Resultats de la cerca
Es mostren 9864 resultats
Manuel Fernández y González
Literatura
Novel·lista andalús.
Menà una vida bohèmia i fastuosa, i foren secretaris seus Blasco i Ibáñez i Tomás Luceño En les seves obres —hom en compta més de 300—, condicionades per la urgència de l’elaboració i pel públic, poc exigent, predomina la intriga i l’acció algunes són de tema històric El bastardo y el rey, 1851 El pastelero de Madrigal, 1862 El conde-duque de Olivares, 1870 i unes altres, de tema actual Los desheredados, 1865 María, 1868 La sangre del pueblo, 1869 També escriví un volum de Poesías 1835, a la manera de Zorrilla
Wenceslao Fernández Flórez
Literatura
Novel·lista gallec en llengua castellana.
Fou redactor dels periòdics El Parlamentario , La Ilustración Española e Hispanoamericana , El Imparcial i ABC , on publicà les Acotaciones de un oyente 1916-19, crítiques de les sessions de les corts Les seves obres sovint presenten contradiccions morals sota una visió humorística, com en les novelles La procesión de los días 1914, Volvoreta 1917, Ha entrado un ladrón 1920, Las siete columnas 1926, Relato inmoral 1928, El malvado Caravel 1931 i El bosque animado 1943, i en els relats Unos pasos de mujer 1924, La casa de la lluvia 1925, Fantasmas 1930 i Por qué te engaña tu marido 1931 Fou…
Darío Fernández Flórez
Literatura
Novel·lista castellà.
Les seves obres se solen centrar en els conflictes quotidians de la classe mitjana Maelstrom 1932, Lola, espejo oscuro 1950 —memòries d’una prostituta—, Boda y jaleo de Titín Aracena 1952, Alta costura 1954 i Yo estoy dentro 1961 També és autor d’obres teatrals La vida ganada , 1942, i La dueña de las nubes , 1944
Fernando Fernán Gómez

Fernando Fernán Gómez
© 20M
Cinematografia
Teatre
Actor, director cinematogràfic i teatral i escriptor castellà.
Fill natural de l’actriu Carola Fernán Gómez, nasqué quan aquesta feia una gira per l’Amèrica Llatina Inscrit a l’Argentina, conservà la nacionalitat d’aquest país fins el 1970 S'inicià en el teatre interpretant papers secundaris, i el 1943 debutà en el cinema, en el qual, l’any següent, interpretà el primer paper important a El destino se disculpa , de JL Sáenz de Heredia La seva ductilitat dramàtica li permeté adoptar una gran diversitat de registres, capacitat que el convertí en un actor habitual en produccions destacades del cinema espanyol, entre les quals destaquen Esa pareja feliz ,…
Francesc Feliu de la Penya i Vila
Història
Militar
Literatura
Escriptor i militar.
Descendent collateral de Narcís Feliu de la Penya Participà, com a sotstinent, en la guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya 1833 i arribà a secretari del ministeri de la guerra El 1837 publicà a Sevilla una novella antiromàntica, Elena y Paulina en 1846-47, a València, formà part de la redacció del periòdic “El Fénix” És autor de Gomera València 1846, contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar La jurisprudencia militar al alcance de todos 1847,…
Ramon Fajardo i Izquierdo
Història
Militar
Militar.
Lluità en la primera guerra Carlina, a la guerra d’Àfrica 1859-60 i a la primera guerra cubana Fou ascendit a general 1870 En 1874-75 lluità novament contra els carlins Fou capità general d’Aragó, Andalusia, València 1878-81, Cuba i Puerto Rico i senador per Alacant El seu germà, Lluís Fajardo i Izquierdo Barcelona 1829 — Cartagena 1886, també militar, morí durant una revolta a Cartagena, on era governador militar
Josep Maria Estrada
Pintura
Pintor.
Format a l’Academia de San Fernando Presentà obres a diverses exposicions oficials del 1860 al 1871, on obtingué diversos guardons Té obres de temàtica encara neoclàssica i d’altres de realisme anecdòtic, així com retrats i, sobretot, natures mortes que segueixen el model holandès del s XVII
Rafael Esteve i Vilella

Rafael Esteve i Vilella, retrat fet per Goya
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Fill de Josep Esteve i Bonet Format a Sant Carles, fou deixeble de Manuel Monfort Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles 1796 i gravador de cambra de Carles IV 1802 i de Ferran VII 1818 Presentà a l’exposició de París del 1839 una còpia de Les aigües de Moisès de Murillo —que havia fet directament a Sevilla el 1822—, que li valgué la medalla d’or Retratà, entre altres, José Palafox
Serafín Estébanez Calderón
Literatura
Escriptor andalús.
Signà els seus escrits costumistes amb el pseudònim d' El Solitario Després d’un curt exili a Gibraltar 1824 per motius polítics, exercí com a advocat i fou conseller d’estat i senador Polemitzà amb Gallardo i fou amic de Valera, amb qui mantingué una interessant correspondència epistolar Els seus articles, publicats des del 1830 a “El Correo Literario y Mercantil” i des del 1831 a “Cartas Españolas” i aplegats sota el títol d' Escenas andaluzas 1847, l’acrediten com un minuciós observador de les formes de vida i dels tipus populars Publicà també un volum de Poesías 1831 i una novella…
Jeroni Estades i Llabrés
Economia
Història
Política
Polític i financer.
Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a corts a la legislatura del 1914 Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929 Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs