Resultats de la cerca

Es proclamà campió d’Espanya professional en la modalitat estàndard amb Monica Crocetta 2004 i Meritxell Gómez 2005 Fou finalista en el Campionat del Món de deu balls 2002 i semifinalista de la Copa del Món estàndard Exercí de jutge internacional de ball esportiu També fou monitor d’aviació a l’aeròdrom de Sabadell Perdé la vida mentre intentava aterrar un avió petit

S’inicià en la modalitat de pista, i el 1977 fou campió d’Espanya juvenil en persecució per equips Pel que fa a la bicicleta tot terreny, s’especialitzà com a pilot de descens i guanyà el Campionat d’Espanya en categoria sènior 1991 i màster 1994, 1996 El 1995 entrà a la selecció espanyola per disputar els Campionats del Món

Fou campió de Catalunya individual de primera categoria 1997 Guanyà un títol en la categoria futures individual 2003 i un en la challenger 2003, així com un en dobles futures 2003 Arribà a ocupar la posició 128 en el rànquing de l’ATP 2000 Abandonà la seva carrera com a jugador l’any 2005 i fou entrenador de jugadors com Marcel Granollers

Resident a Hostalric, formà part de l’Escuderia Sellabona i fou campió d’Espanya d’autocròs 1979 amb un Alpine 1430 Aquell mateix any participà en el primer autocròs internacional de Madrid i fins a mitjan dècada de 1980, competí en algunes edicions del Campionat d’Europa i de la Copa d’Europa d’autocròs També participà en curses de Fórmula TT

Fou campió d’Espanya de carretera 1952, 1953, 1954 i pista 1951, 1952, 1953, 1960 Competí com a professional 1956-62 i guanyà una etapa de la Vuelta a Andalusia 1956, com a independent, i del Critèrium de Sitges 1959, amb la Penya Solera També formà part dels equips Brillantina Verbena 1957, Ignis-Diniselli Italia 1958 i Club Ciclista Barcelonès 1962

Membre de l’Escuderia Desvern i primer pilot de l’equip Humet, es proclamà campió d’Espanya de kàrting 1973 al volant d’un kart amb motor MTK Arisco També guanyà el Campionat de Catalunya 1973, amb la victòria al premi Ciutat de Granollers i al circuit de Les Mallorquines Guanyà les 6 Hores Internacionals de Barcelona 1974 amb Andrés Vidal

Membre del Club d’Esquí Puigcerdà, es proclamà campió d’Espanya d’eslàlom gegant 2007, 2009 i eslàlom 2009 Disputà les proves de descens i supergegant durant els Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver 2010, la prova de descens en els Jocs Olímpics de Sotxi 2014, quatre edicions de la Copa del Món 2007-10 i quatre Campionats Mundials 2007, 2008, 2009, 2011

Especialitzat en 400 m tanques, al llarg de la seva estada a Catalunya 1981-85 competí amb el Futbol Club Barcelona Fou dues vegades campió de Catalunya dels 400 m tanques 1983, 1984 i una dels 200 m llisos 1981 Fou tres cops tercer al Campionat d’Espanya de 400 m tanques 1980, 1981, 1982 i internacional amb la selecció espanyola

Formà part de l’equip del Collegi Sant Miquel durant els anys seixanta i es proclamà campió de Catalunya de clubs 1969 Fou entrenador de categories inferiors en la mateixa institució, jutge de gimnàstica i, al principi de la dècada de 1970, formà part del comitè tècnic del Memorial Joaquim Blume És autor de Gimnasia deportiva de base 1976, juntament amb Lluís Abaurrea

Membre del Centre Gimnàstic Barcelonès, participà en les competicions estatals des del 1951 fins a principi del 1960 Formà part de la selecció catalana amb Joaquim Blume, Ramon Terraza, Lluís Abaurrea, Lluís Valbuena i Joan Baylina, entre d’altres, equip amb el qual fou campió d’Espanya en diverses ocasions També participà en torneigs internacionals Durant els anys setanta fou jutge de gimnàstica