou creada l’any 1992 amb l’objectiu de fer de pont entre el món de la recerca i la universitat i la societat Dirigida des dels seus inicis pel periodista, escriptor i biòleg Martí Domínguez, ha rebut diversos reconeixements, com ara el premi APPEC a la millor revista del 2007, el premi Ciencia en acción 2006, el premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2009 per la monografia "Els nostres naturalistes" i el Premi Nacional de Recerca 2020 de Comunicació Científica 2021 El seu director, Martí Domínguez, rebé el 2007 el Premi Nacional de Cultura en la categoria de periodisme de la…
Teresa Pasqual i Soler
Literatura
Poeta i traductora.
El seu primer poemari fou Flexo 1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, al qual han seguit Les hores 1988, premi Vicent Andrés Estellés, Arena 1992, Curriculum Vitae 1996 i El temps en ordre 2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003 La seva obra ha estat recollida en diverses antologies Camp de mines Poesia catalana del País Valencià 1980-1990 1991, Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX 1999 o Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans 1999 Com a traductora ha traduït el narrador alemany Hans Magnus Enzensberger i la poeta austríaca…
Ahmed Rashid
Política
Periodista i politòleg pakistanès.
Estudià al Government College de Lahore i a la Universitat de Cambridge Corresponsal del Pakistan, l’Afganistan i l’Àsia central per a diversos mitjans pakistanesos i internacionals “Daily Telegraph”, “The Wall Street Journal”, CNN i BBC, entre d’altres, els seus estudis sobre aquesta regió The Resurgence of Central Asia Islam or Nationalism , 1994 Taliban Islam, Oil and the New Great Game in Central Asia , 2000 Jihad the Rise of Militant Islam in Central Asia , 2002, etc han obtingut una gran repercussió Assessor de diverses institucions, com ara la Fundació Soros, el Fòrum…
moneda barcelonesa

Moneda emesa sota l'autoritat de l'emperador carolingi Lluís el Pietós, entre el 814 i el 840
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona.
Hom suposa que les primeres foren unes dracmes del segle III aC, imitació de les d’Empúries, que mostren la llegenda ibèrica barkeno i uns bronzes ibèrics del segle II aC, atribuïts als laietans, amb la llegenda ibèrica laiesken La primera moneda indiscutiblement barcelonesa fou la de plata i bronze feta encunyar per Màxim Tirà, emperador rebel a Honori Els visigots fabricaren a Barcelona triens d’or de Leovigild, Recared, Liuva, Viteric, Ègica, i Ègica i Vítiza Amb la intervenció carolíngia, Barcelona esdevingué seca de Carlemany, que hi encunyà diners de plata Les emissions foren…
carilló

El carilló de Bruges
Frank Van Hevel (CC BY-NC-ND 2.0)
Música
Instrument, idiòfon de percussió directa constituït per un joc de campanes, originàriament quatre, afinades i disposades de manera que puguin formar una melodia o un conjunt harmònic.
Segons el tipus, hom el fa sonar directament, colpint les campanes amb martell a les mans, o bé per mitjà d’un teclat i a vegades també d’uns pedals amb transmissió mecànica o elèctrica als martells o als batalls, o bé, encara, automàticament, sigui utilitzant el mecanisme d’un cilindre giratori, dit tambor , amb puntes que fan moure uns filferros i que poden ésser canviades de forat segons la peça musical escollida, sigui emprant un sistema electromagnètic Probablement d’origen xinès, el carilló es difongué i evolucionà a Europa sobretot als Països Baixos des de l’edat mitjana, i tingué l’…
Gossos

Integrants del grup Gossos
© Gossos
Música
Grup de folk-rock català format el 1993 a Manresa i integrat per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Oriol Farré i Roger Farré.
A partir del seu primer disc homònim, publicat el 1994, esdevingué un fenomen social i es consolidà com a seguidor català de figures del folk-rock com Neil Young, de qui heretà el gust per la instrumentació acústica i per les polifonies vocals Des d’aleshores ha refermat el seu lideratge en el panorama del rock català amb els àlbums En privat 1996, Metamorfosi 1998, que el 2008 rebé el premi Disc d’Or per haver superat els 40 000 exemplars venuts, Directament 1999, Cares 2001, El jardí del temps 2003, 8 2005, Oxigen 2007, Dia 1 2010 i Batecs 2013 Ha publicat també De viaje 2000…
Jordi Carbonell i Tries
Literatura catalana
Escriptor.
Militar de carrera, fou membre fundador, juntament amb la seva dona, Odette Carbonell, del collectiu de professors de català per a adults Junta Assessora d’Ensenyament de Català, JAEC a Perpinyà Com a escriptor, conreà la novella Un home qualsevol 1979, premi Sant Jordi 1978, La traïció 1980, Thessàlia 1981, li tiri la primera pedra 1982, La cinquena dimensió 1983, L’home de l’Altaïr 1984, El cant de les sirenes 1985, L’or dels altres 1986, El revers de la medalla 1987, El meu destrer blanc 1991, El gat de casa 1994, premi Fiter i Rossell 1992, etc També publicà l’assaig L’…
,
Marc Canyes
Arts decoratives
Argenter.
Documentat des del 1406 Autor d’una creu per a Granollers 1406 El 1408 els consellers de Barcelona li encarregaren una vaixella d’argent, destinada al rei Martí de Sicília en jurar com a primogènit de Catalunya-Aragó, i les maces esmaltades dels veguers Féu l’urna d’argent per al bust de Sant Sever de la seu de València 1477 i una joia d’or, ofrena de la reina Violant de Bar a la custòdia de la seu de Barcelona 1418 Tingué per deixeble o soci l’argenter Bernat Llopard El 1416 formava part del Consell de Cent barceloní El seu fill Marc Canyes , argenter, és autor del reliquiari de…