Resultats de la cerca
Es mostren 14516 resultats
Agustí Collado i Nogué
Literatura catalana
Dramaturg, crític teatral i traductor.
Fou corrector del diari “La Humanitat” de Barcelona i crític teatral de L’Instant i d’“El Nostre Teatre” El 1935 estrenà El poble no vol la guerra Traduí obres de Pérez Galdós, Casona, etc, al català
Joan Josep Artells Herrero
Esport general
Economia
Economista.
El 1972 va escriure el llibre Barça, Barça, Barça FC Barcelona, esport i ciutadania , estudi pioner en l’anàlisi històrica de la significació sociopolítica del Futbol Club Barcelona des dels seus orígens fins a la Guerra Civil
salvaguarda
Dret
Dret internacional
Protecció que es dispensa a certs establiments per a posar-los al marge de la guerra, com hospitals, comunitats religioses, biblioteques, arxius, museus o obres d’art.
ocultador
Militar
Dispositiu que canalitza la llum emesa pels fanals dels trens, dels vehicles, etc o els senyals, emprat en temps de guerra per tal d’evitar llur localització.
navili
Transports
Vaixell de vela, de guerra, generalment de tres pals, que era aparellat de fragata, amb dues bateries o més per banda, i portava 60 canons o més.
Zenjiro Yasuda
Economia
Empresari japonès, fundador d’una de les quatre grans combinacions (zaibatsu) industrials i financeres japoneses d’abans de la Segona Guerra Mundial (Mitsui, Sumitomo, Mitsubishi i Yasuda).
Partint d’una posició de dependent, assolí gradualment el control d’activitats de préstec i bancàries, a les quals afegí empreses industrials, ferrocarrils, vaixells i altres negocis, i desenvolupà també una tasca filantròpica
Junta dels Tres Bisbes
Nom que rebé popularment la junta creada per ordre de Ferran VII (1827) a Tarragona, per tal de jutjar els caps insurrectes de la guerra dels Malcontents.
Aquest nom provenia del fet que n'eren membres, a més d’alguns nobles i del canonge Ramon Llàtzer de Dou, els bisbes de Lleida i Girona i l’arquebisbe de Tarragona, que el rei, amb la seva forma de procedir tortuosa habitual, havia inclòs per tal com suposava que havien instigat o defensat la insurrecció La junta condemnà a mort alguns caps, com JRafí i Vidal i Albert Olives, amb la intenció de demanar gràcia al rei, però aquest sortí del Principat cap a València per tal de no concedir-la
armistici de Breslau
Tractat, signat a Breslau l’any 1742, amb el qual hom posà terme a l’anomenada primera guerra de Silèsia, amb la incorporació d’aquesta a Prússia.
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària adoptada per les emissions d’or i d’argent barceloneses des del 1808 fins al 1814, sota el govern napoleònic durant la guerra del Francès.
És la primera vegada que apareix la paraula peceta , en castellà peseta com a indicació no popular del valor d’una moneda S'encunyaren monedes d’or de 20 pecetes, equivalents a 80 rals de billó o a 2 escuts del sistema tradicional, i les d’argent de 5, 2 i mitja i 1 pecetes , que corresponen respectivament a 20, 10 i 4 rals de billó o sia 8, 4 i 1,6 rals forts o d’argent
coronel
Història
Militar
Als s. XVII i XVIII, a Barcelona i, durant la guerra de Successió, també a Palma (Mallorca), cap de la host ciutadana anomenada, per això, la Coronela
.
A Barcelona el càrrec era vinculat al conseller en cap de la ciutat